Elegir càrrecs municipals en un sac: el descobriment que ix a la llum a Vila-real

L’Arxiu Municipal de Vila-real és una autèntica finestra al passat de la ciutat. Conserva una riquesa històrica excepcional que permet conéixer la vida, les institucions i els esdeveniments que han marcat aquest municipi des de la seua fundació, l’any 1274. En aquesta nova entrega de reportatges, ens endinsem en l’arxiu històric i els seus valuosos documents amb l’ajuda de l’encarregat de l’Arxiu, José Miguel Moliner Callergues, que ens ofereix una visió detallada d’aquests tresors culturals.

L’Arxiu Municipal de Vila-real conserva un fons històric que abasta des de la fundació de la ciutat, l’any 1274, fins a l’any 1900. En total, es comptabilitzen 2.473 documents històrics en paper. Segons l’encarregat de l’Arxiu, el paper d’aquelles èpoques era molt diferent de l’actual: “Estava fet a base de fibres vegetals i la tinta, elaborada amb ferro, tendeix a oxidar-se amb el temps, fet que pot danyar els documents”, per això s’intenta que la documentació es mantinga a una temperatura constant. A més del fons en paper, l’Arxiu compta amb 369 pergamins, documents escrits sobre pell animal. Aquests pergamins han estat restaurats, digitalitzats i transcrits des de 2008, gràcies a la contractació d’un tècnic de l’Arxiu del Regne de València.

Tot i la riquesa documental, part del fons històric s’ha perdut a causa de les diferents guerres que ha patit Vila-real, com la Guerra de la Unió, la Revolta de les Germanies o la Guerra de Successió. Per aquest motiu, la documentació dels segles XVI i XVII és escassa, mentre que es conserva un major nombre de documents medievals.

El volum de documentació augmenta considerablement en el període de 1901 a 1968, amb un total de 10.879 documents. Aquest increment es deu, segons explica l’encarregat, a l’augment de la població i a la complexitat creixent de les gestions administratives.

Entre els documents més importants que es conserven a l’Arxiu, cal destacar els Manuals de Consell, que són els llibres d’actes de les reunions de l’Ajuntament, celebrades a l’antiga casa de la vila, avui desapareguda. L’encarregat destaca una curiositat històrica: antigament, els càrrecs municipals es triaven per insaculació, un sistema en què els noms dels candidats s’introduïen en un sac i es treien a l’atzar. De fet, a l’Arxiu es conserva un document d’elecció del segle XVII.

També destaca la documentació econòmica, que inclou els llibres de Claveries (ingressos i despeses) i els padrons de béns, entre els quals destaca el més antic, datat l’any 1360. Els llibres de quintes reflecteixen el servei militar obligatori des de mitjans del segle XVIII fins al 2001. Els joves eren mesurats i pesats a l’Ajuntament, i aquestes dades han estat analitzades per investigadors, que han constatat un increment progressiu en l’altura i la corpulència, excepte en èpoques de crisi o guerres. Els padrons de població, per la seua banda, conserven la relació dels veïns de Vila-real ordenats per domicili, tot i que només des de mitjans del segle XIX.

Entre els documents únics que es custodien a l’Arxiu destaquen la recopilació dels Furs de València, editada l’any 1547, i les ordenacions municipals del segle XVIII, recollides per Montesinos. També cal ressaltar el descobriment recent de Raquel Martí Castillo, treballadora de l’Arxiu, que ha trobat en les actes de 1843 referències a la creació d’una escola de pàrvuls, possiblement, la primera de Vila-real.

Segons ha manifestat el regidor, Santi Cortells, “l’Arxiu Municipal de Vila-real és molt més que un espai de conservació documental. És un lloc que ens connecta amb la història, ens permet comprendre el passat i fa valdre el patrimoni cultural de la ciutat. Gràcies a la tasca dels professionals que el gestionen, aquest llegat segueix viu i accessible per a futures generacions.”