Així ha sigut Laqvima Vere

L'opinió és unànime: És un acte únic en la Setmana Santa i ningú se'l pot perdre. Vila-real ha acollit este Dijous Sant la representació de l'acte sacramental Laqvima Vere. No és una opera, no és un concert ni una obra teatral, és un acte diferent i per això singular tant en forma com en contingut.

El que en el seu origen anava a ser algo íntim ha acabat sent tot un esdeveniment de la Setmana Santa de Vil-real, Com va sorgir el projecte?

Laqvima Vere va començar amb un encàrrec de l'Ajuntament de Vila-real fa deu anys perquè no hi havia una peça musical pròpia de la Setmana Santa que la representara. D'este objectiu va nàixer el projecte, que en principi seria quelcom molt arreplegat i de caràcter íntim, una peça de cambra. Però en un moment donat el regidor Pasqual Batalla va comprendre que podria ser algo interessant perquè li donava un caràcter diferencial a Vila-real.

Per què diferent?

Hi ha moltes passions però totes vénen a comptar el mateix i de la mateixa manera. Però Laqvima Vere -que per cert són dos paraules inventades amb l'expressió Rèquiem Vila-real- no seguix cap text bíblic. Evidentment es fa des del respecte a la història que conta però hem anat més enllà i plantegem una estructura diferent i a més cada any amb més novetats perquè ningú puga dir això de 'ja ho he vist'.

No és una opera, no és concert... Què és Laqvima Vere?

És un espectacle que té tres eixos: el musical que va ser l'inicial, l'actoral amb professionals de gran experiència i l'audiovisual. És a dir, s'utilitza la fatxada de l'Ajuntament en la Plaça Major com a suport de projecció d'unes imatges que, enguany com a novetat, s'han creat per a l'obra. Diguem que hi ha un suport visual de la història.

Has comentat que en la història aneu més enllà. A què et referixes amb això?

Perquè per exemple en el relat parlem d'un Judes que està turmentat per la culpa i que li demana a Jesús que li allibere de la labor que li ha encomanat. És un exemple de com comptem la història des del punt de vista més íntim dels personatges. No com diuen la Bíblia ni els evangelis sinó que seguint la tònica de la història utilitzem el caràcter de cada personatge. Un altre exemple és el debat de Maria Magdalena que està entre amar com home o com a Déu. A més enguany tenim com a novetat a l'Àngel de la Mort que ho posem a la mateixa altura de Jesucrist com un Àngel de Déu també.

Hi ha molts detalls i molta elaboració darrere...

Sí, hi ha moltes metàfores visuals, musicals, de text i és el que la gent ha de descobrir. Al cap i a la fi és una tasca de molts anys, molt reflexionada i en directe s'arriben a perdre algunes coses. Per això vull proposar que es faça una guia perquè la gent entenga tots estos detalls. Reflexionar sobre l'espiritualitat independentment de les creences de cada u és evolucionar.

I per a aquells que lligen per primera vegada el que és Laqvima Vere, com els convidaries perquè s'acosten? Perquè ací el públic arriba a ser part de l'obra inclús.

Crec que ho has dit molt bé perquè realment la gent forma part de l'obra. Es genera un ambient únic durant eixos moments d'amargor, de dolçor, de tristesa, eixes emocions que nosaltres intentem traure de les partitures i els actors amb el seu treball. Tot això que transmetem ho reps després de la gent: ells t'ho tornen d'una forma intangible i amb una energia indescriptible.

Un dia en què la Plaça Major es transforma en un escenari únic, amb centenars de participants en l'obra... Requerix molta preparació?

Uns quants mesos. La meua dona diu que som com els fallers, cremem la falla i l'endemà comencem una altra vegada (riu) . Sí que és cert que hi ha un xicotet període de reflexió per a veure quins són els marges de millora, quines novetats podem incluir... però després ja es dóna pas al desenvolupament de les idees i als assajos. Requerix temps però no importa perquè ho fem amb tanta il·lusió, jo crec que inclús més que el primer dia.