La Vicepresidència Segona concedix les primeres ajudes del Pla Verdea per a impulsar la renaturalització d’edificis i espais urbans
En esta primera edició s'han subvencionat 11 projectes, la majoria presentats per ajuntaments
El ‘Diari Oficial de la Generalitat Valenciana’ (DOGV) ha publicat la concessió de les ajudes del Pla Verdea de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge a un total d’11 projectes dirigits a fomentar actuacions que impulsen la renaturalització d’edificis i espais urbans.
Es tracta d’ajudes dirigides a actuacions que utilitzen els principis de la naturalesa, les denominades ‘solucions basades en la naturalesa’ (SBN), per a donar solució als problemes de l’espai urbà i l’arquitectura. Tot això apostant per la renaturalització com a mecanisme per a fomentar el benestar humà, la biodiversitat i la resiliència.
La convocatòria compta amb un pressupost de 340.000 euros, distribuït en dos anualitats, amb una dotació de 200.000 euros per a 2023 i 140.000 euros per a 2024.
En esta primera edició del Pla Verdea s’han concedit ajudes al CP Sant Pere d’Alcántara, per la seua coberta i façana vegetal; el club de camp Los Monasterios, per la seua urbanització exterior, i l’empresa SingularGreen SL, pel jardí vertical en la façana.
La resta de projectes seleccionats procedixen dels ajuntaments de Villanueva de Viver, per la renaturalització de l’entorn de l’edifici multiús; Potries, per la renaturalització del centre històric; Canet lo Roig, per l’enjardinament de la zona verda al costat del local polivalent; Jérica, per la renaturalització del parc Era de la Pruna; Artana, per la intervenció arbòria a l’avinguda Jaume I per a incrementar l’ombra; Rótova, per l’arborització d’eixos periurbans; Altura, per l’increment d’arbres, i Palmera per la renaturalització del carrer Ausiàs March.
Les ajudes s’han concedit pel procediment de concurrència competitiva. Se subvencionaven les actuacions SBN promogudes per persones físiques o jurídiques de naturalesa pública o privada, i que es desenvoluparen en espai urbà o edificacions amb caràcter permanent. Estes accions havien de tindre impacte sobre un o diversos dels desafiaments que apunta la Comissió Europea, com ho són la resiliència climàtica, la gestió de l’aigua, la millora de la diversitat biològica, la qualitat de l’aire i la salut, o el benestar.
