Vicente García Nebot: “L'Agenda Urbana és un projecte molt ambiciós per al desenvolupament integral de les nostres ciutats”

Vicente García Nebot s'ha posat al capdavant de la Direcció General d'Urbanisme aquesta legislatura. Es tracta del tercer escaló de l'estructura del Consell, en concret per a la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat que dirigeix el socialista Arcadi España.

Després d'una llarga trajectòria professional, Nebot aterra en aquesta conselleria amb l'experiència que li han brindat els seus anys com advocat urbanista i amb un clar objectiu: “Aportar solucions”. Per a García Nebot aquesta és una delegació amb molts reptes, però tots ells amb vista a tirar avant, tal com ens ha explicat en una entrevista amb elperiodic.com.

Sobre els reptes que té en marxa -o a punt de començar- la Direcció General d'Urbanisme i que passen per projectes de gran importància com l'Agenda Urbana o el Pla d'Acció Territorial, també sobre la gestió de la crisi a la Vega Baixa després del pas de la DANA, ens ha parlat Vicente García Nebot.

Heu arrancat la legislatura amb una de les pitjors crisis que es recorden a la Vega Baixa que, afortunadament ja s'està recuperant de tot el que les pluges van causar.

Així és. Tenint en compte el que es coneix com a període de retorn -que estableix que cada 50 anys hi ha una caiguda forta d'aigua, cada 100 anys una més intensa i cada 500 anys la pitjor- en aquest cas a la Vega Baixa ha tingut lloc aqueixa caiguda excepcional que només succeeix cada mig segle. El desastre ha tingut impacte sobre l'economia, les persones i la naturalesa de la zona. I el problema resideix en què a la Vega Baixa el riu Segura va molt pla i quan s'inunda no desguassa bé.

I com es pot evitar que un episodi així torne a succeir?

Al meu poble es diu ‘a vora riu, no faces niu’, però al final tots anem al riu. Aquestes zones inundables estan ocupades per polígons industrials, poblacions… per tant, és un lloc en el qual això pot ocórrer. El que cal fer és impedir que es construïsca més en aquests terrenys i donar solucions al que ja hi ha construït. S'està fent un Pla d'Acció Territorial de la Vega Baixa i en ell s'haurà d'estudiar aquesta situació que es dóna en totes les comarques del sud de la Comunitat Valenciana.

En què consisteix aquest Pla d'Acció Territorial?

Estem treballant en ell. En les legislatures anteriors al Botànic no es va fer cap pla d'acció territorial excepte el PATRICOVA, que recull precisament tot el tema de les inundacions. Durant la legislatura anterior ja es va començar a treballar per a fer aqueixa ordenació del territori que fins llavors no s'havia fet. Estem amb plans a Castelló, el PATIVEL, les comarques centrals, l'horta de València o la Vega Baixa, tot això estudiant el territori no a nivell local sinó des d'una visió més àmplia.

Ha sigut un començament intens segur. Quin balanç fa d'aquests primers mesos?

Quan vaig arribar a aquesta Direcció General em trobe que existeixen problemes a tots els nivells però tots ells són gestionables. No estem en el temps de la bambolla urbanística ni de grans projectes, ara estem gestionant els problemes conseqüència d'ella, veient els que es poden salvar, els que s'han d'acabar i aquells amb els quals no es pot fer res. Cal tindre en compte que van haver molts projectes en les tres províncies i des de la Conselleria s'ha considerat que alguns han de mantindre's per ser d'interés, però uns altres no. Per descomptat no té sentit, des de l'ordenació del territori, que en un poble de 600 habitants a l'interior ens trobem amb un projecte amb camp de golf i 2.500 habitatges.

Alguna cosa que ha viscut en les seues pròpies pells com advocat urbanista és l'odissea administrativa en temes urbanístics. Ha pensat a treballar per a desembossar aqueixa gestió?

Tinc idees per a poder fer-ho, però els procediments per a poder canviar les lleis són complicats tenint en compte els termes, les obligacions, el tema de la transparència i la publicitat. Tenim un dret que és absolutament garantista i demanda moltes exposicions al públic, a més de la gran quantitat informes necessaris… Hem de treballar perquè siguen àgils perquè no pot ser que un Pla General estiga dotze anys per a tramitar-se ja que genera inseguretat jurídica tant per al municipi com per a l'interés de particular i de l'inversor.

És factible intentar acurtar els tràmits administratius?

Crec que la paraula no és tant acurtar com agilitzar. Estem treballant amb programes informàtics perquè tots els ajuntaments els utilitzen que la documentació que ens donen estiga sistematitzada i simplificada.

Un altre tema del qual es parla aquests dies és el de l'Agenda Urbana. En què consisteix?

És un tema molt important. L'Agenda Urbana és més que simple urbanisme, que de per si mateix no és simple perquè representa gràficament on van la carrers, les zones verdes i els polígons industrials. L'Agenda Urbana té un altre component que és la social i econòmica, des de la lluita per la descarbonització del medi ambient fins a l'urbanisme que té en compte a les persones més vulnerables i que lluiten contra el trànsit de cotxes, passen per llocs foscos o s'enfronten a punts innaccesibles. És a dir, que els nostres majors, dones i xiquets estiguen contemplats en els dissenys que es fan de la ciutat, que aquesta siga més sostenible des del punt de vista integral.

Quins altres objectius es planteja en aquesta legislatura?

A més del tema de l'agilitació que hem comentat, que és fonamental i que és un objectiu integrat en tota l'administració en general, hi ha una sèrie de projectes que van començar en la legislatura anterior i que són de molt d'interés. Estic parlant per exemple de la minimització d'impacte d'aquelles cases de camp irregulars que trobem disseminades en tot el territori. Són unes 250.000 habitatges sense regularització ni llicència.

Què faran amb aquestes cases?

Derrocar-les seria una bogeria perquè és un patrimoni existent. El que cal fer és proporcionar-los una solució que passa per procediments de minimització d'impacte: han de tindre sistema de depuració, aigua potable, accessibilitat, aparença paisatgística adequada… Hi ha molts casos, la Marjaleria de Castelló, la marjal de Nules i Burriana així com altres poblacions alacantines que tenen autèntiques urbanitzacions en aquesta situació.

Com se'ls facilitarà aquest recurs? Estem parlant de subvencions?

Estem parlant de dir-los a aquestes persones que tenen una casa irregular que ara podran regularitzar-la i, per tant, patrimonialitzar-les a través d'una llicència d'obres, posar-la en escriptura i, per tant, tindre-la.

Es tracta d'un gran projecte…

Jo pense que és el més ambiciós encara que no l'únic. Hi ha un altre que és la creació de l'Agència Valenciana de Protecció del Territori, un instrument perquè recaiga en aquesta agència tota la disciplina urbanística s'unisca localitat l'ajuntament de la qual tinga aquest conveni. És a dir, que quan algú tinga una infracció urbanística, siga aquesta agència la que faça tot el procés. Som conscients que els ajuntaments tenen un problema perquè l'alcalde o el regidor estan moltes vegades massa prop de l'infractor. En aquest cas, l'agència estarà alliberarà als ajuntaments de fer aquest treball.

Finalment, quin balanç fa del temps que porta al capdavant de la Direcció General d'Urbanisme?

És un balanç apassionant perquè veig que hi ha moltes coses que fer i amb tantes possibilitats. No entre i veig sol problemes, sinó solucions i maneres d'impulsar-los. La sensació, de moment, és de satisfacció perquè a més vaig acompanyat d'un equip importantíssim ací en la conselleria. La Direcció General està molt preparat i, per tant, estem parlant d'actitud per a solucionar tot el que està damunt de la taula.

Moltes gràcies i molta sort.