Els virus de la diarrea més freqüents infecten sobretot la població infantil

A més, és la primera vegada que s’ha fet aquest tipus d’estudi seroepidemiològic utilitzant set antígens diferents (molècules estranyes per a l’organisme i que provoquen una resposta immunològica) procedents de les espícules de la superfície del rotavirus, de caràcter proteic, destaca Jesús Rodríguez, investigador de el Departament de Microbiologia de la Facultat de Medicina.

La diarrea és la segona causa de mort per malaltia infecciosa al món, després de les infeccions respiratòries, i provoca més de 100.000 morts a l’any en menors de 5 anys en països en vies de desenvolupament. Els rotavirus que la causen tenen una alta diversitat genètica i es transmeten per via oral. A més, aquest tipus de virus presenta una gran variabilitat antigènica, és a dir, compta amb una alta capacitat de mutar en les proteïnes de la seua superfície, que són les que el sistema immunitari sol reconéixer i atacar, fet que provoca que els virus continuen infectant un any darrere de l’altre.

Per a conéixer la capacitat d’infectar del rotavirus, els investigadors han estudiat diversos antígens de l’espícula diferents. Així, els usats són dels genotips P [4], P [6], P [8], P [9], P [11], P [14] i P [25]. Dos d’ells, P [4] i P [8] són els més freqüents a nivell mundial, mentre que la resta d’antígens són molt infreqüents en les infeccions diagnosticades en l’entorn europeu.

Així, Jesús Rodríguez, un dels signants de l’article, destaca: “Hem trobat mostres positives per a tots els antígens utilitzats. Això significa que els genotips menys freqüents probablement infecten de manera més lleu o asimptomàtica. En no produir malaltia severa, no són trobats en mostres clíniques”.

A més, segons el treball publicat el divendres passat, també es demostra que la prevalença (percentatge d’individus positius) com el títol (quantitat d’anticossos per individu) d’anticossos enfront dels genotips més comuns (P [4] i P [8] ) és més gran en la població infantil que en la població adulta, el que demostra que la infecció per rotavirus ha estat més recent en l’edat infantil.

També s’ha investigat un factor genètic humà que ha demostrat que té rellevància en la infecció per rotavirus. En un treball anterior liderat per l’investigador Javier Buesa, també es va demostrar que en les persones que posseeixen una mutació per al gen FUT2 disminueix la probabilitat de patir diarrea severa per rotavirus. “Ara hem comprovat que el títol o la quantitat d’anticossos en persones que posseeixen aquesta mutació és també menor, indicant que s’infecten menys amb rotavirus de el genotip P [8] i / o amb menor gravetat”, segons Jesús Rodríguez.

Estudi

En l’estudi s’han analitzat les mostres de sang de 88 persones, pacients de l’Hospital Clínic de València, que van ser anonimitzades abans de l’anàlisi de les proteïnes. D’aquestes, 41 corresponen a xiquets i 47, a adults, amb una edat mitjana de 3,5 anys i de 58 anys, respectivament.