Vicent Flor: “Amb independència de Meriton, el València CF és sentimentalment dels seus aficionats”

El sociòleg valencià Vicent Flor és l'autor del llibre “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats”. Flor és el protagonista d'aquesta entrevista, en la qual analitza les claus de la situació del València CF en relació amb les identitats col·lectives. L'autor del llibre desgrana com és la particular relació entre el món del futbol i el del poder, a més d'intercalar a la societat valenciana com un dels elements clau per a entendre tot el que planteja en cadascuna de les seues pàgines.

Més enllà de la seua nova obra literària, Flor detalla en exclusiva per a elperiodic.com com veu l'organigrama, la gestió i els últims moviments de màxima actualitat que el València CF està duent a terme, un dels temes més recurrents que es podrien entendre en el seu llibre observant com explica el nostre protagonista les relacions entre l'esportiu i el social.

Què et va motivar a escriure aquest llibre?

Com en els anteriors que he escrit, busque analitzar i fer una cosa més comprensible per a la majoria de la gent la societat valenciana, que és el meu principal objecte d'estudi. Aquest no és un llibre sol de futbol, sinó de la relació entre aquest esport de masses i les identitats col·lectives i la política, en un sentit ampli, al nostre país. Hi ha llibres que parlen de futbol i societat, òbviament, però hi ha pocs que ho facen tenint aquesta societat i, en concret, el València CF, la seua entitat esportiva més important, com a referència. No és un llibre, doncs, destinat només als aficionats al futbol ni als seguidors del VCF, encara que a aquests crec que també els interessarà.

Has rebut algun suport o resposta al teu llibre per part del club o dels seus dirigents?

No. També és cert que no ho he sol·licitat ni ningú ho ha sol·licitat per mi.

Un dels teus objectius a través d'aquesta lectura és que la gent i els afeccionats puguen arribar a entendre tot el que suposa un club com el València CF?

Hi ha un cert menyspreu o superioritat per part d'alguns escriptors o intel·lectuals cap al futbol i, en concret, cap al València CF. I el llibre, contràriament, mostra que l'esport de masses és un objecte legítim i, sobretot, suggeridor per a la investigació social. És un llibre crític amb determinades visions negatives i falses del club, com ser un equip sol de burgesos de la capital. La veritat és que el club més popular com a mínim de les comarques de la província de València. Quin és l'equip més popular de la gent d'Almenara, Oliva o Alzira? En efecte, el VCF. Però també és un llibre crític amb el club. Per exemple, un capítol es dedica a mostrar la relació més enllà de l'aconsellable entre el club i dirigents institucionals del PP i un altre a la permissivitat amb els Yomus, un grupuscle antidemocràtic i violent. Una de les poques coses bones de Meriton ha sigut expulsar-los de Mestalla. El València CF ha de ser de tots, però en cap cas dels violents.

El València CF té un problema d'identitat en aquests moments?

No més que altres clubs, en el sentit que els clubs de futbol i les seleccions nacionals o regionals representen coses diferents per a diferents grups socials i diferents moments històrics. I cal tindre en compte que una cosa és el que volen representar i un altre el que realment representen. Per exemple, el Llevant UD es presenta últimament com “l'equip dels valencians” però la veritat és que la seua base social es concentra en certs barris de València i certes localitats de l'Horta. El Reial Madrid aspira a representar al conjunt d'Espanya i, si bé és cert, que és l'equip amb més seguidors en el Regne d'Espanya, em tem també que també és l'equip més “odiat” pels espanyols. El València CF compta amb molt més suport a la comarca de La Costera que a la l'Alacantí. Però això no acaba a Espanya. Per posar només un exemple, per als catòlics no era ni és fàcil jugar amb la selecció d'Ulster ni per als republicans identificar-se amb ella.

Què significa per a tu el poder que exerceixen els propietaris del club en tots els seus àmbits?

El llibre no analitza això sinó considera que, amb independència de l'accionista majoritari, el València CF és sentimentalment dels seus afeccionats. Com canta el grup Tardor en la seua cançó del centenari, i de la qual pren títol el llibre, Nosaltres som el València. Nosaltres som el València. Com nosaltres som el Villarreal CF o l'Hèrcules. O qualsevol altre club. D'altra banda, en aquests moments Meriton, l'accionista majoritari, està molt allunyat dels afeccionats i de la capacitat que té el València CF d'identificar a gent molt diversa. Només ho veuen com un negoci. I damunt ho gestionen molt malament. Una pena. Perquè els clubs de futbol no són com qualsevol altra societat anònima.

És possible que l'entitat valencianista haja patit un excés de poder del seu amo?

La llei espanyola de societats anònimes esportives, excepte per a quatre clubs professionals (Reial Madrid, FC Barcelona, Athletic Club i Osasuna), va desposseir als socis del control dels clubs. Amb l'argument de buscar una major eficàcia i responsabilitat es van convertir en empreses entitats importants de la societat civil. A Alemanya està prohibida la concentració de la majoria de les accions en una sola mà. A Espanya un govern del PSOE va permetre això. Tanmateix, no cal menysprear el poder de les aficions. A Meriton, paradoxalment, li ha vingut bé la pandèmia del Covid-19. El fet que Mestalla estiga buit en els moments més crítics de la seua gestió li ha permés capejar el temporal. A Paco Roig l'afició li va fer dimitir. Anil, ara, no ho tindria res fàcil en la llotja amb Mestalla ple.

Es continua concebent al club com un ens poderós en la Comunitat?

Agrade o no agrade, és el club esportiu valencià més important. És encara prompte per a sentenciar al València CF. En el futbol hi ha més d'un visionari. I els visionaris s'equivoquen molt. És millor ser cautelós amb els pronòstics. Veurem què passa.

Està farta la societat valenciana de la deriva que està prenent el seu club?

Hi ha una important resposta contra Meriton encara que insuficient a la llum de la seua nefasta gestió. És possible que aquesta cresca a la llum dels últims esdeveniments, com l'absència de fitxatges i d'una plantilla competitiva per a estar entre els millors de la lliga espanyola.

Creus que ha perdut adeptes – simpatitzants el València CF?

En tots els clubs hi ha fluctuacions, en el sentit de més seguidors quan s'aconsegueixen títols o metes importants i menys quan es perd amb més freqüència. Però el València CF té una base social molt àmplia i bastant fidel. Basta recordar la resposta que va tindre quan va baixar a segona divisió. Crec que la crisi actual també faria a molta gent acostar el muscle, també econòmicament, si fora necessari.

Continua interessant a la societat el que li ocórrega al club valencianista o el cúmul de situacions negatives crea indiferència?

És pràcticament impossible que el València CF genere indiferència en la societat valenciana. Quasi set de cada deu espanyols se sent identificat amb algun club i el València CF és el club amb el qual més valencians s'identifiquen. De fet, estem assistint a una preocupació creixent per part de cada vegada més aficionats per la deriva del club.

Per on passa la solució a la complicada situació actual del club?

Crec que recuperar el control del club per la majoria de socis i d'accionistes seria molt positiu. I, òbviament, cal reduir el deute i solucionar, d'alguna manera, el problema dels dos estadis. En aquests moments, més que els objectius esportius a curt termini, l'important és garantir la supervivència del club.