València rehabilitarà el Casino de l'Americà, un enclavament d'arquitectura indiana situat en Benicalap
La Junta de Govern ha aprovat este divendres els 'Estudis previs, estudi històric, estudi geotècnic i el projecte bàsic de les obres de rehabilitació del Casino de l'Americà’. Es tracta d'un projecte de 4,5 milions d'euros que permetrà recuperar i posar en ús una de les més importants mostres d'arquitectura indiana de la ciutat. El vicealcalde i portaveu municipal Sergi Campillo, ha informat sobre els assumptes abordats hui per la Junta de Govern Local.
Entre els assumptes més destacats, a més del projecte sobre el Casino de l’Americà, en la sessió de hui s'ha aprovat un projecte per a l'habilitació d'un hort urbà gestionat per una entitat ciutadana en la plaça de la Botxa, el projecte d'execució de l'obra de l'espai públic d'ús lúdic esportiu Marítim, amb finançament del programa EDUSI, i el projecte de renovació dels sistemes de climatització i il·luminació del Museu de la Ciutat, entre altres assumptes.
En el cas del Casino de l’Americà, l'estudi i el projecte disposen d'un pressupost de poc més de 4,5 milions d'euros, amb el qual es donarà continuïtat als treballs de recuperació que van començar durant el passat mandat. Estos treballs van consistir, ha recordat el vicealcalde i portaveu, Sergi Campillo, en la neteja de l'espai i retirada de residus plàstics i d'un altre tipus, una intervenció per a assegurar l'estructura i una tanca per a evitar l'ocupació irregular de l'immoble.
Tal com ha manifestat l'edil, «es tracta d'un edifici situat en un dels nuclis patrimonials de major importància de la ciutat, pròxim a l'Alqueria del Moro i l'Alqueria de la Torre, en Benicalap, que té la particularitat de ser un destacat exemple de l'anomenada arquitectura indiana», és a dir, finques d'esplai d'espanyols traslladats a Cuba, d'on van tornar anys després amb fortuna i riqueses.
En el cas del Casino de l’Americà, l'immoble va ser erigit en 1869 com a construcció familiar d'esplai (de fet, el terme casino fa referència a eixa accepció d'esplai) per encàrrec de Joaquín Megía, militar d'origen granadí, casat amb la filla d'una família havanera que havia fet fortuna amb el negoci de la canya de sucre.