València recuperarà un monument perdut i esbocinat en solars i magatzems des del segle passat

El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha presentat este matí, davant una àmplia representació del món de la cultura, els resultats dels estudis previs per a la reconstrucció de l'antic Monument a Sorolla en l’emplaçament original de la platja del Cabanyal. Tal com ha explicat Moreno, “es tracta d'una de les iniciatives més destacades en les quals estem treballant i amb la qual volem complir la voluntat de Sorolla, així com rescabalar un deute històric d'esta ciutat amb un dels seus fills més il·lustres, i que suposarà retornar el conjunt monumental al lloc que va inspirar i va servir de teló de fons de les seues esplèndides escenes de platja”.

El Museu de la Ciutat ha sigut l'escenari triat per a la presentació d'este projecte, “un lloc especialment simbòlic perquè va acollir, en 2023, part dels actes commemoratius del centenari de la mort de Sorolla, el ‘mestre de la llum’; però, sobretot, perquè alberga el bust de Sorolla en marbre realitzat per Mariano Benlliure uns anys abans de morir, i que va donar a la ciutat precisament perquè s'edificara un monument en honor del pintor. De fet, el bust viatjarà en breu a Madrid com a part de l'exposició ‘Sorolla. Cent anys de modernitat’, que oferirà la Galeria de les Col·leccions Reials des d'el proxim mes d'octubre fins a mitat de febrer de 2025, “un exemple de la connexió emocional i de la importància que van jugar les dos ciutats, Madrid i València, en la vida de Joaquín Sorolla”, ha destacat el regidor José Luis Moreno.

L'acte de presentació del projecte ha comptat amb l'assistència d'Antonio Mollá, besnet de Joaquín Sorolla i president de la Comissió Permanent de la Fundació Museu Sorolla; Miguel Lorente-Sorolla, també besnet de Sorolla i doctor en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández; Francisco Teruel, diputat de l'Àrea de Cultura en la Diputació de València; Vicent Ciscar Chisbert, primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Paiporta; Nicolás Bugeda, gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana; Pablo González, director del Museu de Belles Arts de València; Sonia Martínez, directora de l'IVAM; Saray Puchades, Coordinadora de Bombes Gens Centre d’Arts Digitals; Alejandra Silvestre, directora de la Fundació Hortensia Herrero; o Ana Ortells, directora general de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

També han sigut presents Mar Beltrán Alandete, ex responsable de Patrimoni Artístic en la Fundació Bancaixa; Andrés Goerlich, president de la Fundació Goerlich; Claudio Chaqués, vicepresident de Lo Rat Penat; José Francisco Ballester-Olmos i Anguís, membre de la Junta Directiva del Casino d'Agricultura de València; José Olmos Sabater, vicesecretari de l'Acadèmia Internacional de Ciències, Tecnologia, Educació i Humanitats; Pilar Roig Picazo, catedràtica del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Universitat Politècnica de València; l'arquitecte Carlos Campos; Javier Domínguez i Sara Portela, fundador i directora del Festival Open House València, respectivament; Francisco Pérez Puche, cronista oficial de la ciutat; i Ignacio Pou Santonja, gerent de Pla Cabanyal.

Resultats dels estudis previs

A finals de l'any passat, la Delegació d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals va encarregar al Servici d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) l'elaboració dels estudis previs sobre el monument que s'alçava en record de Sorolla al Cabanyal, sobre una tribuna elevada amb vistes a la mar. El monument havia sigut inaugurat l'any 1933, i va romandre en eixe emplaçament fins que va quedar destruït a conseqüència de la riuada de 1957. L'encàrrec va incloure la realització de l'inventari i la catalogació de les peces que integraven el conjunt monumental, per al qual es va emprar gran part dels materials de l'antiga façana de la Real Fábrica y Escuela de Platería Martínez de Madrid, erigida l'any 1792 i adquirida, per mediació de Sorolla, entre 1917 i 1919 per a un frustrat Palacio de Belles Arts a València.

Tal com ha explicat el tècnic del SIAM i director del Centre Arqueològic de L’Almoina, Vicent Escrivà, “després dels estudis realitzats pel laboratori del doctor Davide Melica, Diagnostica per il Restaure e la Conservazione, i després de les corresponents anàlisis petrogràfiques mitjançant microscòpia òptica amb llum transmesa polaritzada en làmina prima de deu mostres de pedra de diversos elements arquitectònics utilitzats en el monument, s'ha pogut acreditar tant la procedència dels materials com l'autenticitat de les peces”. L'extracció de mostres va tindre lloc entre els dies 17 i 19 d'abril en el tram VII del Jardí Túria, en l'antic escorxador municipal de Borbotó, en el solar de Ferrocarrils de la Generalitat a San Isidro, i en el cementeri vell de Paiporta.

L'anàlisi dels materials

Així mateix, en una primera visita realitzada a València, el prestigiós geòleg David Freire, col·laborador habitual de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i especialista en el material petri dels edificis monumentals de Madrid, va realitzar, acompanyat pels tècnics municipals del SIAM, un estudi petrològic preliminar, sobre el terreny, dels diferents materials i elements arquitectònics procedents de l'antic Monument a Sorolla. L'anàlisi va permetre constatar que els materials analitzats procedixen en la seua immensa majoria de la Comunitat de Madrid (calcària blanca de Colmenar i granit d'Alpedrete), i que la resta de peces calcàries són de procedència local.

D'acord amb els tècnics del SIAM, això coincidix amb l'informe de la Comissió de Monuments de l'Ajuntament de València, de 12 desembre de 1933, que es conserva en l'Arxiu Històric Municipal i en el qual es manifesten les nombroses dificultats que van retardar la construcció de l'antic Monument a Sorolla a conseqüència de “l’estat deplorable en què es trobaven moltes de les pedres de granit que havien d'utilitzar-se, ja que la major part de les motlures, el mateix que les bases de les columnes i altres elements decoratius, apareixien sensiblement mutilats, la qual cosa ha obligat al fet que la major part d'aquells hagueren de fer-se de nou”.

Així mateix, el SIAM va identificar el mes d'abril passat en el depòsit d'FGV a San Isidro una gran quantitat de restes fins ara no identificats, tots ells de granit i relacionats amb l'antic Monument a Sorolla, que es van sumar als descoberts en 2021 pel Cercle per la Defensa del Patrimoni, la Fundació Goerlich i per un col·laborador d'esta última entitat, Tono Giménez. Unes troballes que eleven ja a un 60% el percentatge de peces originals existents del primitiu monument. Això, ha explicat el regidor Moreno, fa perfectament viable la recuperació patrimonial del monument per anastilosis (és a dir, la reconstrucció d'un monument antic per mitjà de la reunió de les seues parts o fragments dispersos).

La setmana passada, l'equip tècnic del SIAM va participar en l'XI Congrés Geològic d'Espanya, celebrat a Àvila, per a presentar tots estos resultats davant els més de 700 experts en Ciències de la Terra que van prendre part en esta trobada organitzada per la Societat Geològica d'Espanya i per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Constituït fa ara 175 anys, és considerat el major esdeveniment científic d'esta disciplina al nostre país.

El personal del SIAM va presentar la ponència titulada “El desaparegut Monument a Sorolla (Cabanyal, València) i la seua relació amb la façana de la Real Fábrica de Platerías Martínez (Madrid)”, una presentació que va rebre un extraordinari acolliment per la comunitat científica i el suport generalitzat a la reconstrucció per anastilosis de l'antic Monument a Sorolla a la platja del Cabanyal, utilitzant els materials de les pedreres d'origen, especialment el granit de les pedreres històriques d'Alpedrete (Madrid), actives en l'actualitat.

La cap de Servici de Patrimoni Històric de l'Ajuntament, Marta García Pastor, ha explicat que “a la vista de tots estos avanços, hem iniciat ja una fase de consultes amb la resta de les administracions públiques amb competències en matèria de planejament, costes, medi ambient o de paisatge, per a poder determinar la ubicació exacta en la qual dur a terme la reconstrucció de l'antic Monument a Sorolla, entre les diferents possibles localitzacions que es remenen a la platja del Cabanyal, totes elles pròximes a l'espai que ocupava el conjunt abans de la demolició, així com d'obtindre la corresponent concessió administrativa”. Tan prompte com concloguen estes consultes, es contractarà la redacció del projecte de reconstrucció.