València instal·la un monòlit al cementeri general en record de les víctimes del franquisme

L’Ajuntament ha col·locat un monòlit recordatori de les persones assassinades a València en els primers anys del franquisme i que jauen en una fossa comuna del Cementeri General. Es tracta del primer acte d’homenatge que els ret l’Ajuntament de la ciutat i que coincideix amb el 90 aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, que es celebra demà. L’alcalde, Joan Ribó, ha remarcat que “deixarem escrit, també als nostres cementeris, el relat de la nostra ciutat”.

Per a l’alcalde, “el Cementeri General és un dels llocs de la memòria de la ciutat de València, com tants altres que cada dia podem xafar, com el Monestir de Sant Miquel dels Reis, el Centre Cultural de la Petxina, el centre administratiu Nou d’Octubre o, fins i tot, el camp del Mestalla, sense que la gran majoria de la població ho sàpia ni ho recorde. Presons, camps de concentració, cementeris on patiren, van ser empresonats o afusellats homes, dones i xiquets; els pares o els iaios dels valencians i valencianes que hui caminen pels nostres carrers i que mereixen ser recordats. Són història nostra que no coneixem i no hi ha indignitat que puga silenciar-la ni permetrem que es llance més terra sobre l’oblit”.

Per això, en paraules de l’alcalde, “este govern no s’oblida del nostre passat, millora els espais, dóna veu als qui durant massa temps la van perdre i romanien en una fossa comuna mentre els seus familiars els continuaven buscant. Deixarem escrit als nostres cementeris el relat de la nostra ciutat. Ple de matisos, sense dubte, i, per això, més ric”.

Ribó ha subratllat que “els demòcrates tenim les esperances posades en la Llei de Memòria Històrica per buscar i trobar totes les identitats perdudes de les víctimes que, ara i ací, encara no tenen nom i cognom”. En este sentit, i citant el poema de Luis Cernuda “Las ruinas”, l’alcalde espera que deixen de ser “la immensa mort anònima”.

Joan Ribó ha recordat el cas de Teófilo Alcorisa, “colgat en una fossa comuna del Cementeri General, i que va ser exhumat en 2015 després de reiterades peticions de la seua família a l’anterior govern municipal” i s’ha referit expressament al “trasllat de restes de la fossa comuna del Cementeri General a una pedrera de Sagunt, una vergonya que es va perpetrar en 2006 i que encara recordem”.

L’alcalde ha repassat l’actuació de l’Ajuntament en matèria de memòria històrica en els últims anys, com l’exhumació de les restes d’Alcorisa, la dignificació de la zona verda situada sobre el fossar, la col·locació de plaques a les víctimes dels bombardejos feixistes, les millores realitzades al Cementeri Civil de València i col·locació de plaques recordatori als brigadistes internacionals. Ribó ha reconegut, però, que “evidentment no hi ha prou amb això”.

Ribó ha manifestat que “els cementeris són museus vius de la nostra ciutat. Hi trobem totes les manifestacions artístiques que s’han donat al món des de finals del segle XIX, també dels canvis socials i culturals de la nostra societat”. En este sentit, l’alcalde ha recordat els exemples de cementeris com “el de Lachaise, a París, un museu a l’aire lliure on recordar i homenatjar persones que conformen la història de la ciutat i de tot el món, o el cementeri de Cotlliure, on descansa Antonio Machado, després d’abandonar Rocafort camí de l’exili francés, i que és visitat per milers de persones cada any”.

“València vol ser igualment una ciutat que recorda als seus morts i els ret homenatge de maneres ben diferents, totes bones i adequades. De fet, estos dies també traslladem al Cementeri General de València el sarcòfag que Mariano Benlliure féu per a Blasco Ibáñez per encàrrec de l’Ajuntament. També la Guerra Civil i la dictadura van ajornar 80 anys este trasllat”.

El monòlit

El monòlit instal.lat al Cementeri General fa 1’95 x 1’16 x 0’88 m. Descansa sobre una base de 1’29 x 0’99 x 0’20 m. i està tallat en pedra de Borriol. Les tres cares principals són llises i la part posterior és rugosa. Sobre el monòlit figura l’escut de la ciutat, la frase “En memòria dels qui ací van ser llançats, víctimes del franquisme, l’odi i la intolerància”, i un fragment del poema “El herido” del poeta oriolà Miguel Hernández.

“Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

La memòria històrica

Per la seua banda, el regidor de Cementeris, Alejandro Ramon, ha destacat en la seua al·locució que “la recuperació de la memòria és també una qüestió de justícia, de recuperació de la dignitat de les víctimes i també una reparació i un lenitiu per a les persones que les van estimar”.

El regidor ha explicat que les frases del monòlit han estat “consensuades i dialogades amb les associacions per a la memòria històrica”. En este sentit, l’edil ha destacat que la decisió d’incloure un poema de Miguel Hernández “és la manera de retre homenatge un dels més grans poetes valencians un any després que l’alcalde de Madrid decidirà llevar esta poesia de l’homenatge a les víctimes al cementeri de l’Almudena”.

Ramon ha finalitzat assegurant que “estes accions d’homenatge no miren al passat sinó al futur perquè, només amb dignitat i memòria, podrem crear una democràcia més ferma”.

A l’acte del cementeri han assistit Matías Alonso, del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana; Alicia Gutiérrez i Ayelén Salamié en representació de la Plataforma per la Memòria del País Valencià; i Rafa Solaz, guia del Cementeri General de València, entre d’altres persones.