València, entre les ciutats espanyoles amb l'aigua més cara

La factura de l'aigua varia fins a un 479,3% segons la ciutat en la qual es resideix, d'acord amb un estudi realitzat per FACUA-Consumidors en Acció sobre les tarifes per a l'any 2021 del subministrament domiciliari d'aigua en 57 ciutats espanyoles.

L'estudi, finalitzat al juliol, abasta a totes les capitals de província i de comunitats autònomes (Santiago de Compostel·la i Mèrida), a més de les dues ciutats autònomes i les tres ciutats (Gijón, Jerez de la Frontera i Vigo) que tenen una major població que les seues respectives capitals de província.

València, entre les cinc ciutats més cares

Ceuta és la ciutat amb l'aigua més cara, seguida, per a un consum de 9 metres cúbics, de Múrcia. Després, les ciutats més cares difereixen en funció del diàmetre del comptador. Per a comptadors de 13 mm, les que segueixen a Ceuta i Múrcia són Cadis, València i Palma. En el cas dels comptadors de 15 mm, la tercera posició l'ocupa Santa Cruz de Tenerife, seguida de València i Huelva.

Les variacions tarifàries suposen a l'any fins a 278,50 euros (abans d'impostos) de diferència per a un habitatge amb un consum de 9 metres cúbics mensuals i un calibre de comptador de 13 o 15 mm. Des dels 4,84 euros al mes (sempre abans de sumar els impostos indirectes) que es paguen a Lleó fins als 28,04 euros que s'abonen a Ceuta. Si el consum aconsegueix els 13 m³ mensuals, les variacions aconsegueixen els 329,33 euros a l'any.

Malgrat les enormes diferències tarifàries entre les 57 ciutats analitzades, els habitatges amb un consum de 9 m³, amb un comptador de calibre 13 mm, paguen en 2021 de mitjana 14,86 euros (el mateix que en 2020), enfront dels 15,16 euros que paguen aquelles llars que tenen instal·lat un comptador de 15 mm (el mateix que en 2020). En aquelles famílies amb un consum de 13 m³ i un comptador de 13 mm, el preu mitjà aconsegueix els 20,66 euros (igual que en 2020), enfront dels 20,96 euros que abonen les llars que consumeixen 13 m³ d'aigua amb un comptador de calibre 15 mm (mateixa quantitat que en 2020).

L'anàlisi de FACUA pren com a referència dos models: un habitatge amb tres habitants i un consum mensual de 9 o 13 metres cúbics, amb un comptador de calibre 13 o 15 mm. Una de les principals conclusions és que tan sols nou ciutats distingeixen en les seues tarifes el calibre del comptador en aquestes dues modalitats, les dues més habituals en les llars espanyoles: Albacete, Castelló, Girona, Granada, Guadalajara, Huelva, Osca, Madrid, València i Santa Cruz de Tenerife. Curiosament, aquesta última, la tercera ciutat més cara per al consum de 9 metres cúbics amb un comptador de 15 mm, no té instal·lat cap comptador d'aquest calibre a la ciutat.

L'associació qüestiona l'existència d'aquesta diferenciació de preus sobre la base del calibre del comptador, atès que no existeixen raons tècniques per a fer-ho. Així ho arrepleguen les especificacions dels propis fabricadors de comptadors, així com els documents tècnics d'alguns operadors com a Canal d'Isabel II (és paradoxal que, no obstant això, Madrid siga una de les ciutats que diferencia tarifes segons el calibre del comptador), i dues resolucions emeses per la Conselleria d'Indústria de la Junta d'Andalusia.

Grans diferències entre ciutats

Ceuta és la ciutat amb l'aigua més cara de les 57 analitzades, en tots els supòsits contemplats en l'estudi. La segona posició l'ocupa Murcia, també en tots els supòsits contemplats en l'anàlisi.

A partir de la tercera ciutat més cara, les ciutats difereixen depenent del gruix del comptador i el consum mensual. Així, en el cas de comptadors de 13 mm i un consum de 9 m³, els imports més elevats oposats per FACUA després de Ceuta (amb servei gestionat per empresa pública), amb una tarifa de 28,04 euros al mes, i Múrcia (empresa mixta), amb 26,27 euros al mes, són Cadis (empresa pública), amb 22,12 euros, València (empresa mixta), amb 21,15 euros i Palma (empresa pública), 20,95 euros.

Per al mateix consum però un calibre de comptador de 15 mm, les ciutats més cares després de Ceuta (28,04 euros) i Múrcia (26,27 euros) són Santa Cruz de Tenerife (empresa mixta), amb una tarifa de 23,21 euros (encara que en l'actualitat no té cap comptador d'aquest calibre instal·lat a la ciutat), València (amb una tarifa de 23,01 euros), Huelva (22,61 euros) i Cadis (22,12 euros).

En l'altre extrem, la tarifa més barata es troba a Lleó (model de gestió mixt), amb un preu de 4,83 euros per a un consum d'aigua de 9 m³ cúbics al mes, independentment de si el calibre és de 13 o 15 mm. També és la ciutat més barata per a un consum mensual de 13 m³ sense importar el calibre del comptador, amb una tarifa de 7,30 euros.

Per a un consum de 9 m³, independentment del calibre del comptador, li segueixen Palència (empresa privada), 6,97 euros, Soria (gestió mixta), 7,54 euros al mes; Oviedo (gestió privada), 7,72 euros i Orense (gestió privada), 8,23 euros.

En el cas d'un consum de 13 m³ amb un comptador de 13 mm, la tarifa més cara mensual torna a ser la de Ceuta, amb 34,74 euros, seguida una vegada més per Múrcia (34,40 euros). En tercera posició es troba Barcelona (32,22 euros) i en quarta Cadis (31,19 euros).

En comptadors de 15 mm però amb el mateix consum repeteixen Ceuta (34,74 euros), Murcia (34,40 euros) i Barcelona (33,22 euros). En quart lloc està Huelva, amb 32,08 euros.

52 de les 57 ciutats analitzades (nou de cada deu) no han modificat les seues tarifes en 2021. La major pujada s'ha produït a Sant Sebastià, un 2,4 i un 2,6% segons el consum (9 o 13 m³ mensuals), mentre que a Lleó i Ciudad Real la pujada és quasi imperceptible (0,2% i 0,1% respectivament). Per contra, a Alacant i Santander, baixen lleument (un 0,7 i 0,3% respectivament).

Tarifa progressiva

FACUA reclama als ajuntaments que adopten un sistema progressiu de tarifació que reflectisca millor el consum de les llars per nombre d'habitants, de tal manera que es penalitzen els consums excessius d'una manera més realista i justa. Els consums elevats en llars en els quals resideixen poques persones podrien reflectir un balafiament d'aigua que hauria de ser penalitzat i resultar més car que el consum elevat d'una llar en el qual resideixen moltes persones. Un sistema tarifari que contemple aquest tipus de qüestions és més equitatiu per a la ciutadania i així mateix permet premiar l'estalvi amb tarifes més assequibles.

Bonificacions

Quasi totes les ciutats que formen part de l'estudi ofereixen algun tipus de bonificació o rebaixa en la tarifa d'acord amb algunes condicions especials: fonamentalment, famílies nombroses o llars amb més d'un nombre determinat de convivents (més de quatre, com a Jerez de la Frontera, o més de sis, a Saragossa). Un total de 38 ciutats ofereixen aquest tipus de tarifa o bonificació.

Així mateix, alguns municipis (al voltant de 18) ofereixen bonificacions a llars amb pocs ingressos o aturats, alguns directament i uns altres a través d'alguna mena de fons social o col·laboració amb els serveis socials locals. També hi ha descomptes per a pensionistes o jubilats (13).

Destaca també la iniciativa de l'empresa pública de l'aigua en la Comunitat de Madrid, Canal d'Isabel II, que durant 2020 ha oferit també bonificacions a aquells domicilis amb persones afectades per ERTES causats per la pandèmia de coronavirus.