València dona llum verda al Pla Especial que protegirà el barri del Cabanyal

L’Hemicicle ha acordat l’inici dels tràmits i la constitució d’una comissió d’estudi per crear l’empresa municipal de l’energia sostenible, amb el suport de l’equip de govern i Ciutadans, l’abstenció de PP, i el rebuig de Vox. Tindrà caràcter mixt ―51 % participada per l’Ajuntament; 49 %, per un soci privat―, i col·locarà plaques solars en 525 edificis municipals per a l’autoconsum i l’impuls de comunitats energètiques. El Ple també ha aprovat provisionalment el Pla Especial del Cabanyal-el Canyameral, amb els vots a favor de Compromís i PSPV-PSOE, mentre que l’oposició s’hi ha abstingut.

La primera sessió plenària de l’any ha arrancat amb un minut de silenci amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que es commemora demà, i en record de la persona assassinada ahir a Algesires. Seguidament, els regidors i les regidores han tractat els punts del dia inclosos en la part resolutiva, entre els quals hi ha el procediment per posar en marxa l’empresa mixta de l’energia sostenible, el Pla Especial del Cabanyal-el Canyamelar o la plusvàlua que grava la compravenda de vivenda.

L’alcalde, Joan Ribó, junt amb el titular d’Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramon, ha defensat la iniciativa sobre la societat energètica, que generarà la mateixa electricitat que consumixen 27.400 llars en un any i permetrà abaratir la factura de la llum del consistori i del veïnat, especialment de les famílies més vulnerables. D’altra banda, es deixarà d’emetre a l’atmosfera el mateix que absorbirien 139.000 arbres durant un any, una xifra que contribuirà a assolir el repte de convertir València en una ciutat climàticament neutra en 2030.

Ribó ha detallat els avantatges que comportarà esta entitat: instal·larà 72,25 megawatss de potència; la infraestructura “no ocuparà territori cultivable ni paratges amb valor paisatgístic”, ja que aprofitarà teulats municipals fins ara sense ús, i constituirà un element d’aïllament davant del calor a l’estiu. El màxim responsable municipal ha incidit que l’activitat se centrarà en la gestió i generació de l’energia fotovoltaica: “No és una empresa de distribució, és una empresa de producció, no anem a comercialitzar, per tant, no té res a vore amb els models desenvolupats a Barcelona o Cadis”.

El projecte, tal com ha explicat l’alcalde, consta d’una primera fase, que comprendrà les obres d’instal·lació de producció d’energia renovable en 525 equipaments municipals, com ara escoles, poliesportius o mercats, i es desenvoluparà la modalitat d’autoconsum per a l’Ajuntament, “sense connexió a la xarxa”. En segon lloc, “es connectarà a la xarxa”, i s’oferirà l’excedent a la ciutadania a través de comunitats energètiques, així com un servici per ajudar les persones amb dificultats per pagar la factura de la llum per tal de lluitar contra la pobresa energètica.

Quant a la participació dels grups municipals, Joan Ribó ha indicat que estaran presents en el consell d’administració de la futura empresa, de la mateixa manera que passa a Emivasa. Per la seua part, el regidor Alejandro Ramon ha remarcat que es tracta “d’una iniciativa pionera”, que té l’objectiu “d’esprémer i traure el màxim profit” de les teulades. A tall d’exemple, l’edil s’ha referit a les plaques fotovoltaiques que ja s’han implementat en el sostre del col·legi Rodríguez Fornos de Patraix, que han permés reduir un 80 % el consum d’energia del centre educatiu, “i encara en sobraria per proveir-ne més de 300 llars a menys de dos quilòmetres”.

Durant el debat, han pres la paraula Vicente Montañez (Vox), Fernando Giner (Ciutadans) i Carlos Mundina (PP). Montañez ha argumentat que el seu grup no dona suport a la proposta, perquè “no anem a participar de tot el xantatge econòmic al qual s’està sotmetent els valencians amb l’Agenda 2030” i s’ha pronunciat en contra de “destinar recursos dels valencians a crear una altra paradeta més per col·locar amiguets”. Giner, portaveu de Ciutadans, s’ha mostrat a favor de “la col·laboració publicoprivada” i de “totes les accions per millorar la sostenibilitat”; ara bé, ha expressat “dubtes” sobre “com es mantindrà la societat mixta si no comercialitza” i ha demanat la desaparició de la Fundació València Clima i Energia quan entre en funcionament l’empresa perquè no es dupliquen tasques ni recursos. D’altra banda, el regidor popular ha criticat que no es compte amb els grups de l’oposició en la comissió d’estudi, ha reclamat “més transparència i informació”, i ha manifestat “molts dubtes” sobre el projecte, del qual “només tenen l’estudi a grosso modo”.

Aprovat el Pla Especial Cabanyal-Canyamelar

El Ple de l'Ajuntament ha aprovat també en la sessió de hui el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar, una aprovació provisional, prèvia a l'informe que ha d'emetre la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat, i després de la qual es procedirà a l'aprovació definitiva del Pla. El PEC ha eixit endavant amb els vots a favor de l'equip de Govern, atés que tots els partits de l'oposició s'han abstingut en la votació. Tal com ha explicat l'alcalde a l'inici de la reunió plenària, “esta aprovació de hui suposa l'enterrament simbòlic del pla de destrucció del Cabanyal, en el qual Rita Barberá i el PP es van gastar milions d'euros per a comprar i destruir habitatges”. “Hui enterrem solemnement aquell pla, i jo agraïsc totes les persones que han treballat des de Salvem el Cabanyal, i que han lluitat de la mateixa manera que ho van fer els qui van lluitar pel Saler i pel jardí del Túria”. “Si València és el que és hui dia, és gràcies a totes estes persones als qui vull homenatjar”, ha conclòs Ribó.

Per la seua banda, la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació urbana, Sandra Gómez, ha subratllat que el nou Pla busca “consolidar la protecció del barri del Cabanyal-Canyamelar, del seu patrimoni i la seua identitat, així com garantir el seu futur dotant-lo dels equipaments i servicis necessaris per als seus veïns i veïnes”.

Tant el Grup Popular com Ciutadans han exposat els seus arguments en contra d'este punt de l'ordre del dia. El regidor popular Juan Giner ha assegurat que el pla “arriba tard i malament”, i ha lamentat que “s'han generat expectatives en el veïnat, anunciant l'aprovació, quan esta encara està per veure, atés que encara falten els informes de la direcció Territorial d'Urbanisme de la Generalitat, del Ministeri de Transició Ecològica (Costas), del Consell Jurídic Consultiu i de la Direcció General de Cultura de la Conselleria”, ha assegurat.

Per la seua banda, el regidor de Ciutadans Narciso Estellés ha recordat que en estos set anys, el seu grup “sempre ha estat al costat de qualsevol acció en el barri del Cabanyal”, però ha subratllat també l'argument que “el govern municipal arriba tard”. I la causa, ha afirmat, “és guanyar eixe mes perquè el Pla els puga lluir electoralment, encara que l'hagen portat sense acabar”.

Gómez ha pres la paraula per a defensar este “pla fet per al barri, per als seus veïns i veïnes, i participat per multitud d'entitats”. La vicealcaldessa i regidora ha subratllat la seua sorpresa davant les crítiques del PP “perquè el veïnat té memòria, i sap que l'anterior govern va voler destruir un barri i acabar amb la seua identitat, argumentant que València havia de connectar-se amb la mar; com si València acabara en el Pla del Real, com si el Cabanyal no fora València”, ha manifestat.

Els eixos que definixen este nou pla són: un sistema d'espais públics i zones verdes per a vertebrar el barri, un total d'habitatges que poden arribar als 1.150, dels quals 700 es preveu que siguen habitatges públics de lloguer assequible o destinades a col·lectius de major dificultat d'accés a l'habitatge, com a joves o persones majors; l’impossició de límits a l'increment d'usos hotelers en el barri, un sistema d'equipaments i servicis locals de proximitat en el marc del concepte Ciutat 15 minuts (es generen quasi 34.000 m² de nous espais d'ús dotacional); i garantia per a la protecció i posada en valor dels elements que determinen la identitat i patrimoni cultural del barri (s'inclou un catàleg de més de 1.600 fitxes de protecció, que determinen el nivell de protecció d'altres tants immobles).

Ordenança de plusvàlua contra l'especulació

La sessió plenària ha abordat també una bateria de propostes de l'àrea d'Economia i Hisenda, entre elles, la modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut popularment com a impost de plusvàlua.

A pesar que els grups d'oposició han criticat i han votat en contra d'esta modificació, per entendre que eleva la pressió fiscal sobre la ciutadania, el regidor d'Economia, Borja Sanjuán, ha explicat que es tracta d'una mesura dirigida a evitar les actuacions de caràcter especulatiu per part de grans propietaris o fons voltor. Tal com ha detallat el regidor, l'impost penalitza als qui adquirixen un habitatge i el venen en el mateix any, obtenint un benefici per això, una actitud que es definix com a especulativa. De fet, ha afegit l'edil, la recaptació total per este concepte a la ciutat es reduirà (en un -0,23%) enguany, i el que es fa amb la modificació de l'ordenança és redistribuir l'impost.

Les mesures aprovades en este bloc econòmic de la sessió plenària son la modificació puntual del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de València, la primera modificació de crèdits extraordinaris i suplements de crèdits del pressupost de 2023, el Pla d'Inversions en el servici municipal de proveïment d'aigua potable per a l'exercici 2023, ratificar els acords del Consell d'Administració d'EMIVASA de 2 desembre de 2022, la modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre béns immobles, i la citada la modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

A més, s'ha acordat sol·licitar a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic el cofinançament del projecte Centre Cultural Casa del Rellotger, i s'ha donat compte al Plenari de l'Informe del Tribunal de Comptes de la fiscalització dels costos i rendiments dels servicis inclosos en els comptes generals dels ajuntaments de més de 50.000 habitants corresponent a l'exercici 2020, i de l'informe del 4t trimestre de 2022 sobre compliment de terminis per al pagament de les obligacions municipals.

L'equip de Govern ha votat a favor de tots els punts, i l'oposició s'ha abstingut de manera general, excepte en els següents casos: Ciutadans ha votat No al punt 14; Vox ha votat No al punt 15, i tots han votat en contra del punt 17.