València destaca la necessitat del túnel passant ferroviari i el Corredor Mediterrani

El Govern Municipal ha subratllat la importància i la necessitat d'executar el projecte d'habilitació del túnel passant ferroviari Nord-Sud i la línia d'Alta Velocitat València-Castelló de la Plana, i ha destacat les aportacions dels informes elaborats pels servicis tècnics municipals, que han sigut remesos a la Subdirecció General de Planificació Ferroviària del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana sobre els dos projectes. La Junta de Govern Local aprovarà demà una moció que recull les conclusions dels informes municipals. L’alcalde, Joan Ribó, ha valorat “de manera molt positiva” el projecte presentat pel Ministeri i reitera la necessitat del Corredor Mediterrani, però ha reclamat que en les actuacions “es respecte sempre l'horta de València”. A més, Ribó considera que les noves  infraestructures ferroviàries han de suposar també una millora efectiva de les Rodalies, l'estat actual de les quals, ha lamentat, “incideix directa i negativament en la mobilitat a la ciutat”.

La proposta municipal, ha explicat l'alcalde de València, planteja l'eixida fins a Foios-Vinalesa, però “que es prolongue fins al final de l'horta, respectant la legislació”. Ribó ha incidit en la necessitat de “millorar significativament, mitjançant l'anell que hi ha, les Rodalies, en les quals hem perdut el 34% aproximadament de viatgers, és a dir, un de cada tres; i això és un desastre per a la ciutat”, ha denunciat. Les conseqüències per a València d’“eixe coll de botella que són les Rodalies les paguem cada dia en problemes en les entrades i eixides de la ciutat”, ha assegurat Ribó. Per això, l'alcalde ha instat el Govern de l'Estat a “complir amb els projectes que s'inclouen en els pressupostos”.

La Junta de Govern Local aprova demà la moció en la qual s'assenyala de manera expressa el “suport al Corredor Mediterrani i a la reestructuració dels servicis del nucli de Rodalies de València (RENFE), amb un nou anell ferroviari format per les estacions Central, Aragó, Universitat, Cabanyal i Font de Sant Lluís, amb capçaleres en esta última, considerant també les propostes ferroviàries del Pla de Mobilitat Metropolitana (PMoMe), entre estes, les de la creació d'una futura estació en el Grau”.

Els informes dels servicis tècnics de l'Ajuntament s'han elaborat i remés al Ministeri en el marc del procés d'informació pública i consulta a les administracions, obert el mes d'octubre passat, sobre els estudis informatius de l'eix passant València i LAV (Línia d'Alta Velocitat) València-Castelló. En virtut d'estos informes, la moció aprovada per la Junta de Govern Local incideix també en la “protecció màxima de l'Horta de València davant les alternatives presentades als estudis informatius que poden afectar l'espai agrari inclòs en la Llei de l'Horta de València”.

D'esta manera, l'acord de la Junta de Govern dona suport a l'al·legació del Consell de l'Horta de València, acordada el passat 28 de desembre, que considera que les alternatives base i C en la seua concepció global “no resulten compatibles amb els objectius de protecció de l'Horta de València establits en la Llei 5/2018 ni amb la declaració SIPAM de la FAO”. Quant a l'alternativa A, el Govern Municipal coincideix també amb el Consell que “resultaria compatible si el tram subterrani proposat s'allargara fins al límit de l'àmbit de protecció de l'Horta definit a la Llei 5/2018”. “De manera complementària, el nou túnel passant de Rodalies hauria d'entroncar amb el túnel ferroviari actual al costat de la Malva-rosa abans d'eixir a superfície, i no ocupar nous espais en superfície per a evitar la destrucció de sòl agrícola protegit”, afig.

Per a això, des de l'Ajuntament es proposa “un pacte per les infraestructures entre les administracions local, autonòmica i estatal”, que reculla “una visió metropolitana entre les diverses maneres de transport, incloent la infraestructura verda, amb solucions coordinades, més participades i compatibles amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de València (PMUS), el Pla de Mobilitat Metropolitana de València (PMoMe) i el Pla de Xoc de Rodalies, en elaboració”.

Els informes municipals

Els estudis informatius als quals l'Ajuntament de València ha plantejat els seus informes es corresponen a l'anàlisi del traçat de la línia ferroviària València-Castelló, que té com a punts d'origen i destinació les estacions de València i de Castelló de la Plana. L'Estació de València es fixa a l'entorn de l'actual Estació del Nord i la de Castelló de la Plana al costat de l'Estació ja existent. Com és conegut, la infraestructura ferroviària actual compta amb les estacions de València Joaquín Sorolla i València Nord, amb explotació en “cul de sac” (sense eixida) per a tots els servicis d'Alta Velocitat, Llarga Distància, Mitjana distància i Proximitat. Les actuacions previstes comprenen l'execució del canal d'accés, la nova Estació Central i el nou eix passant Sud-Nord a partir de la cota -23 de la nova estació.

En el desenvolupament dels estudis, inicialment es van considerar diverses alternatives de traçat, i finalment s'han proposat tres alternatives: Base, A i C; totes amb un tram comú –a executar amb tuneladora– de l'Estació Central, passant per davall de la Plaça de Bous, la Gran Via Marqués del Túria i amb una nova estació en l'avinguda d'Aragó –a executar mitjançant pantalles– amb correspondència amb les línies 5 i 7 de Metrovalència. A partir d'este punt cada alternativa presenta traçats diferents.

S'han proposat quatre variants d'explotació de la xarxa de Proximitat (denominades A, B, C i D), caracteritzades per a proporcionar un millor servici a la ciutat, amb un augment de viatgers pel “efecte xarxa”, la nova estació de l'avinguda d'Aragó i en funció de la localització de l'estació d'Universitat (en l'avinguda de Tarongers o en la V-21). L'esquema funcional proposa la implantació de vies d'ample mixt, ibèric i UIC, segons traçat i estacions. No està prevista la parada de trens d'alta velocitat en l'estació de l'avinguda d'Aragó.

Tots dos estudis informatius s'exposen simultàniament, atés que el traçat del túnel condiciona de manera determinant el traçat de la línia en l'eixida de València i a l'inrevés. En els dos estudis informatius, les alternatives de túnel passant discorren al llarg del terme municipal de València, mentre que les alternatives de traçat de la línia d'alta velocitat tenen una afecció reduïda quant a longitud, en el límit amb el terme municipal d'Alboraia i en l'enclavament de Rafalell i Vistabella, entre els termes d'Albuixech i Massamagrell. No obstant això, es té en compte la seua repercussió en conjunt, i s'evita l'execució de projectes fragmentats. Per això, la moció de l'Ajuntament de València correspon conjuntament als dos traçats en la part que discorre per València i afecta a l'entorn de l'espai protegit d'horta.

Tal com assenyala la moció, “l'horta de València constitueix un dels paisatges agraris més rellevants i singulars del món mediterrani. És un espai d'acreditats valors productius, ambientals, culturals, històrics i paisatgístics, mereixedor d'un règim de protecció i dinamització que garantisca la recuperació i la pervivència per a les generacions futures. L'Horta de València posseeix un elevat valor simbòlic i una dimensió internacional evident, ja que només resten cinc espais semblants a la Unió Europea, com testifica l'Informe Dobris de l'Agència Europea del Medi Ambient, que reconeix estos paisatges com a portadors de valors culturals i històrics que la Unió Europea ha de preservar i posar en funcionament els mecanismes necessaris per a conservar-los activament”.

“Per això –conclou- qualsevol infraestructura que es propose de la ciutat de València ha de tindre nul impacte ambiental i paisatgístic sobre l'Horta de València. I qualsevol infraestructura ferroviària que es vulga desenvolupar s'ha de dur a terme sense afectar l'horta protegida ni qualsevol altre espai protegit del terme municipal”.