València dedicarà una plaça a la Setmana Santa Marinera i un carrer a Miguel Ángel Blanco

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha donat a conèixer que l’Ajuntament de València aprovarà dijous vinent en la comissió de cultura tres noves denominacions de carrers a Miguel Ángel Blanco, Pilar Bosch i Cristina Piris així com la denominació de les places de César Orquín i la dedicada a la Setmana Santa Marinera. Finalment, s’afegirà a la llegenda que identifica com a polític a José Ballester Gozalvo —en la placa del seu carrer— que també va ser president del Llevant UE.

La regidora Glòria Tello ha explicat que “des de l’Ajuntament de València anem atenent, a poc a poc, les peticions de la ciutadania i dels diferents col·lectius per anar incorporant al plànol de carrers les personalitats i moviments culturals que mereixen tindre un carrer a la nostra ciutat i que no sempre s’havien atés per part de l’Ajuntament de València”. A més, Glòria Tello ha destacat “la importància d’incorporar dos noms de dones més als nostres carrers, en la línia de compensar la escassa presència femenina en el nomenclàtor actual de la ciutat”. Cal recordar que més del 90 % dels personatges il·lustres que actualment tenen una via pública a la ciutat correspon a homes i menys del 10 % a dones.

“El carrer dedicat a Miguel Ángel Blanco és una petició de la Fundació que porta el seu nom per commemorar que en juliol de 2022 es compliran 25 anys del segrest i assassinat del regidor del PP, uns fets que van commocionar tot Espanya i per això sis milions de ciutadans van respondre cívicament als carrers i a les places, amb les mans blanques”, ha recordat l’edil Glòria Tello, que també ha afegit que “el govern de Joan Ribó ha atés esta petició que es va aprovar per unanimitat en sessió plenària municipal”. L’Ajuntament canviarà la denominació del tram corresponent al carrer del Camp de Túria més proper a l’avinguda de les Corts Valencianes pel de Miguel Ángel Blanco.

Respecte a Cesar Orquín, va nàixer al carrer d’Alboraia de la ciutat de València al voltant de 1914. Va anar a l’institut Lluís Vives, al conservatori i a la universitat; va aprendre francés i alemany i abans de la guerra formava part de l’estudiantina de la Universitat Literària de València. Va caure presoner dels alemanys que, després de passar per l’stalag d’Estrasburg, el van deportar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940. En trobar-se reclòs entre els murs del camp de concentració no es va deixar vèncer pel desànim. El grup d’espanyols que tenien a César Orquín com a “oberkapo”, com a cap visible, va acabar coneixent-se com el Kommando César. La mortalitat en Mauthausen fou en tota la deportació del 62 % dels republicans, però en el Kommando César va ser tan sols del 3 %.

La regidora Glòria Tello ha dit que “la seua fita no té parangó imaginable en el món de la deportació. És el deportat més important dels més de 9.000 republicans que van anar a parar als camps d’aniquilació humana. Valent-se únicament de la seua paraula i de la seua capacitat de persuasió, va convéncer als comandaments del camp que el deixaren eixir a treballar en un kommando exterior. Aleshores, Mauthausen, encara no en tenia cap i va aconseguir que no morira pràcticament ningú del seu grup. Mai va tornar ni a València ni a Espanya, però mantingué correspondència amb valencians als quals els deixava traslluir la seua nostàlgia per la terra que l’havia vist nàixer”.Es canviarà la denominació de la plaça EP Canaleta (provisional) per la plaça César Orquín.

Respecte a Pilar Bosch, es tracta de la tinenta d’alcalde del primer Ajuntament democràtic i Creu al Mèrit Civil. Va dedicar la seua vida a la cosa pública i, sobretot, a la solidaritat amb els més desfavorits. “Una de les seues tasques més rellevants la va desenvolupar a Unicef, organització internacional que va ser introduïda a Espanya i a València pel seu oncle, el doctor Bosch Marí”, ha destacat Tello. Pilar Bosch va ser també la primera impulsora de “Casa de l’Artista” i per això va ser declarada presidenta d’honor de l’entitat. Es canviarà la denominació del carrer EP Músic Gomis 1 (provisional) pel de Pilar Bosch.

D’altra banda, Cristina Piris López-Doriga fou una política i sindicalista valenciana fundadora de “Ca Revolta”. A principis dels anys 1970 es traslladà a València, on treballà en el tèxtil, i es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on fou alumna de Josep Vicent Marquès. Participà en la fundació de les primeres Comissions Obreres del tèxtil valencià. Integrada en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), després participà en la col·laboració entre el Moviment Comunista i la LCR del que nasqué Revolta, que es plasmà en el Centre Cívic Ca Revolta de Velluters. La regidora Glòria Tello ha recordat que “l’any 2007 va rebre a títol pòstum el Premi de les Corts Valencianes”. Es canviarà la denominació del carrer EP Músic Gomis 7 (provisional) pel de Cristina Piris.

Finalment la plaça a la Setmana Santa Marinera ve a petició de l’Associació Trobada d’Opinió Semanasantera (EOS). “Des de l’Ajuntament de València hem atés una proposta que EOS va presentar a través d’una instància a la Junta Municipal del Marítim per sol·licitar que es posara a una plaça del barri el nom de la Setmana Santa Marinera. Serà un símbol, per a que la festa gran de la València marítima estarà sempre present sota qualsevol circumstància”, ha conclós Tello.