València concedix la Beca de la Casa de Velázquez a l'artista Regina Quesada Alonso
La creadora valenciana gaudirà d'una estada d'un curs acadèmic en la centenària institució francesa
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València ha aprovat este divendres, 30 de juny, a proposta del jurat, la concessió de la Beca de la Casa de Velázquez per al pròxim curs acadèmic 2023-24 a l'artista valenciana Regina Quesada Alonso, pel seu projecte ‘Pedres: Sobre una geologia del territori’.
La Beca Velázquez està destinada a donar suport a la formació de joves artistes plàstics de la Comunitat Valenciana amb una estada d'un curs acadèmic a la Casa de Velázquez de Madrid, institució fundada en 1920 i dependent del Ministeri d'Ensenyament Superior, Investigació i Innovació de França. Al llarg de la seua estada, la persona que resulta becada té ocasió de treballar, experimentar i intercanviar experiències amb artistes arribats de procedències molt diverses, en un fecund ambient de reflexió i cocreació.
En la present edició el jurat estava integrat per Joaquín Guzmán Cutillas, historiador d'art i antiquari; Marisol Salanova Burguera, crítica d'art; Manuel Blázquez Palacios, artista becat en la passada edició; Nancy Berthier, directora de la Casa de Velázquez; i Fabienne Aguado, responsable d'estudis artístics d'esta institució.
D'entre els 10 artistes que van presentar projecte, el jurat va designar com a finalistes a Regina Quesada Alonso, Martín Yuri López Lam, Carlos Sebastiá Ortega i Miquel Ponce Díaz. Convocats el 2 de juny a una entrevista presencial, després d'estudiar les obres de la seua creació i departir amb cadascuna de les persones aspirants, el jurat va decidir atorgar la beca a Regina Quesada Alonso pel seu projecte ‘Pedres: Sobre una genealogia del territori’.
El projecte aprofundix en els orígens de la memòria de les pedres que habiten a la Casa de Velázquez en un moment determinat de la història de la institució: La Guerra Civil Espanyola. En els seus murs es conserven els impactes de metralla produïts en la batalla de Madrid, el novembre de 1936, durant la qual l'edifici va ser front bèl·lic i resultà incendiat i parcialment destruït.
Regina Quesada planteja un discurs artístic que connecta la Casa de Velázquez amb els alineaments de Carnac (Bretanya), conjunt megalític d'època neolítica. La clau és precisament la pedra, com a element representatiu del pas del temps, en la superfície de la qual es va esculpint lentament la petjada gràfica d'un univers infinit que perdura en el temps per a generar un buit que representa l'efímer de l'existència.