Valencia Basket estrena el caseller de victòries en ACB i venç a Andorra en una Fonteta buida (91-76)

La segona jornada de la lliga ACB per fi es va poder disputar. Més ben dit, el COVID-19 va deixar que es jugara la trobada. Després d'haver de ser ajornat per dos falsos positius en Coronavirus en la plantilla del Morabanc Andorra, la Fonteta ha tornat a albergar la millor competició del bàsquet nacional.

Els valencians estaven obligats a reaccionar després de la derrota collida en la primera trobada en el Buesa Arena davant el Baskonia.

Encara que sense públic i amb una Fonteta sense encant per al que acostuma, el Valencia Basket va eixir a la trobada seriosa i amb la convicció d'estrenar el caseller de victòries.

La intensitat defensiva va fer que el primer quart es tenyira de taronja i es tancara amb un marcador de 21-13. Els robatoris de pilota van donar lloc a la bona actuació ofensiva, que va col·locar al debutant Hermannsson amb 7 punts en els primers deu minuts de joc.

La rotació de Ponsarnau no es feia esperar i movia la seua banqueta contínuament, deixant a tan sols dos jugadors sense disputar minuts en el primer quart.

Van Rossom i Prepelic es van posar el mico de treball en l'anotació i, a base de triples, van augmentar la distància en l'electrònic. La intensitat defensiva no baixava el ritme en el segon període, dificultant als andorrans els seus atacs. Un parcial de 0-7 condicionat per diverses distraccions defensives en cadena dels locals, van tornar a situar a l'equip del Principat a tan sols tres punts de diferència. El temps mort de les ocasions en les quals l'entrenador vol frenar la bona ratxa rival va arribar i va sorgir efecte, Prepelic va tornar a fer de les seues i va traure a relluir la seua efectivitat des de la línia del triple.

La reacció dels visitants no es va fer esperar més i mancant dos minuts per al descans es van posar per primera vegada en el partit després de tres pèrdues consecutives dels valencianistes. Ponsarnau cridava enfadat des de la banqueta i demanava “la mateixa intensitat en el joc que el rival”, que va fer notar la seua millora defensiva que va provocar les pèrdues locals.

Va arribar el descans a la Fonteta amb una diferència de tot just tres punts per al Valencia Basket (39-36) gràcies a un últim triple del base Hermannsson. A diferència dels primers deu minuts de joc, en el segon quart els locals van baixar el ritme defensiu i els andorrans van escurçar terreny gràcies a les pilotes robades i als buits que trobava en la defensa local, la qual cosa els permetia anotar canastres fàcils i sense oposició.

La segona meitat arrancava pràcticament com va començar el partit, en taules, ja que el marcador reflectia la igualtat mostrada per tots dos.

 Intercanvi de colps després d'eixir de vestuaris, tots dos conjunts bolcats en tasques ofensives i major ritme de partit. El marcador continuava reflectint els mateixos dígits d'igualtat, encara que entrant en l'últim quart amb el Valencia Basket per davant.

L'últim i decisiu període va començar amb superioritat valencianista, que va imposar qualitat ofensiva i ofici per a allunyar-se i deixar arrere a Andorra, fins i tot fins a 12 punts restant la meitat del quart. Entre Prepelic i Van Rossom caminava el joc, encara que el capità Dubljevic se sumava a la festa i ampliava avantatges fins als 15 punts.

Ibón Navarro va ser expulsat per doble falta tècnica i va haver d'abandonar la pista amb un enuig notable, encara que els seus ja no van tindre marge de reacció i no van poder reposar-se als més de 10 punts d'avantatge.

Els valencianistes van mostrar el seu poder ofensiu en aquest últim quart i es van emportar la trobada amb un resultat de 91-76, la qual cosa suposa estrenar el caseller de victòries en l'actual Lliga ACB. Balanç d'una victòria i una derrota per als valencians.

La primera va arribar amb Hermannsson liderant les estadístiques anotadores amb 14 punts i tenint a Van Rossom i a Prepelic com a fidels escuders en l'organització de l'equip. Poca incidència en la trobada de Labeyrie, de Fernando San Emeterio, de Pradilla per disputar tan sols l'últim minut i de Vives que no va ser de la partida.

Ni un sol minut de la trobada va disputar ni Guillem Vives. La notícia positiva arriba per a Pradilla, que s'estrena amb la samarreta valencianista després del seu fitxatge estant un minut en pista. Tots dos jugadors van fer treballs en la pista una vegada conclòs el partit al costat d'un dels entrenadors mentre els seus companys ja es trobaven en el vestuari.

S'escolta tot

La no presència d'aficionats en les graderies de la Fonteta fa que el bàsquet es gaudisca de manera diferent, però té certs aspectes que no ocorrien abans. Un d'ells és escoltar amb nitidesa les paraules i els crits dels jugadors i dels jugadors. És el cas de l'entrenador de l'Andorra, Ibón Navarro, qui després de rebre la segona mancada tècnica i ser expulsat demanava als àrbitres que “acabaren amb aquesta broma”, just en el moment d'abandonar la pista cap al vestuari. Ponsarnau també va tindre el seu, ja que en una parenceria de caràcter els va demanar als seus a viva veu que igualaren la intensitat del rival. Són les xicotetes coses que permeten el silenci del pavelló en un encontre d'alt voltatge.