València abrigalla a la Mare de Déu en la seua desena eixida extraordinària en els últims 150 anys

Cent anys després de la Coronació Canònica de la Verge dels Desemparats, València ha canviat molt però hi ha alguna cosa que segueix igual: l'amor dels valencians per la seua Patrona. I ho han demostrat aquesta vesprada, una vegada més, quan la imatge original de la Mare de la Déu ha eixit de la Basílica per a ser traslladada en processó fins a la Catedral.

És la desena vegada en els últims 156 anys que la imatge original -l'autèntica, com diuen molts- abandona el seu Cambril i ix del seu santuari i ho fa per a celebrar, des de la proximitat, a pocs metres dels seus devots, una data històrica: el Centenari de la seua Coronació Pontifícia.

Poc abans de l'hora prevista d'eixida, les 20 hores, des de l'interior de la Basílica ja s'escoltava com sonaven en la Plaça de la Mare de Déu les primeres floretes per a la Patrona: “Valencians, tots a una veu, vixca la Mare Déu!”, repetien algunes veus.

La imatge ha eixit per la Porta de Bronze de la Basílica puntual en la seua cita amb els valencians i en les andes de plata recentment restaurades. Un grup de 30 Seguidors de la Verge ha sigut el primer a portar-la a coll, alguna cosa que no ocorria des de feia 80 anys. Després s'han anat alternant amb una trentena de sacerdots.

En les cares dels portadors es veia l'esforç però també l'emoció, compartida per totes les persones que omplien la Plaça de la Mare de Déu al pas de la ‘Mareta’.

En aparéixer la Mare de Déu dels Desamparats travessant la Porta de Bronze, València ha respost, com no podia ser d'una altra manera, amb una explosió d'alegria sonora: el volteig de les campanes del Micalet, la Marxa Real interpretada amb l'òrgan, 21 salves d'ordenances i l'aplaudiment eixordador de les persones que han abrigallat a la seua Patrona en aquesta eixida extraordinària.

Res del sant Rosario en la Plaça de la Mare de Déu

Després ha començat la processó amb el res del sant Rosario, de camí a la Catedral, per un itinerari que ha envoltat la font de la plaça per darrere. Després de la imatge de la Verge dels Desemparats, l'arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, presidint la processó, acompanyat pel rector de la Basílica, Melchor Seguí, i el vicari general de l'Arxidiòcesi, Vicente Fontestad, i els Bisbes, i tancant la comitiva, la Junta de Govern de l'Arxiconfraria.

Davant de la imatge en andes en la capçalera de la processó, la Creu alçada, les entitats vinculades a la Basílica i a la Mare de Déu, sacerdots, Clergat de la Basílica i el Cabildo de la Catedral.

Les floretes no han cessat en tot el recorregut, embolicat també en pètals des d'alguns balcons i a peu de carrer. Després de recórrer el carrer del Micalet, la imatge original ha arribat fins a la Catedral, abarrotada de devots que l'esperaven amb emoció, i ha entrat per la Porta dels Ferros.

A les 23 hores començarà en la Seu la Vigília presidida per la imatge original. La Catedral romandrà oberta tota la nit, perquè els fidels devots que vulguen puguen estar en oració davant la Mare de Déu.

Nou eixides extraordinàries des de 1867

L'eixida de la imatge original de la Verge dels Desemparats, que data del segle XV, constitueix un vertader esdeveniment a València i per als valencians. Així ho destacava el capellà de la Basílica i cronista Emilio María Aparicio Olmos en el seu llibre “La imatge original de La nostra Senyora dels Desemparats”. Precisament a ell està dedicat el passatge que hi ha entre la Basílica i la Catedral.

Segons Aparicio Olmos, des de principis del segle XVIII les eixides de la talla original van ser poques, per a protegir-la, i va ser substituïda per la imatge processional en tots els actes organitzats a partir d'aqueix moment.

Concretament des de 1867, quan es va commemorar el segon centenari de la Real Capella -hui Basílica de la Verge-, fins a l'actualitat, la imatge original ha eixit de la seua “casa” en nou ocasions.

La primera va ser la proclamació del rei Alfons XII i la fi de la guerra (gener de 1875); la segona, la seua proclamació com a Patrona de València (maig de 1885) i la tercera, en les rogacions pel còlera (17 de juliol de 1885); la quarta, la Coronació Pontifícia (maig de 1923).

La cinquena vegada va ser el 21 de juliol de 1936 quan va ser traslladada a l'Ajuntament i amagada. Tres anys després, el 14 de maig de 1939, va ser retornada a la seua Real Capella.

Al maig de 1941 va eixir per a la segona coronació i al maig de 1948, per a la processó extraordinària del XXV aniversari de la Coronació Pontifícia.

La huitena ocasió va ser el 13 de maig de 1961 quan va ser portada al Pont del Real on va tindre lloc la seua proclamació com a patrona principal de la Regió Valenciana.

La novena i última vegada que la Patrona va presidir un acte en l'exterior de la Basílica va ser en 2014, en la predicació de la missió Magnificat en la Plaça de la Verge.