La Universitat de València organitza una jornada per a entendre Palestina i el seu patrimoni
Dimecres 21 de febrer, la Universitat de València organitza una jornada per a entendre Palestina i el seu patrimoni. Organitzada per l’Observatori de Patrimoni Cultural i Aldea Global de la Universitat de València i el Laboratori d’Epistemologies del Sud de la Universitat de València, se celebrarà a partir de les 12 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
Amb la presència d’experts en dret internacional humanitari, història i comunicació, la jornada pretén oferir diverses mirades i interpretacions de la història, la cultura, el patrimoni i l’actualitat de Palestina-Israel en un moment de màxima tensió i atenció mediàtica i política cap a aquest racó del Mediterrani.
La jornada constarà d’una taula redona-col·loqui al matí, a les 12 hores, en què participaran Jorge Ramos Tolosa, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València; Raquel Vanyó, professora de Dret internacional i membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat; Joan Marc Ferrando Hernández, professor de Dret internacional i investigador de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València; Germán Caballero, fotoperiodista de Levante-EMV i Ibrahim Omar, xef palestí i ambaixador de la gastronomia palestina a València. L’acte estarà presentat per Marisa Vázquez de Ágredos, directora de Patrimoni de la Universitat de València.
A la vesprada, a les 17.30 hores, hi haurà un col·loqui amb motiu de la presentació de la nova edició actualitzada del llibre Palestina. Una historia esencial, (Sembra Llibres), de Jorge Ramos Tolosa, i es presentarà i projectarà el documental (19 hores) Hijas de la Nakb’, amb la seua directora, Estel·la Vidal.
Des d’octubre 2023 a la Franja de Gaza s’han perdut incomptables vides humanes i també patrimoni cultural i natural, en la seua respectiva dimensió material i immaterial. Només en patrimoni cultural, es considera que més de 200 dels 325 llocs que a Gaza tenen importància històrica, arqueològica, natural o religiosa han sigut destruïts, cosa que equival a més d’un 60%.