La Universitat de València, entre les 50 primeres posicions del món en set matèries de cinc rànquings
La Universitat de València (UV) ha aconseguit el 2023 la posició mitjana 235 als rànquings mundials amb un enfocament de producció científica o bibliomètrica, segons el resum executiu anual del Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP). A nivell espanyol, la institució obté una tercera posició mitjana en els indicadors d’autoria i d’impacte (cites o índex H), i el quart lloc en els de producció. A més, lidera les 50 primeres posicions del món en set matèries de cinc rànquings.
Així, la UV s’ha classificat en la posició 26 a Teledetecció (Rànquing de Xangai); en la 15 en Ciència i Tecnologia dels Aliments (Best Global Universities); la 48 en Enginyeria d’Aliments (Xangai) i en la mateixa matèria, en el lloc 40, en l’URAP. A més, en professions sanitàries durant el 2023 ha aconseguit el lloc 20 mundial en el Round University Ranking-RUR, el 17 en Ciències Agrícoles segons el Best Global i el 48 en Administració d’Empreses i Turisme (segons Xangai).
A més, en els rànquings de personal investigador altament citat (HiCi) de la UV, cinc investigadors se situen al TOP 1% en nombre de cites per camp i any en la Web of Science Core Collection, segons el Highly Cited Researchers (HCR): Gustau Camps-Valls (Geociències), Francisco J. Barba (Ciències Agrícoles), Andrés Cervantes (Medicina Clínica), Juli G. Pausas (interdisciplinari) i Domingo Ribeiro-Soriano (interdisciplinari).
En el cas de difusió de l’Índex h (DIH), elaborat pel grup DIH i que dóna a conèixer els científics residents a Espanya amb aquest paràmetre, els 7 més destacats són Eugenio Coronado (Química Inorgànica i Nuclear), Santiago Mas (Parasitologia), Eulogio Oset (Física Nuclear), José María Peiró (Psicologia Aplicada), Antonio Pellicer (Obstetrícia i Ginecologia), José Remohí (Biologia Reproductiva) i Alicia Salvador (Ciències del Comportament).
En el cas del World Ranking of Scientists, es forma amb el personal científic que conforma el Top 2% d’autors més citats i es basa en publicacions i cites d’Elsevier’s Scopus® i la Stanford University. Destaquen Juli G. Pausas (Biologia Vegetal i Botànica, i Ecologia), Artemi Cerdá (Ciències del Medi Ambient, Agronomia i Agricultura), Francisco J. Barba (Agricultura, Química Orgànica i Ciència dels Aliments), Yolanda Picó (Ciències Mediambientals i Química Analítica) i Eugenio Coronado (Nanociència i Nanotecnologia, Química Inorgànica i Nuclear).
D’altra banda, el Consell Superior de Recerca Científiques (CSIC) classifica personal investigador espanyol i estranger que treballa a Espanya segons les dades dels seus perfils públics personals en Google Scholar. Destaquen Carmen García (Índex h 227 i 264.051 cites); María Moreno Llácer (Índex h 220 i 201.886 cites), Vasiliki A. Mitsou (191 i 212.999), Dolores Corella (Índex h 114 i 124.104) i Yolanda Pico (Índex h 98 i 26.722).
Aquestes dades han estat analitzades pel Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP) de la Universitat de València per conèixer de les posicions obtingudes per la institució el 2023 en cadascun dels rànquings internacionals i nacionals en què s’ha classificat a nivell mundial, europeu , nacional i autonòmic. A més, inclou un estudi comparatiu amb la resta de sistemes universitaris en quatre àmbits geogràfics: mundial, europeu, sistema universitari espanyol (SUE) i sistema universitari valencià (SUV).