La Universitat de València acollirà la infraestructura europea de recerca de recursos microbians MIRRI

Espanya i Portugal han sigut triats per a acollir la seu de la Microbial Resource Research Infrastructure (MIRRI), una nova infraestructura de recerca paneuropea orientada a facilitar l'accés i la gestió legal de biorecursos per al desenvolupament eficient de la R+D+i en el camp de la biotecnologia. La Universitat de València serà la seu dels serveis informàtics i telemàtics, mentre que la Universidade do Minho acollirà la seu estatutària de la infraestructura.

Els recursos microbians suposen la matèria primera essencial per a l'avanç del coneixement, tant en matèria de salut com en biotecnologia, agricultura, tecnologia d'aliments i, en general, com a suport per a la recerca en Ciències de la Vida.

MIRRI, que serà constituïda com a entitat legal sense ànim de lucre, facilitarà l'accés als recursos microbians de qualitat, a la informació sobre els mateixos i als serveis associats, garantint el compliment de les lleis, dels codis ètics i de la seguretat.

La Unitat central de MIRRI, la seu de la qual estarà en la Universidade do Minho (Braga, Portugal), operarà des d'un nucli de treball col·laboratiu situat a la Universitat de València i comptarà amb el suport de 'LifeWatch‐Spain', una infraestructura electrònica de referència mundial per a la protecció, la gestió i l'ús sostenible de la biodiversitat.

La decisió ha sigut presa aquesta mateixa setmana pel màxim òrgan de decisió de MIRRI, format pels delegats dels països compromesos en la construcció de la infraestructura (Bèlgica, França, Grècia, Letònia, Polònia, Portugal i Espanya), després de la defensa que les delegacions portuguesa i espanyola van fer de la seua proposta el passat 26 d'abril a Brussel·les.

"Es tracta d'establir una estreta col·laboració, a nivell europeu, entre els usuaris –investigadors i indústria– i els Centres de Recursos Microbians que treballen sota determinats criteris de qualitat, amb la finalitat de generar solucions als desafiaments socials en aquest camp i contribuir al desenvolupament d'una bioeconomia sostenible d'acord amb l'Horitzó 2020", assenyala Rosa Aznar, microbiòloga, directora de la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT), en el Parc Científic de la Universitat de València, i coautora de la proposta que ha convertit la Universitat de València en la millor candidata per a acollir una part fonamental del projecte MIRRI.

La proposta, elaborada per Nelson Lima (Micoteca da Universidade do Minho) i Rosa Aznar (Universitat de València), ha rebut el suport institucional de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Educació Superior de Portugal, i de la Secretaria d'Estat de Recerca i Innovació del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat d'Espanya (MINECO).

En paral·lel a la construcció de la infraestructura distribuïda, MIRRI comença el procés perquè la Comissió Europea li atorgue l'estatus de Consorci d'Infraestructura Europea de Recerca (ERIC, per les seues sigles en anglès), la qual cosa li conferirà un estatus legal específic amb avantatges fiscals i d'accés a finançament comunitari.

La primera fase d'aquest procés legal està programada per a setembre de 2018, amb vista al fet que MIRRI estiga legalment establit a la fi de 2019.