Troballa històrica a València: ixen a la llum noves restes de l'antic monument a Sorolla en un lloc inesperat

El Servici d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) continua avançant en la catalogació i en l'estudi petrològic de les diverses peces que componien l'antic monument a Sorolla. Si el passat 17 d'abril el personal tècnic iniciava l'extracció de mostres de materials en el tram VII del Jardí del Túria, l'antic escorxador municipal de Borbotó i en el cementeri vell de Paiporta, estos treballs han continuat ara en el solar de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) en Sant Isidre. En este barri del districte de Patraix s'ha descobert una gran quantitat de restes fins a la data no identificats, tots ells de granit i relacionats amb el conjunt monumental dedicat a Joaquín Sorolla.

Per al regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, “esta recent troballa dota, sense cap dubte, de molts arguments per a la possible ‘anastilosi’ o reconstrucció de l'antic monument a Sorolla en el seu emplaçament original, la platja del Cabanyal, a partir de les peces originàries que es conserven d'este”. Tal com ha recordat l'edil, “es tracta d'una destacada iniciativa en la qual treballa en estos moments l'actual equip de govern municipal”.

És conegut que en l'antic monument a Sorolla es va utilitzar la pràctica totalitat dels elements arquitectònics de la façana neoclàssica de la Fàbrica i Escola d'Argenteria de Martínez de Madrid, que l'any 1918 el mateix Sorolla havia adquirit amb destinació al palau que projectava construir el Cercle de Belles Arts de València. La relació dels artistes valencians amb l'edifici no era nova, perquè es remunta als anys 70 del segle XIX, quan l'edifici d'Argenteries i els seus salons eren coneguts com els salons del senyor Bosch, un important lloc de trobada de pintors i escultors i on, per descomptat, no podien faltar els principals artistes valencians del moment. Anys després, va ser amic de Joaquín Sorolla i de Mariano Benlliure, als qui va ajudar a instal·lar-se en la capital d'Espanya.

Encara que estos elements arquitectònics, actualment dispersos, no gaudixen de cap mena de protecció patrimonial, representen un indubtable valor emocional, en evocar la figura de l'il·lustre pintor valencià i la memòria col·lectiva de tots aquells valencians que van arribar a conéixer en vida el citat monument. Les primeres notícies sobre la presència de restes del monument es remunten a l'any 2021, quan el Cercle per la Defensa del Patrimoni Cultural, la Fundació Goerlich i el fotògraf Tono Giménez van donar a conéixer que en determinats enclavaments de València (en concret, en l’Escorxador de Borbotó i en el depòsit de Sant Isidre) i de Paiporta (en el cementeri vell) hi havia diverses columnes de granit i restes arqueològiques que podien procedir de l'antic monument al pintor.

Poc temps després, en 2022, s'identificarien nous vestigis al Jardí del Túria, a l'altura del Palau del Temple, que podrien correspondre's amb les bases de la columnata del monument, sumats als descoberts. Totes estes restes van ser corroborades pel Servici d'Investigació Arqueològica Municipal, qui va confirmar el seu origen i ha procedit a l'estudi dels diferents elements conservats.

Altres localitzacions de les restes

En l'actualitat, coneixem igualment la presència en l'antic escorxador municipal de Borbotó d'un dels pinacles ornamentals de pedra calcària amb forma de pitxer, procedent de la Real Fàbrica d'Argenteries i que rematava un dels extrems del frontó. També de deu bases d'orde dòric de pedra calcària conservades en el tram VII de l'antic llit del riu Túria, així com un fust complet de columna, d'un únic bloc de granit partit per la mitat, més dos fragments de fust, i de dos peces d'antics depòsits conservats estos últims en el cementeri vell de Paiporta. De totes estes peces s'han realitzat làmines de microscòpia òptica per a conéixer la seua procedència.

Les últimes mostres que faltaven per extraure eren les d'aquells pocs elements que se sabia que es trobaven emmagatzemats en el depòsit de Sant Isidre, un antic solar situat al costat de l'antic baixador, entre l'antiga via del ferrocarril que unia València i Castelló, a la Ribera Alta, i l'antic tram projectat del camí de Tres Creus. Sorprenentment, la visita prevista per a la recollida de mostres va oferir a l'equip tècnic una gran sorpresa, i com si es tractara de la troballa d'un tresor, va veure com davant dels seus ulls i després d'una primera neteja, va aparéixer gran part dels elements arquitectònics que formaven part de la plataforma de l'antic monument a Sorolla, desmantellada entorn de l'any 1975, quasi dos dècades després de la fatal riuada de 1957.

Allí estaven la pràctica totalitat dels pilars d'orde dòric, almenys quatre, que en el seu moment integraven l'àtic de la façana de l'edifici d'Argenteria Martínez sobre el qual es va alçar el grup escultòric de Minerva coronant les Arts. També van ser localitzades les més de vint peces semicirculars de granit de tipologia diversa, tant encoixinades com llises, que van formar part en el seu moment d'uns depòsits d'aigua, construïts per Ventura Rodríguez entre 1776 i 1785 per a les fonts del Prado (fonts d'Apol·lo i de la Carxofa), que flanquejaven i que van ser incorporades anys després a la façana de la Fàbrica de l'Argenteria de Martínez, erigida en 1792 per Francisco de Rivas.