Un nou treball d’Antoni Ferrando analitza la tasca codificadora dels mestres Fabra, Moll i Sanchis Guarner

Dilluns, 4 de febrer, a les 19.30 h, es presenta al Centre Cultural La Nau el llibre d'Antoni Ferrando Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna de cultura des de la diversitat, editat per Publicacions de la Universitat de València.

L'acte, presidit per Isabel Vázquez, vicerectora d'Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, tindrà la participació d'Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, en nom de les tres institucions coeditores. A més, hi intervindrà Emili Casanova, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Aquest llibre és una contribució als actes commemoratius del 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra (2018) organitzats al llarg de tot el territori lingüístic. Una magnífica ocasió per a recordar i reivindicar no sols la persona, sinó sobretot el seu llegat.

Antoni Ferrando reuneix en aquest volum tres noms indissociables en la història de la llengua catalana del segle xx, sense els quals resultaria difícil explicar per què el català ha recuperat la seua condició com a llengua de cultura plena. Dona compte de la dimensió lingüística, històrica i cívica de la tasca codificadora de Fabra i de les adaptacions que en feren Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per a les Illes Balears i per al País Valencià, respectivament. Una tasca difícil, atesa la situació de subordinació política de la nostra comunitat lingüística i, a més, les diverses situacions lingüístiques i sociolingüístiques de cadascun dels territoris històrics que la integren. Així mateix, parla dels contactes de Fabra amb valencians i de les seues quatre visites al País Valencià per conèixer in situ la realitat lingüística del país, i dedica una atenció especial al procés de consecució de les Normes de Castelló i al desplegament que aquestes tingueren durant el franquisme.

Antoni Ferrando Francés és catedràtic emèrit de la Universitat de València –on va dirigir el Departament de Filologia Catalana i l'IIFV– i membre de l'IEC, de l'IIFV i de l'AVL. Ha estat president de l'AILLC i fundador i director de la revista Caplletra. Especialista en la història de la llengua i de la cultura catalanes, en l'edició de textos i en l'estudi de la filologia catalana del segle XX, i amb una fructífera trajectòria investigadora, és autor, entre altres obres, d'una Història de la llengua catalana (amb M. Nicolás) i de Les 'Regles d'esquivar vocables' a revisió (amb G. Colón) (2011). Ha editat, amb V. J. Escartí, el Llibre dels feits del rei en Jaume (2008) i ha curat El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el País Valencià (2008) i els Estudis lingüístics i culturals sobre 'Curial e Güelfa' (2012). Recentment ha publicat Aportacions a l'estudi del català literari medieval (2018).