Un total de 46 pintures conformen la nova Sala Sorolla del Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) presenta la nova instal·lació museogràfica de la sala de la col·lecció permanent dedicada al pintor Joaquim Sorolla, el mestre indiscutible del luminisme valencià, pocs dies abans de la commemoració del centenari de la seua mort, ocorreguda el 10 d’agost de 1923.

La sala, situada en l’edifici claustral del Museu, està conformada de manera exclusiva per quaranta-sis obres de l’artista, el màxim nombre d’obres de Sorolla que fins al moment s’ha exposat en la col·lecció permanent del Museu, a la qual s’incorporen per primera vegada les obres del pintor valencià que formaven part de la col·lecció Lladró, adquirida per la Generalitat l’any passat.

De la col·lecció d’obres de Sorolla que conserva el Museu de Belles Arts de València, formada per un total de cinquanta-quatre obres, fet que la converteix en la segona col·lecció pública més important del pintor valencià, només romanen emmagatzemades les obres que, pel seu especial suport en paper, no es poden exposar de manera permanent, així com les que estan en procés de restauració o han sigut cedides en préstec temporal per a exposicions, com és el cas d’‘Els avis dels meus fills’, obra realitzada per Sorolla en 1905 i que en aquests moments s’exhibeix en la mostra ‘Sorolla en negre’ en la Fundació Bancaixa.

Aquesta redefinició de la Sala Sorolla ha estat motivada per la incorporació a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València de l’obra ‘Jo soc el pa de la vida’, la pintura de temàtica religiosa més gran (417 x 528,2 cm) que es conserva del mestre valencià, que necessàriament havia d’instal·lar-se en el seu actual emplaçament per l’excepcional grandària.

El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha subratllat que “Joaquim Sorolla és el protagonista indiscutible de la pintura espanyola del període d’entre segles” i que “mereixia una sala dedicada a la seua formidable personalitat artística en l’edifici Pérez Castiel, destinat a ser el gran referent en art dels segles XIX i XX”.

El director ha assenyalat també que “la Sala Sorolla permet veure tots els gèneres que va treballar el geni de la llum, des del paisatge, al nu, el retrat o la pintura religiosa”. González Tornel ha recordat que “la Sala Sorolla permet recórrer la trajectòria del pintor des de la seua primera natura morta, pintada quan era adolescent, fins als retrats de maduresa, com el d’Isabel Bru”.

En aquests moments, els visitants, a més de gaudir de la nova Sala Sorolla, també poden contemplar l’exposició temporal de la ‘Col·lecció Masaveu. Sorolla’, que romandrà oberta fins a l’octubre.

Joaquim Sorolla Bastida

Joaquim Sorolla Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d’agost de 1923) va iniciar la seua educació artística en 1876 a les Escoles d’Artesans. En 1878 va ingressar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on es va formar en la tradició acadèmica, encara que es considera que els seus vertaders mestres van ser Francisco Domingo Marqués i Gonzalo Salvá Simbor. 1884 va ser un punt d’inflexió en la vida de Joaquim Sorolla. El pintor va obtindre la segona medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts amb ‘El Dos de Maig’ i, a més, una pensió de la Diputació de València.

A Roma i París, Sorolla va entrar en contacte amb Francisco Domingo, els Benlliure i els corrents internacionals vinculats a la pintura realista, del natural i de caràcter luminista, adquirint, a poc a poc, un estil molt personal caracteritzat per una destresa tècnica excepcional que li va permetre enfrontar-se amb solvència a quasi qualsevol subjecte. Des de la pintura d’història (‘El crit del Palleter’ o ‘El pare Jofre protegint un boig’), a la temàtica religiosa (‘Jo soc el pa de la vida’), el retrat, la pintura costumista o el paisatge, Sorolla va ser excel·lent en cada empresa pictòrica que va emprendre.

Des de 1892, Joaquim Sorolla va participar en nombroses exposicions internacionals celebrades a Munic, París, Chicago, Berlín, Venècia i Viena, però va ser en 1900 quan va obtindre el Grand Prix en l’Exposició Universal de París i en 1901 la medalla d’honor en l’Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid. A partir d’aquest moment, el seu èxit va resultar imparable i el mestre va exposar a les principals capitals europees i americanes. En 1911 Sorolla va rebre d’Archer Milton Huntington l’encàrrec de pintar ‘Les províncies d’Espanya’ per a la seu de la Hispanic Society of America a Nova York. Els seus últims anys van ser de treball incansable i va deixar una immensa obra plena de creativitat fins a la seua mort en 1923.