La tercera edició de Migrats (en breu) arranca al Centre del Carme i Espacio Inestable amb respostes i reflexions des de la dansa

El cicle de dansa contemporània de peces breus, Migrats (en breu), coorganitzat per Espacio Inestable i el Centre del Carme Cultura Contemporània, se celebra per tercer any consecutiu amb una programació de dues setmanes en ambdós espais. Del 13 al 24 de novembre, una vintena de creadors i creadores, majoritàriament procedents de València, mostraran els seus últims treballs en una programació àmplia i diversa.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí el cicle acompanyat per Jacobo Pallarés, codirector de Proyecto Inestable, Tatiana Clavel, professora del Conservatori Professional de Dansa de València, i María Tamarit, coreògrafa.

Pérez Pont ha assenyalat que “el cicle Migrats, que compleix la tercera edició, va ser una de les primeres apostes del Centre del Carme per donar suport a la dansa contemporània, donant visibilitat als seus creadors. A partir d’ací, diferents festivals d’arts escèniques han consolidat la seua presència al centre d’art, gràcies a la qual cosa hem pogut gaudir recentment de Circuito Bucles, o també a través de les residències ‘Graners de Creació’, donant suport a la producció artística, generant oportunitats i fomentant l’accés a l’espai públic dels i les artistes en contacte amb la ciutadania”.

El director del Centre del Carme ha recordat “la capacitat comunicadora de l’art per a connectar amb els públics en un format de peces breus que, repartides pels diferents claustres i sales del Centre del Carme, converteixen el centre en lloc de creació i d’intercanvi on creadors i públic formen part d’una mateixa acció participativa i enriquidora” i ha afegit que “amb aquestes i amb altres propostes, des del Centre del Carme i des del Consorci de Museus estem treballant per a contribuir a la creació d’un sector artístic fort en territori valencià que evite la fugida dels nostres creadors”.

Des dels inicis, l’objectiu de Migrats resideix a generar un context que done visibilitat a coreògrafs i coreògrafes del territori que han emigrat a altres països bé per a continuar formant-se o bé per a desenvolupar la seua activitat professional a l’estranger, sobretot en l’àmbit europeu. Al llarg de les tres edicions, l’etiqueta de ‘migrats’ que s’atorga als participants ha anat transformant-se per a acabar tenint, a hores d’ara, un sentit més ampli: des d’artistes valencians de més recorregut que resideixen i treballen a l’estranger fins a artistes emergents valencians que són susceptibles d’emigrar a altres països en un futur pròxim. Des de l’organització hi ha una clara aposta pel diàleg i la retroalimentació en forma, contingut i referents entre aquests dos perfils.

Trobem en aquesta tercera edició una programació marcada per la preocupació sobre qüestions socials i ontològiques de plena actualitat, com poden ser les percepcions hegemòniques de la realitat, el qüestionament de i sobre la identitat, o la visibilització de temes com la sexualitat i la malaltia. Pel que fa a la percepció, trobem el treball de la ja veterana en el cicle Lucía Jaén, des de Dinamarca, que es pregunta sobre els límits i les tensions entre el subjecte i l’objecte, l’humà i el no humà en el món natural; o l’estudi de Dakota Comín, des d’Alemanya, sobre com el cos està condicionat per la vida sobreestimulada i sobreocupada. Plantejaments sobre noves corporalitats amb la inclusió de les tecnologies d’ús quotidià, com en el cas d’‘I-4’, l’última creació de la coreògrafa Julia Zac.

Pensaments entorn de la identitat, sobretot vinculats al feminisme i a l’acció política, els trobem també molt presents en els treballs de Sara Blasco (Alemanya), en el seu solo experimental que parla de la sexualitat femenina a partir d’un estudi sociològic dut a terme per ella mateixa; Javi Valls, amb la seua peça ‘Kali’, en la qual descobreix una ràbia cega cap a la masculinitat tòxica i busca retrobar-se amb la seua feminitat; o Rodrigo Marengo (Xile), que proposa el cos com a territori de resistència i la diversitat com a punt de trobada. Sobre la malaltia com a tabú reflexionen les coreògrafes Paula Serrano (Alemanya) i Alicia Cubells (la República Txeca); la primera, reivindicant el malestar com a discurs i visibilitzant la malaltia com a procés creatiu; i la segona, a través de la relació entre el dolor físic i el sentiment de rebuig, vinculant les ferides als fantasmes interns.

En definitiva, una programació heterogènia que reivindica la dansa com a espai polític i generador de discursos en l’esfera pública. Comissarien el programa Tatiana Clavel, Rocío Pérez i Santi de la Fuente, professionals de la dansa i professors dels conservatoris superior i professional de València. Per a ells, “Migrats és perifèria mòbil, joventut amb maleta sempre a punt. Recull talent emergent però que té molt de recorregut damunt. És una aposta per la saviesa que encara no té text de referència, una celebració per la tornada dels qui se’n va anar i una espenta d’ànim per als qui ho faran en breu”.

Per a la imatge d’aquesta tercera edició del cicle s’ha comptat amb la coreògrafa valenciana María Tamarit, premiada amb una residència en Espacio Inestable a partir del seu treball en l’edició de l’any anterior. Presentarà la seua creació de llarga duració, ‘(H)aire’, els dies 13 i 20 de novembre a les 20 h, que proposa un diàleg entre l’espai, la música electrònica i la materialitat del cos per a distorsionar la nostra percepció i invitar-nos a imaginar més enllà del que es veu.

Les actuacions es podran veure de dimecres a diumenge, del 13 al 24 de novembre, a les 20.00 h a Espacio Inestable; i els dissabtes i diumenges a les 12.00 h al Centre del Carme Cultura Contemporània; aquestes últimes, amb accés lliure.