Susana Rodríguez Navarro, nova directora de l'Institut de Biomedicina de València

Susana Rodríguez Navarro, científica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), és la nova directora de l'Institut de Biomedicina de València (IBV), centre del CSIC referència en la investigació biomèdica a la Comunitat Valenciana. La investigadora, molt compromesa amb la igualtat i diversitat en la ciència, ha ocupat el càrrec amb l'objectiu d'augmentar la rellevància de la ciència biomèdica que es realitza a l'IBV a nivell nacional i internacional, ademés de tractar de solucionar els problemes d'espai del centre. Els científics Santiago Ramón Maiques i José Pérez Martín formen part del nou equip directiu de l'IBV.

Susana Rodríguez pren el relleu en la direcció de Jerónimo Bravo, director de l'IBV els últims quatre anys. En eixe temps, l'institut va reforçar la seua aposta per la investigació biomèdica desenvolupant activitats que connecten els coneixements biològics bàsics amb els avanços mèdics en el camp de la salut. En concret, les més de cent persones que treballen en les dues seus del centre d'investigació, als carrers Jaume Roig i Eduardo Primo Yúfera de la capital valenciana, indaguen en patologies com la diabetis, busquen nous antibiòtics i estudien la regeneració del sistema nerviós.

“El nostre projecte de direcció pretén avançar en tres eixos fonamentals”, avança Rodríguez. “En primer lloc, augmentar la rellevància de la ciència biomèdica que es realitza a l'IBV a nivell nacional i internacional i visibilitzar el nostre institut”. Prova de la qualitat científica del centre són els projectes europeus que lidera, que pretenen revelar els secrets de la comunicació microbiana, de la formació de les neurones i de la tuberculosi. Fruit d'aquests estudis, des de l'IBV es van impulsar les primeres anàlisis per a conéixer el genoma del nou coronavirus, fonamentals per a seguir l'evolució de la pandèmia de COVID-19 a Espanya.

“Un altre eix de treball és millorar l'ambient de treball i impulsar un nou organigrama més participatiu amb la posada en valor del treball en equip”, continua la nova directora. Nascuda a Villena (Alacant) en 1972, Susana Rodríguez és impulsora de la iniciativa ‘Científicas a la Carrera’, que difon àmpliament a través de les seues xarxes socials (@susaopina), i està molt compromesa amb la igualtat i diversitat en la ciència i la societat. Ha rebut reconeixements com el premi IZASA-Werfen a la millor bioquímica menor de 40 anys, atorgat per la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM) en 2011, i el Premi Arracada d'Or de la Ciutat de Villena per la seua trajectòria científica.

Trajectòria científica

Susana Rodríguez és doctora en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Va realitzar una estada postdoctoral al Centre de Bioquímica de la Universitat de Heidelberg (BZH, Alemanya) amb un contracte Marie Curie. En 2005, amb un contracte Ramón y Cajal va establir el seu grup d'investigació al Centre d'Investigació Príncep Felip de València (CIPF). La seua investigació se centra en entendre el procés d'expressió gènica amb especial interés en el metabolisme de l'ARN i l'epigenètica utilitzant el llevat com a organisme model. En 2015 va obtindre una ajuda Fullbright com a investigadora visitant en la Universitat d'Harvard (EUA). En 2018 va traslladar el seu laboratori a l'Institut de Biomedicina de València, on dirigeix la Unitat d'Expressió Gènica i metabolisme d'ARN.

Ha publicat més de 40 articles en revistes científiques de prestigi, ha estat investigadora principal de més de 10 projectes d'investigació i és directora de 12 tesis doctorals, 7 ja defensades. Del seu esperit formador donen compte els més de 40 estudiants i investigadors que han passat pel seu laboratori, establint nombroses col·laboracions internacionals. Ha format part de diferents comités i comissions d'avaluació i doctorat a nivell nacional i internacional. També va ser codirectora científica del CIPF en 2013-2014 i va dirigir un dels seus departaments.

Equip directiu

Rodríguez ocupa la direcció de l'IBV-CSIC quan part del seu personal investigador es trasllada a la seu del CIPF a València. Es pretén així alleujar la falta d'espai de l'IBV, una altra de les prioritats de la direcció que comença la seua marxa. Així, un dels vicedirectors, Santiago Ramón Maiques, és un dels investigadors que s'ha traslladat al CIPF. Investigador científic del CSIC i col·laborador del CIBER de Malalties Rares, dirigeix la Unitat d'Estructura de Dianes Macromoleculars a la nova seu de l'IBV al CIPF, investigant l'estructura i funció de proteïnes per a ajudar en el diagnòstic de malalties i en la cerca de noves teràpies.

Va obtindre el seu doctorat per la Universitat de València en 2001 i va treballar com a investigador postdoctoral als Instituts Nacionals de la Salut (NIH, EUA) en l'àrea de la bioquímica, enzimologia i biologia estructural de proteïnes. En 2010, va iniciar el seu grup d'investigació al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO). En 2017 es va incorporar al CSIC, traslladant el seu grup primer al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), i tres anys més tard, a l'IBV.

L'altre vicedirector és José Pérez Martín, llicenciat en Biologia per la Universitat de Sevilla i doctorat per la Universitat Autònoma de Madrid en regulació gènica en bacteris. Va treballar com a investigador postdoctoral en la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF, EUA), on va començar el seu interés pel control del cicle cel·lular en llevats. En 1998 va ingressar al CSIC, on ha passat pel Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i l'Institut de Biologia Funcional i Genòmica (IBFG, CSIC-USAL) per a arribar a l'IBV en 2022. Actualment dirigeix la Unitat de Cicle Cel·lular i Desenvolupament a la seu de l'IBV de Jaume Roig. La seua investigació tracta de llançar llum a les connexions entre els reguladors del cicle cel·lular i les decisions de desenvolupament, utilitzant per a això el nematode Caenorhabditis elegans.