Sorteig de les meses electorals a València: quasi 9.000 veïns han sigut seleccionats

Un total 8.595 persones seran convocades en els pròxims dies a la ciutat de València per a formar part de les 955 meses electorals que es constituiran el pròxim 28 de maig amb motiu de les eleccions municipals i autonòmiques. L'Hemicicle de l'Ajuntament ha acollit este matí el sorteig per a determinar qui seran els veïns i veïnes de la ciutat que assumiran este dret i obligació legal, garantia de desenvolupament democràtic de la jornada electoral.

Segons establix la Llei orgànica del règim electoral general, la formació de les meses electorals és competència dels ajuntaments, sota la supervisió de les juntes electorals de zona. Els càrrecs de president i vocals de les meses electorals han de ser designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones incloses en la llista d'electors de cada mesa. L'alcalde, Joan Ribó, acompanyat per la presidenta de la Junta Electoral de Zona, María Luz de Hoyos, i el secretari de l’entitat, Francisco Cabo, ha presidit este matí el sorteig, que determinarà la composició de les 955 meses electorals, que s'instal·laran el pròxim dia 28 en un total de 263 col·legis electorals de la ciutat, amb 592 seccions censals.

Un total de 579.124 persones (268.357 homes i 310.767 dones) podran exercir el seu dret al vot en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig a la ciutat de València, segons el fitxer d'inscrits en el cens electoral facilitat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El registre censal per a les eleccions autonòmiques a València està integrat per les persones que componen el cens electoral de la ciutat, és a dir, 574.274 electors, més el cens d'estrangers residents a València, que suma 4.850 electors. En tot el terme municipal, es constituiran 955 meses electorals que estaran presidides cadascuna d'elles per una persona del conjunt d'electors, assistida per dos vocals.

En les eleccions municipals gaudixen també del dret de sufragi actiu els estrangers residents a Espanya els respectius països dels quals permeten el vot als espanyols en estes eleccions, en els termes d'un Tractat. Actualment, estos països són: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, el Perú, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i Trinitat i Tobago. Així mateix, gaudixen del dret de sufragi actiu totes les persones residents a Espanya que, sense haver adquirit la nacionalitat espanyola, tinguen la condició de ciutadans de la Unió Europea.

Tal com assenyala la normativa, la determinació dels membres de les meses s'ha realitzat mitjançant una aplicació informàtica, per a la qual es necessita fer ús de dos números de dos xifres cadascun. La Corporació Municipal s'ha reunit en el saló de Plens per a determinar estos números: els regidors Pere Fuset i Rafael Pardo han extret quatre boles numerades d'una bossa, de manera aleatòria, i han eixit els números 06 i 75. Totes dues xifres seran introduïdes en l'aplicació informàtica específica que, mitjançant un algorisme matemàtic que garantix la seguretat i la criptografia de tot el procés, ha determinat dos elements: el coeficient de salt en la llista d'electors (06), i el nombre de vegades que s'ha de remenar la llista d'electors obtinguda del procés anterior (75). El resultat determina, finalment, la designació de cadascun dels components (un president i dos vocals) i els seus corresponents suplents de cada mesa electoral, seguint així tot el procediment administratiu legalment establit.

Per a formar part de les meses electorals cal saber llegir i escriure i tindre menys de 70 anys, tot i que s’hi pot renunciar a partir dels 65 anys. Les persones que exercisquen la presidència han d'estar en possessió del títol de batxiller o el de formació professional de segon grau o, subsidiàriament, el de graduat escolar o equivalent. Per contra, no poden ocupar la presidència ni les vocalies les persones que concorren a les eleccions com a candidates

Aquells ciutadans i ciutadanes als qui l'atzar haja oferit esta responsabilitat rebran en els pròxims dies la corresponent notificació, junt amb un manual d'instruccions sobre les seues funcions. A partir d'este moment, disposen d'un termini de set dies per a al·legar davant la Junta Electoral de Zona causa justificada i documentada que els impedisca l'acceptació del càrrec (per exemple, no poden ser presidents ni vocals aquelles persones que concórreguen a les eleccions com a candidates).

Les eleccions autonòmiques

En la mateixa jornada del 28M se celebren també eleccions autonòmiques per a la constitució del Parlament. En este cas, el cens de persones electores convocades està integrat per les persones que componen el cens electoral de la ciutat, és a dir, 574.274 electors, més el cens electoral valencians residents a l'estranger, que suma 36.961 electors. Amb tot això, el cens total de persones amb dret a votar per a la constitució del Parlament és de 611.235.

En les eleccions autonòmiques, en les quals es trien els parlaments de les comunitats autònomes, poden votar i ser votats en elles els ciutadans i ciutadanes espanyols (és a dir, només els qui tinguen la nacionalitat) residents a Espanya, a més dels i les residents a l'estranger inscrits en l'àmbit de la seua comunitat autònoma, prèvia sol·licitud, i sempre que siguen majors de 18 anys.