Un solitari centre de València asfixia a comerços i restaurants

Passejar un migdia qualsevol pel centre de la ciutat de València li sacseja a un les idees: pràcticament no és necessari portar la màscara ja que es manté la distància de seguretat sense problemes. És la realitat que viu el barri antic de la ciutat -i de molts altres a Espanya- i que, enfront del que estem veient en la zona marítima, ara és el centre el que viu “d'esquena” a la seua ciutat. Calles buides, comerços amb la persiana baixada i terrasses sense soroll de coberts, de gots o de riures.

I els empresaris viuen descoratjats davant la situació: “Si ho hagués sabut, no hauria reobert quan em van deixar. En tot el matí he servit tres tapes de braves i sis cerveses, és insostenible i això que en aquest negoci treballem només la família”, ens explica l'amo d'un restaurant al costat de la plaça Redona.

Mateixa realitat en un altre conegut restaurant molt *cerquita: “Això està absolutament buit, no sabem fins quan durarà aquesta situació però la temporada d'estiu la donem per perduda si no canvia alguna cosa. No havíem vist mai res semblant”, compte l'amo d'aquest restaurant, amb més de trenta anys servint sopars. El cap de setmana la situació millora, lleugerament, però no és comparable al que hi havia abans de la pandèmia, expliquen.

A tot això cal sumar els lloguers que han d'afrontar aquests locals: “Paguem 2.000 o 3.000 euros per 100 metres quadrats, estem pagant llum, aigua i altres despeses sense tindre ni un sol ingrés des de març”, lamenta Jesús Ortega, president de l'Associació d'Empresaris de Ciutat Vella i del Barri del Carmen (*Albarca).

El també portaveu de la Coordinadora Hostaleria dels Barris de València lamenta que l'administració no està sent tot l'àgil que es desitjaria en aquesta situació i posa com a exemple la tramitació de l'ampliació de terrasses, amb casos en els quals se'ls impedeix ampliar espai ocupant la façana d'edificis que estan abandonats: “Hem preparat les façanes, netejat tota la zona i no ens permeten ocupar aquest espai del qual no entra ni ix ningú mai perquè està abandonat”.

A més, cal tindre en compte que en vindre temporada estival, la gent es desplaça més cap a la platja que cap al centre: “et cau l'ànima als peus perquè venim des de març sense treballar, sabent que gener i febrer són mesos baixos i ara no han obert ni el 50% dels restaurants pel panorama que vivim”.

Jesús Ortega lamenta que la dificultat d'accedir al centre en transport és un altre agreujant a sumar: “La gent que ve de fora està obligada a fer un volt enorme i ni si vulga sap moltes vegades com arribar perquè han canviat algunes direccions”.

Per tot això, els comerços i restaurants demanen sensibilitat a les administracions responsables i estan treballant en propostes per a dinamitzar el centre: “Volem que els veïns de València tornen al centre, a gaudir-lo i per això ens hem unit associacions de comerciants, culturals, veïnals i hostaleres per a crear rutes culturals i gastronòmiques que ens porten a visitants aquest estiu”. Des de l'associacions tenen previst presentar aquest pla en les pròximes setmanes i suposaria un gran alleujament per al sector en aquests temps.

Missatge d’optimisme

La Comunitat ha arrancat aquest dilluns la fase 3, amb canvis en la manera de consumir en els bars i restaurants. Hui, com tots els dies, Jesús tornarà a alçar la persiana del seu restaurant.

Ho farà amb la mateixa incertesa que ahir, però ens llança aquest missatge final: “Som gent molt treballadora, que portem vint i trenta anys treballant en la nostra passió, ningú ens ha regalat res, vivim pels nostres negocis i així seguirem”.