"És una situació extrema": Els lloguers escalen a València fins als 1.600 euros per pis

Les dades del segon trimestre de 2024 de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València llancen, de nou, una forta alça en el preu de la vivenda a la ciutat de València tant de compra d'obra nova com de lloguer. El màxim nacional en el creixement dels preus de lloguer l'ha registrat la ciutat de València amb més de 15 €/m² i una mitjana que supera els 1.600 € de quota mensual.

Mentrestant, la vivenda d'obra nova a la ciutat de València ha experimentat una pujada de preu del 7,37%. Este augment, registrat en només tres mesos, situa el preu mitjà d'una vivenda d'obra nova a la ciutat en 3.422 €/m². Esta escalada de preus es produïx mentres el nombre de vivendes a la venda continua descendint a nivells insostenibles, tal com ve advertint l'Observatori i anticipa escenaris molt complicats en els pròxims trimestres.

Des de 2018, la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València “alerta de la deriva que el desequilibri de l'oferta i la demanda estava prenent, i que no anticipava gens bo: el que hui és un clam, durant estos anys s'ha negat de manera sistemàtica. Ara, després de la crua evidència, però sobretot per les mobilitzacions i impacte social que estan per vindre, és quan es considera que alguna cosa cal fer”, declara Fernando Cos-Gayón, director d'este observatori.

Cos-Gayón advertix que “cal ser especialment diligents i acurats, perquè en una situació tan extrema com l'actual s'ha de ser precisos amb les mesures a implementar”. Per exemple, davant la dramàtica escassetat d'oferta de vivenda d'obra nova, que ha desplaçat a la seua potencial demanda a la segona mà i, finalment, al lloguer, des de l'Observatori incidixen en què “no es poden implementar normatives que expulsen precisament vivendes d'este mercat”.

“Això és exactament el que ha succeït, com pronostiquem de manera unànime tots els que estudiem el comportament del sector immobiliari, en imposar preus màxims a les rendes del lloguer i la protecció de l'okupació”, alerten en l'informe. “La trista realitat és que a qui es pretén protegir, els més vulnerables, és als quals s'acaba perjudicant, sense deixar-los cap opció residencial, conclou Cos-Gayón sobre aquest tema.

D'altra banda, la magnitud que el canvi demogràfic actual tindrà sobre l'accés a la vivenda és d'unes dimensions mai vistes, que condicionaran el creixement de les nostres ciutats, i concretament la de València i la seua àrea metropolitana:

Més de 100.000 nous habitants a la Comunitat Valenciana en 2023 – un 1,92% en un sol any-, que és quasi el doble que la mitjana d'Espanya (INE, 2024)

Només a la ciutat de València, l'increment va ser de 11.836 persones -un 1,46%- durant 2023 (Ajuntament de València, 2024).

El Banc d'Espanya estima que en els 15 pròxims anys Espanya guanyarà 4.236.335 habitants (un 8,9%). En el gràfic de l'esquerra de la Fig. 2 veiem el pes de la immigració estrangera en este creixement net.
Cos-Gayón incidix en què “podem continuar mirant cap a un altre costat, insistint en les vivendes buides com a argument per a no construir més, encara que se sàpia que no estan en condicions de ser habitades immediatament, o buscant el culpable en la vivenda turística com la possible causant de l'alça dels preus del lloguer, encara quan no se sostinga tal argument perquè es mesclen dades de curta estades (dies) amb mitja estada (fins a 11 mesos)”. Des de l'Observatori apunten al fet que la realitat “acaba imposant-se, i patirem, de nou, en veure com fins i tot anticipant els problemes, res es fa”.

La urgent necessitat, incidix l'estudi, és la construcció de vivendes protegides d'obra nova, i moltes, destinades a propietat i a lloguer. Per a això, les iniciatives públic-privades seran essencials per a possibilitar sòl immediat, però també caldrà plantejar una estratègia que ordene nous àmbits per a generar sòl urbà, amb agilitat en les tramitacions urbanístiques i administratives. L'amenaça real és que els preus continuaran pujant davant la quasi inexistència d'oferta d'obra nova, que arrossega i tensiona a la segona mà i, al seu torn, al lloguer, única opció per als qui no han tingut capacitat d'estalvi.