El Sant Greal: les claus per a resoldre l'enigma d'aquest gran tresor que es troba a València

L'escriptor i investigador Sergio Solsona, porta molts anys després dels passos del Sant Greal, que es troba custodiat en la catedral de València, per a intentar desxifrar les seues claus i així poder confirmar per a la finalitat que es tracta del mateix element de la llegenda.

Solsona assenyala que en 1963, mentre el veterà professor d'arqueologia, Antonio Beltrán, netejava la brutícia del Sant Calze de València es va adonar que al peu alguna cosa gravat. Era un detall, d'aquella antiquíssima relíquia, que havia passat ocult per segles. A penes mesurava 1,5 centímetres el text.

Així és com el professor Antonio Beltrán va trobar una enigmàtica inscripció gravada en la base de la santa copa.

L'investigador explica que es tracta de cinc caràcters d'una mena de cal·ligrafia àrab crida cúfica. El professor Beltrán la va manar traduir i el va fer com lilzahira, “per al qual rellueix”.

Des de llavors, aquella inscripció, ha sigut objecte de diferents traduccions. En 2014 el destí va fer que el llicenciat en ciències religioses i escriptor Agustín Blasco fera una altra lectura.

Es dona la coincidència que Agustín parla àrab i hebreu. A la seua casa tenen un curiós costum; a vegades juga amb els seus fills a deixar missatges encriptats en la nevera. Com un divertit repte, acostumen a escriure de dreta a esquerra les notes. Només el destí i el Greal, tenen aqueixa màgia especial que, perquè a ningú li de vertigen, ho direm casualitat.

A la fi va arribar a l'orella d'Agustín l'assumpte de la inscripció i que, si es llegia en el seu reflex, s'invertien els caràcters i passarien a ser hebreus. La traducció, segons aquest estudi, era YOSHUA YAHWEH. És així com la investigació del catedràtic de disseny en la Universitat de València Gabriel Songel, va arribar a l'inquiet Agustín.

Agustín no va tardar a recordar que també, en la versió original, l'àrab es podria traduir igual. Així va poder llegir en aquells símbols, de manera instantània, ALA JESUA.

De totes les interpretacions possibles, la de la doble lectura, proposta per Agustín Blasco, tant en hebreu com en àrab, sens dubte, aquesta és la més sorprenent.

Així, la traducció seria “Jesús és Déu”. Però est, no és el final d'aquesta superproducció llevantina. Ara, ens toca la part dels “efectes especials”.

En aquells dies, la historiadora de l'art Ana Mafé estava preparant la seua tesi doctoral, la hui doctora Cum laude. La tesi es basava en un estudi dels orígens del Sant Calze de la Catedral de València. Repassant una fotografia de la inscripció, en alta definició, es va adonar que al costat d'aquells xicotets caràcters, hi havia un diminut triangle equilàter que havia passat desapercebut. Aqueix xicotet triangle, no era una osca, era un símbol alquímico de Llum/Foc.

Seria aquesta la clau per a desemmascarar la universalment coneguda llegenda del Greal?

Sergio Solsona explica que si il·luminàrem la base del Sant Calze de la Catedral de València, tal com vam fer, aquest que els escriu i els membres del Centre Espanyol de Sindonología, sobre una replica que van construir els Orfebres Piró, tot quedaria clar. En fer això, la xicoteta inscripció, no sols es projectaria, sinó que també s'augmentaria de grandària, fent-se visible la versió hebrea proposada per Songel. Si això fora una pel·lícula, mentre això ocorre, una “veu en off” recitaria el vers del Parsifal, compost en 1234 per un trobador Alemany.

“El poder meravellós del Greal assegura l'existència de la comunitat de cavallers. Sentiu com se sap qui són cridats al Greal. En la vora de la pedra, una inscripció amb lletres celestials indica el nom i l'origen, siga xica o xic, del qual està destinat a fer aquest viatge de salvació. No fa falta llevar la inscripció, doncs, tan prompte com s'ha llegit, desapareix per si mateixa de la vista”.

Per a l'investigador, “la història del nostre Sant Calze, s'assembla tant a una ficció cinematogràfica que, a vegades, ens costa admetre que és certa”.

Solsona destaca que “sens dubte, la cerca ha acabat. L'únic problema és, que s'assembla massa a aqueixes fantasies de Hollywood”.