La Sala L'Horta estrena a València “Mímesis”, una peça de dansa per a bebés d'inspiració oriental
Mímesis és una coproducció espanyola-alemanya concebuda per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys
En aquesta peça immersiva, la multipremiada companyia asturiana Zig Zag dansa utilitza el concepte d'imitació com a via de coneixement del món
Es representarà el diumenge 22 de gener en dos passes: a les 11h i a les 12.30 hores
La Sala L'Horta acull aquest diumenge 22 de gener l'estrena a València de la peça de dansa per a bebés Mímesis. Una coproducció espanyola-alemanya desenvolupada per la prestigiosa companyia asturiana Zig Zag Danza i interpretada sobre l'escenari per Estrella García -Premio Asturias 2004- i Miguel Quiroga, coreògraf i professor de dansa amb una àmplia experiència tant a nivell nacional com internacional. S'oferiran dues funcions d'aquesta producció, una a les 11h i la segona a les 12.30.
Mímesis és una proposta concebuda per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys que es construeix entorn de la imitació com a via de relació amb el món que ens envolta. És a dir, es basa en la idea que aprenem perquè repetim allò que veiem. Formem part d'una comunitat i d'un entorn natural que ens serveix de referència per a la construcció del que arribarem a ser.
La peça ve acompanyada d'un plantejament escènic relaxant i molt poètic, així com d'una banda sonora original amb clarinet i violí els intèrprets del qual actuen davant els espectadors a través de projeccions. La visió de 360 graus que atorga l'escenari circular i la utilització del videomapping amb imatges sobredimensionades de naturalesa contribueixen a crear una experiència immersiva inoblidable.
“La il·luminació, les projeccions, la coreografia i la música en Mímesis són el resultat d'un procés d'investigació de tres anys”, apunta Estrella García. La composició de la banda sonora va ser a càrrec de Miguel Pérez Iñesta i Emmanuelle Bernard, dos músics establits a Berlín. “Són sons nets i molt inspirats en la música oriental, que busca la desacceleració. D'igual manera, els moviments escènics de la peça estan influenciats pel teatre i la dansa tradicional indonèsia.
Encara que treballar en un escenari circular i permanentment canviant és més exigent que fer-lo en un cub de tres cares, com és habitual, la coreògrafa, directora d'escena i ballarina asturiana considera que és un format idoni per a treballar amb bebés. “No es donen les jerarquies habituals en el teatre -fosc per al pati de butaques e llum per a l'escenari-. Ací tots, tant els intèrprets com les famílies del públic que es pugen a l'escenari, es retornen les mirades”.
“Un dels nostres objectius és que el públic arribe a un lloc agradable -afig Estrella García-. Els xiquets tenen un espai de mobilitat; poden canviar-se de lloc o fins i tot ficar-se al llit sobre els coixins que tenim com a elements de consolació. Els bebés són un públic molt interessant, perquè és verge i molt autèntic. El seu feedback és immediat”.
Venda de entrades a www.lhortateatre.com i en la taquilla de Sala L'Horta 1 hora abans de cada funció.