Ribó presenta el 'Marc estratègic de València', que perfila l'horitzó de la ciutat per a 2030, basat en la sostenibilitat, la salut i la prosperitat

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presentat este matí el document marc Estratègic de València, un text que l'Ajuntament proposa per al seu debat per totes les instàncies urbanes per tal de definir les línies que han de marcar l'evolució de la ciutat en els pròxims anys. Tal com ha explicat l'alcalde, «més enllà dels quatre anys d'un mandat, pensem que és molt important, sobretot en estos moments actuals, definir un marc, en el qual tot estem d'acord, amb les grans línies de cap a on volem dirigir la ciutat». Acompanyat pels vicealcaldes, Sandra Gómez i Sergi Campillo, l'alcalde ha destacat que la voluntat del Govern Municipal és aprovar este text «amb el major consens».

«Som una ciutat mediterrània –ha subratllat Joan Ribó- i volem treballar amb un model propi que partisca del que som i d'on estem». Però no ho podem fer només els grups del govern, sinó també l'oposició i tota la societat en el seu conjunt». De fet, el document s'ha presentat este matí a la Junta de Portaveus dels grups polítics municipals, els quals poden aportar les consideracions i propostes que consideren. I el text s'ha remés el text també al Consell Social de la Ciutat, que ha sigut convocat per a una sessió el pròxim el 14 d'abril. «Amb tota esta documentació, volem fer una aprovació inicial del document en la pròxima reunió del Ple Municipal, per a avançar en el seu desenvolupament amb tota la ciutat», ha assenyalat Ribó.

Tal com ha explicat l'alcalde de València, «el Marc Estratègic que hui presentem perfila un horitzó de ciutat per al 2030 i una metodologia de treball que ens ha de permetre accelerar la transició en una ciutat més sostenible, més saludable, més compartida i més pròspera. És un marc per a alinear esforços i capacitats al voltant d'objectius compartits». «El document –ha afirmat- aporta els elements clau per a estructurar el desenvolupament de l'Estratègia Urbana València 2030, i consisteix en un conjunt de mirades sobre la ciutat, línies estratègiques, objectius i ‘Missions’ d'innovació».

Un model valencià

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà Sostenible, Sandra Gómez, ha assenyalat el «grandíssim repte que tenim les ciutats hui dia, atés que els espais urbans constitueixen els llocs de major concentració poblacional de tot el món: més de la meitat de la població mundial viu en urbs, i les previsions són que es puga arribar al 85% en 2050». «Això suposa una responsabilitat i un repte per al qual ens hem de preparar», ha afirmat.

Gómez ha subratllat que el Marc Estratègic de València és un document específic per a la nostra ciutat: «no val per a Valladolid, Cadis o Madrid, sinó per a València, perquè és un marc que parla de la ciutat que som i de la que volem ser; de les nostres oportunitats i reptes, i també de les nostres fortaleses i febleses; i que parla també de l'entorn metropolità que volem recuperar i impulsar».

La sostenibilitat, eix fonamental

Per part seua, el vicealcalde i regidor de Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha destacat «l'ecologia urbana, la sostenibilitat i les polítiques verdes, que seran un dels eixos fonamentals de desenvolupament per a esta ciutat, alguna cosa que –ha afegit- ja estem practicant de fet en totes les polítiques municipals des de 2015: mobilitat, conversió en zona de vianants, urbanisme amable, recuperació de l'espai…». Campillo ha citat el cas de la recuperació de la plaça de l'Ajuntament per a la ciutadania com a símbol d'esta línia: «la plaça ha passat de ser una rotonda de vehicles a ser un espai viscut en el qual a qualsevol hora hi ha gent passejant, jugant i disfrutant». «Això és qualitat de vida i un símbol de com volem transformar la ciutat en les pròximes dècades: fer de València una ciutat europea com hem vist tantes vegades quan hem viatjat i pensàvem que ací era un somni quasi impossible».

En el centre, les persones

L'alcalde, Joan Ribó, ha detallat les línies generals del Marc Estratègic de València, que es basa en tres vectors fonamentals: l'Agenda urbana, l'orientació a Misions d'innovació, i el context de recuperació post-pandèmia. Però el centre i peça fonamental són, tal com ha subratllat Ribó, «les persones, sobre les quals incorporem sis ‘mirades’ que recullen els quatre plantejaments de les Missions València 2030: ciutat saludable, ciutat sostenible, ciutat compartida, i ciutat pròspera». El Marc Estratègic de la ciutat aborda els reptes, estratègies i objectius identificats en l'anàlisi estratègica inicial, i alineats amb els ODS, l'Agenda Urbana i els plans de recuperació. «I definim 12 línies estratègiques per a transformar la ciutat i orientar la formulació de les polítiques públiques, que es desglossen en una sèrie d'objectius concrets», ha continuat el primer edil.

Un context extraordinari: el postcovid-19

L'alcalde s'ha referit també al context extraordinari en el qual es produeix l'elaboració i el desplegament de l'estratègia: la recuperació postcovid. «La crisi global que ha generat la pandèmia ens ha deixat dos aprenentatges fonamentals per a dirigir el futur de la nostra ciutat. Ens ha mostrat les nostres vulnerabilitats, no sols en matèria de salut sinó també a nivell econòmic i social; i ha incorporat la noció de resiliència com a element ineludible en la concepció de les nostres ciutats», ha afirmat. «I per un altre, ha posat de manifest la importància de la salut com a referent fonamental de totes les polítiques municipals i ha obert una oportunitat clau per a repensar les nostres ciutats en termes de ciutat saludable».

«Estos nous reptes tenen un correlat en els nous plans i instruments per a la recuperació, la transformació i la resiliència, que condicionaran la disponibilitat de recursos per a la transformació en la primera meitat de la dècada. Per tant, entenem que és clau alinear el Marc Estratègic de la ciutat amb les deu polítiques palanca vinculades als Fons Next Generation», ha afegit Ribó.

Dades

L'alcalde ha conclòs la seua explicació amb una referència a un element primordial a l'hora d'avançar en la transició en una ciutat sostenible, saludable, pròspera i compartida, les dades. «Necessitem dades que ens permeten constatar els avanços i prendre les millors decisions en termes de política pública; hem de ser capaços d'incorporar la ciència més avançada i les dades més fiables per a ser més efectius en el desenvolupament de l'estratègia». «Per això –ha finalitzat- estem treballant en el desenvolupament d'una infraestructura de dades per a la ciutat de València, integrada en la plataforma València Ciutat Intel·ligent, per a garantir la interoperabilitat i l'intercanvi de dades amb altres institucions i altres actors privats o socials, amb territorialització de les dades en el conjunt de la ciutat, i per a veure com les polítiques públiques influeixen de manera diferenciada en els barris de la ciutat i poder ajustar-les amb un criteri rigorós. També que incorpore dades de baix cap amunt amb informació real i concreta del que està ocorrent en cadascun dels àmbits de la ciutat. En definitiva, dades homologables amb els indicadors dels ODS per a monitorar els avanços i els objectius».

Joan Ribó ha conclòs la presentació del document marc Estratègic de València amb una reflexió: «la urgència del moment no ens ha d'impedir mirar més enllà, ja que una cosa és clara: les ciutats post-covid seran ciutats diferents a les que hem conegut fins ara. Les decisions que prenguem en els pròxims mesos i els pròxims anys seran importants perquè donaran forma a la nostra realitat durant molt de temps, probablement almenys, durant tota una dècada. I haurem de triar entre alternatives que definiran quina classe de ciutats habitarem en el futur».