La Reserva de la Biosfera a Menorca alberga milers de colònies del coral amenaçat ‘Cladocora caespitosa’
Un estudi liderat per un investigador del CSIC en l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal descriu per primera vegada les poblacions d'aquest coral a l'illa
La principal amenaça detectada és la mortaldat deguda a l'augment de la temperatura de l'aigua, les taxes de la qual superen la capacitat de recuperació
Cladocora caespitosa és un coral endèmic del Mediterrani, l'únic en aquesta mar amb capacitat per a formar grans colònies i esculls similars als de les mars tropicals. Està greument afectat pel calfament de l'aigua a causa del canvi climàtic, per la qual cosa es troba en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. No obstant això, la majoria de poblacions d'aquest coral al Mediterrani segueixen sense descriure's. Un equip científic liderat per un investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC) publica ara la primera descripció de les poblacions de Cladocora caespitosa en la Reserva de la Biosfera a l'illa de Menorca, valorant també les seues principals amenaces.
Dins d'aquest treball s'ha explorat la costa de Menorca, inclosa tota ella en la Reserva de la Biosfera (és la major Reserva de la Biosfera marina de tot el Mediterrani), per a descriure les principals poblacions d'aquest coral. Per a cada població també s'han avaluat les diferents amenaces a la que està exposada, com a mortalitat per calfament de l'aigua, presència d'espècies invasores o perills associats a la construcció en costa.
“Gràcies a aquest projecte s'han explorat i descrit per primera vegada les poblacions d'aquest coral a l'illa de Menorca i la seua Reserva de la Biosfera. Els resultats obtinguts mostren que l'espècie està ben distribuïda per la costa de Menorca, trobant-se en la majoria de zones mostrejades”, explica Diego Kersting, investigador Ramón y Cajal del CSIC en el IATS i autor principal de l'estudi, que es publica en la revista Ocean & Coastal Management. “Aquesta informació és de gran importància per a la conservació de l'espècie i per al desenvolupament i adopció de mesures de gestió”, assegura.
L'equip d'investigació va trobar que la majoria de poblacions estan formades per colònies de xicoteta grandària, encara que també han localitzat enclavaments en els quals l'espècie forma grans colònies (de més d'un metre de diàmetre) o fins i tot xicotets esculls. “És destacable que l'espècie s'ha trobat en ambients molt diferents, des de zones exposades a mar oberta, com la zona exterior de Fornells al nord de Menorca, fins a enclavaments molt protegits a l'onatge com l'interior del Port de Maó”, revela Kersting.
Mortaldat del 30%
La principal amenaça detectada en l'estudi ha sigut la mortaldat deguda a l'augment de la temperatura de l'aigua, sent el percentatge de mortalitat medie obtingut per a tota la zona del 30%. “En aquest sentit, cal subratllar que s'han detectat també processos de recuperació en moltes colònies. No obstant això, s'estima que les taxes de mortaldat són molt majors que la capacitat de recuperació”, remarca l'investigador del CSIC. Altres amenaces detectades en les zones en les quals l'espècie és present són les algues invasores, la contaminació i les obres en el litoral en zones molt poblades com el Port de Maó.
Segons l'equip d'investigació, on participen científics del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, de la Estació Jaume Ferrer (Institut Espanyol d'Oceanografia) i de la Universitat Lliure de Berlín (Alemanya), aquest treball servirà com a base per a implementar accions de conservació i gestió en la Reserva de la Biosfera de Menorca, a més de punt de partida per a la implantació d'un programa de seguiment periòdic d'aquesta espècie en perill. D'altra banda, completa la informació sobre aquesta espècie en la Mar Mediterrània, on la majoria de poblacions de Cladocora caespitosa segueixen sense descripció i avaluació.
L'estudi s'ha realitzat gràcies al finançament de les ajudes per a la investigació del Institut Menorquí d’Estudis i de Menorca Reserva de la Biosfera.