La religiositat, la ideologia i el gènere determinen les actituds de les elits llatinoamericanes cap a la igualtat
Un estudi coliderat per Asbel Bohigues, professor de la Universitat de València (UV), explica que sostindre opinions igualitàries (contràries a les masclistes), reconèixer que la desigualtat de gènere és un problema i donar suport a l’acció de l’Estat per incentivar la igualtat de gènere són tres dimensions diferents dins de les actituds cap a la igualtat de gènere, i aquestes no són excloents entre si. El treball, publicat en la revista Political Research Quarterly, analitza els factors que defineixen les actituds cap a la igualtat de gènere en aquestes tres dimensions de les elits polítiques llatinoamericanes.
En les conclusions, el doctor en Ciència Política i professor del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la UV destaca que la religiositat, juntament amb la ideologia i el gènere, determinen les actituds envers els rols de gènere. Això converteix la religió en el factor més important per a l’igualitarisme (contrari al masclisme) i el reconeixement de la igualtat. Bohigues també destaca que la troballa clau és que les dones mostren sistemàticament una orientació més igualitària en les tres dimensions.
L’expert sosté que els resultats suposen un avanç en la investigació sobre la igualtat de gènere perquè “indiquen que fins i tot les elits que tenen opinions igualitàries no donaran suport necessàriament a l’acció de l’Estat” en matèria d’igualtat. En l’article s’analitzen les dades de l’enquesta de la Base de Dades d’Elits Llatinoamericanes, concretament 10 preguntes a legisladors de 13 països d’Amèrica Llatina sobre els rols de gènere, si hi ha la desigualtat de gènere i què caldria fer-hi.
L’article, que es pot consultar ací, també conclou que aquestes troballes demostren la necessitat de matisar el mesurament i l’anàlisi de les actituds cap a la igualtat de gènere. A més d’aquesta investigació, el professor de la Universitat de València ha publicat un article en la plataforma de divulgació científica The Conversation on explica les conseqüències de les contraonades democràtiques al món.
La investigació està coescrita amb Amy Alexander, professora de Ciència Política a la Universitat de Göteborg (Suècia), i Jennifer M. Piscopo, professora de Ciència Política a l’Occidental College (Estats Units).