Reapareix a València la judoka Cubana que va desertar en les Olimpíades de París

EFE. La judoka cubana Dayle Ojeda s'entrena estos dies en el Centre d'Alt Rendiment de València, al qual ha arribat després de desertar del seu país des dels Jocs Olímpics de París, i vol demanar asil polític i competir per Espanya, segons va revelar en una entrevista en la web de la federació valenciana de judo.

Ojeda, de 30 anys, va acudir a París per a ajudar en la preparació del seu compatriota Idalys Ortiz però encara que havia de tornar a Cuba abans de l'inici dels Jocs no el va fer, una decisió que assegura que li va costar molt prendre però de la qual no es penedix.

"Va ser difícil prendre la decisió ja que ningú està preparat per a deixar #arrere la seua vida. És dur deixar a la meua família, amics, parella i, sobretot, el lloc on un naix sense poder dir adeu. Ni tan sols als meus companys. Però, insistisc, va ser el millor i no em penedisc perquè va ser la millor decisió. Estic segura d'això", va afirmar.

"El meu somni no està lluny del somni de cap atleta. Sempre aspirem a ser millor cada dia. Vull poder representar a Espanya i obtindre medalles en esdeveniments internacionals. El meu somni és participar i ser medallista mundial i olímpica. Eixe és el meu somni. Ara és una meta. D'esta manera podré agrair d'alguna manera a Espanya i als entrenadors que m'estan donant l'oportunitat", va afegir.

Ojeda va assenyalar que a París va viure "dies molt difícils" amb "ansietat" i "moltíssima por" i amb l'objectiu de tindre la certesa que era "el correcte" i el millor per a ella i la seua família. "És dur haver de prendre decisions com estes, però convençuda que vaig fer el millor", va afegir.

La judoka va oferir alguns detalls de la seua fugida i també els motius pels quals tenia clar que volia instal·lar-se a València, en esta entrevista amb el periodista Matías Sartori, responsable de premsa de la Federació valenciana de Judo i de Mitjana Sport Press Agency.

"Em vaig separar del grup i vaig eixir quasi corrent. Vaig caminar i vaig caminar molt nerviosa, vaig fer algunes crides fins que vaig trobar a algú que em va ajudar i em va orientar per a traure un tiquet d'autobús, el bitllet més econòmic de París fins a Barcelona, on em vaig quedar uns dies, ja que el meu destí sabia que era València", va afirmar

"Els meus desitjos i els meus objectius eren clars i el nivell de judo de València és molt alt. Em van parlar molt bé del Centre d'Alt Rendiment i sabia que era probable que m'ajudaren, com van fer amb l'equip ucraïnés en un moment crític i important. També allí conec a Ayumi Leiva, la meua companya d'equip de la selecció nacional de Cuba i amiga. Sabia que també em donarien el seu suport incondicional, amb ho estic eternament agraïda", va afegir.

Ojeda va dir trobar-se bé i "més tranquil·la", també "amb ganes de començar una nova vida” i amb l'objectiu de representar a Espanya en els Jocs Olímpics de Los Angeles en 2028 ja que desitja demanar asil polític, encara que va admetre desconéixer el procés que ha de seguir.

"Fins i tot no sé quins passos prendre per a demanar l'asil polític ja que vaig vindre amb autobús. Si haguera arribat amb avió seria totalment distint, però no em rendisc. Tot es pot amb el suport dels entrenadors i la federació. Intentaré anar a la policia i demanar informació a la Creu Roja. La gent que conec m'està recolzant en este procés", va assegurar.

Respecte als motius per a no tornar va dir que "són moltíssims". "Però les ganes de poder millorar com a atleta i poder sentir que pots créixer sense que et detinguen o et diguen que no pots, van ser alguns d'eixos motius", va explicar.

Ojeda va explicar que deixa a Cuba a la seua mare, que afirma que és major i li va donar suport moltíssim, els seus germans i el seu nebot, entre altres persones.

"És una mescla de tots eixos sentiments. D'una banda, estic trist. Però potser el dia de demà sent felicitat o satisfacció al saber que he fet un pas important per a la meua vida i que puc ajudar a la família, complir un somni o aconseguir un propòsit en la meua carrera esportiva. Tinc una mica de remordiments, encara que la meua consciència tranquil·la. Em vaig sentir una mica insegura perquè sentia por que alguna cosa no anara a eixir com pensava en eixe moment. He tingut molts sentiments, però ara em sent en pau i amb tranquil·litat", va revelar.

"Vaig esperar fins al final per a anar-me a Espanya i poder desenrotllar-me com a atleta i tindre l'oportunitat que mai vaig tindre a Cuba. Sent que soc capaç de guanyar-me amb els meus esforços esta oportunitat i sent que ningú em pot llevar eixe dret", va afirmar.

Ojeda va dir que va triar Espanya perquè encara que està lluny de Cuba "té moltes coses" que li fan "sentir a prop com l'idioma o la cultura".

"Em sent molt bé a Espanya, és com un somni complit. Crec que un altre país europeu pot ser molt diferent", va apuntar la judoka, que va dir que el CAR de València "és conegut a tot el món" i va lloar el nivell dels entrenadors espanyols.

"Deixar a la teua família, als teus amics, a la teua ciutat, la teua vida i canviar a un món nou, que no saps que et trobaràs, és difícil. En el cas dels cubans tenim una dificultat afegida, el saber que no pots tornar i no pots veure a la teua família per un llarg temps es fa encara més difícil. Així i tot, són molts els que prenen està difícil decisió. En el meu cas personal, és qüestió de superació i oportunitats", va explicar.

Ojeda va dir que "la situació a Cuba és difícil" i va recordar que "en un altre moment, molts espanyols van ser a Cuba a realitzar els seus projectes perquè a Espanya era difícil tot".

"Ara ens passa a nosaltres. Podia haver anat als Estats Units on tinc família, o també a França. Però crec que l'elecció d'Espanya és la millor per al meu objectiu esportiu i per a sentir-me socialment integrada. Espere i desitge realment que em concedisquen l'asil i demostrar #prompte tinc el nivell esportiu necessari per a representar a Espanya amb orgull, ja que m'està donant l'oportunitat de la meua vida", va concloure.