Ràdio Universitat, una eina de professionalització de l’estudiantat de comunicació en un entorn transmèdia

La periodista Remei Castelló i el professor Jorge Chenovart, de la Universitat de València, han analitzat el paper de l'emissora en el context del model transmèdia, el qual, a través de la plataforma MediaUni, ha integrat diversos tipus de mitjans de comunicació i gèneres periodístics alternatius i especialitzats. El seu estudi, publicat a Revista Mediterránea de Comunicación, també destaca la funció cohesionadora de Ràdio Universitat (2011-2015) dins la comunitat acadèmica i el profit formatiu per a l'estudiantat dels graus de Periodisme i Comunicació Audiovisual.

"Ràdio Universitat ha donat a conéixer tot el potencial investigador i la transmissió de coneixements generats en la institució acadèmica, i la societat ha pogut beneficiar-se d'aquesta informació, la qual està realitzada amb fonts solvents i amb un tractament seriós", ha destacat l'equip investigador.

La trajectòria de Ràdio Universitat s'ha caracteritzat per la varietat de les temàtiques tractades i de formats emprats, la diversitat del personal que l'ha composada i la difusió dels programes per Internet. La seua producció ha estat orientada a ocupar tot l'espectre cultural possible. Aquest fet ha estat viable per la llibertat de creació de nous programes, especialment per part del personal col·laborador expert i de l'estudiantat en pràctiques, i ha permés que aquest mitjà de comunicació haja experimentat una evolució en la seua producció. En aquest sentit, el manteniment de personal fixe també ha contribuït a l'estabilitat de la programació i ha facilitat la consolidació d'un sistema de ràdio universitària que ha afavorit la imatge de la institució.

La producció de les emissores universitàries no ha estat dirigida només al món universitari, sinó que aquestes també s'han constituït com a mitjans d'expressió alternatius que apleguen a tindre transcendència social i ciutadana. Ràdio Universitat difonia els seus continguts en streaming i mitjançant podcasts per Internet, la qual cosa va facilitar que els continguts es pogueren especialitzar en certes temàtiques i aplegar a públics als quals no arriba la ràdio generalista. A més, com les ràdios universitàries no tenen publicitat externa, "et permeten una llibertat que d'altra banda no hauríem tingut com per exemple experimentar amb nous formats", afegeixen Remei Castelló i Jorge Chenovart.

Les ràdios universitàries, a través dels formats i ferramentes de la tecnologia 2.0 i 3.0, també han combinat plataformes radiofòniques i visuals, que en el cas de la Universitat de València van integrar-se en la plataforma MediaUni. La difusió a través de les xarxes socials i els continguts de la ràdio i vídeos publicats al periòdic digital InfoUniversitat també van contribuir a potenciar la visibilitat de la plataforma, i van repercutir en les formes de treballar. "Ràdio Universitat va ser de les primeres, si no la primera, en experimentar amb una redacció integrada", diu Castelló, qui explica que la possibilitat de crear continguts i participar en la dinàmica de les rutines de producció en una plataforma d'aquestes característiques suposa un avanç per als futurs professionals de la comunicació.

Incorporació a Ràdio Universitat

En la Universitat de València és al tercer any de carrera quan l'alumnat pot aprofundir en el gènere radiofònic cursant Magacín informatiu de ràdio, en Periodisme, i Ideació i producció radiofònica, en Comunicació Audiovisual. Per tant, l'existència d'una ràdio universitària, en el cas concret de la UV, ha permés a l'estudiantat assolir experiència dins del món radiofònic i desenvolupar les tasques d'un mitjà professional d'aquest gènere més enllà de les assignatures dels graus en comunicació. Com explica Chenovart, "és una primera pedra per trencar mà en una ràdio amb informació de qualitat i amb la participació de personal expert de la Universitat de València".