El primer llibre literari imprés en la Península Ibèrica està a València

València complix 550 anys de l'arribada de la impremta a la ciutat, una fita en la història i la cultura valencianes que va obrir passe a la impremta a Espanya com a indústria editorial. És per això que la Biblioteca Històrica de la Universitat de València ho commemora amb l'exposició ‘Trobes: 550 anys de la impremta’, que acull el primer llibre imprés en la Corona d'Aragó i el primer de caràcter literari de la Península.

El recorregut expositiu s'articula entorn de dos sales, la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica i la sala de Bigues, situades en l'edifici fundacional de la Universitat, que enguany celebra 525 anys. L'exposició està comissariada per Antoni Furió, Rosa M. Gregori Roig i Pau Viciano.

El primer llibre literari imprés en la Península Ibèrica

En 1474, arran de la convocatòria d'un certamen poètic, es publicaven a València les ‘Obres e trobes en lahors de la Verge Maria’, el primer llibre imprés en la Corona d'Aragó i el primer de caràcter literari de la Península. El llibre arreplega les composicions poètiques presentades per una quarantena d'escriptors al certamen.

Tal com ha explicat un dels comissaris de l'exposició, Antoni Furió, en este certamen no va haver-hi guanyador, ja que “per a no ferir susceptibilitats, es va declarar a la pròpia Mare de Déu com a guanyadora del concurs. Poc després de la celebració del certamen, en eixe mateix any de 1474, es van publicar els poemes, sota el títol de Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, utilitzant per a això els tipus mòbils inventats per Gutenberg i un tipus de lletra (la humanística) diferent de la qual era majoritària llavors (la gòtica), i a línia tirada en comptes d'en dos columnes com era també habitual. Tot això va contribuir a ressaltar la bellesa i elegància del llibre, del qual només ha arribat fins nosaltres un sol exemplar, que actualment es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València, que ha sigut, d'altra banda, l'organitzadora de l'exposició”.

Trobes, publicat en 1474, no és el primer text imprés en la península, ja que este va ser el Sinodal de Aguilafuente, datat en 1472, però sí el primer de caràcter literari. “I va tindre una gran transcendència a la ciutat, perquè des d'eixe primer llibre no van deixar d'imprimir-se altres nous”, de diferents matèries com a teologia, filosofia, dret, medicina, veterinària o escacs. Existia un grup molt ampli de lectors, “de diferents estrats socials, incloses les dones, grans lectores dels llibres tant de literatura com de devoció piadosa”, ha destacat Furió.

Una exposició amb “molt bona acceptació”

Esta no és la primera vegada que s'exposa els Trobes al públic, ja que la primera exposició es va celebrar en 1874, per a commemorar el 400 aniversari, que “en aquells dies es considerava el primer llibre imprés a Espanya, i es va celebrar en plena Renaixença, organitzada per la Universitat i l'Ateneu”. La segona va ser en 1974, al final del franquisme, “que li va donar a la celebració de l'efemèride una coloració patriòtica, esta vegada des del costat de la hispanitat, i en un moment en què ja es coneixia un text imprés anterior”, ha detallat el comissari de l'exposició.

Encara que l'exposició porta pocs dies oberta al públic, “la recepció crítica ha sigut molt favorable i s'espera que tinga també una molt bona acceptació per part dels visitants”. A més dels llibres exposats, manuscrits i incunables d'una gran bellesa, l'exposició compta amb mapes (amb els itineraris dels primers editors i tipògrafs, des d'Alemanya fins a València), quadres, gravats, pintures i mitjans audiovisuals en els quals es relata, per part de reconeguts especialistes, la gran aventura del llibre imprés, des de l'arribada de la impremta fins a 1500.

La història de la impremta a València

Tal com ha explicat Antoni Furió, la impremta arriba a València en un moment de gran prosperitat material i esplendor cultural i artística. Amb més de 70.000 habitants, València era llavors la ciutat més populosa de la península. També era un important centre econòmic i financer i la seua condició de port mediterrani la connectava amb les grans rutes comercials que anaven des de Venècia i les ciutats del nord d'Itàlia a Flandes i Anglaterra.

A València hi havia mercaders de diferents països, fonamentalment italians i alemanys, però també castellans, portuguesos, francesos i flamencs. Entre els mercaders alemanys destacava la Gran Companyia Comercial de Ravensburg, dedicada a la importació i exportació, i entre els productes comercialitzats prompte van entrar els llibres impresos. En un moment donat, no sols importaven llibres impresos a Itàlia (Venècia, sobretot), sinó que van decidir imprimir-los in situ, a València mateixa, aprofitant el dinamisme cultural i l'alt grau d'alfabetització de la ciutat, no sols entre les elits aristocràtiques i burgeses, sinó també entre les capes mitjanes.

Cal tindre present també que el Quatre-cents és el segle d'or de les lletres valencianes i catalanes en general, amb Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena i Roís de Corella. Un mercader alemany, Jakob Wissland va ser el primer a veure en el llibre imprés --una innovació que a penes tenia vint anys i havia tingut el seu origen precisament a Alemanya, amb Gutenberg-- una oportunitat de negoci i va portar a un compatriota, el tipògraf Lambert Palmart, per a imprimir llibres a València.

Finalment, el fet que al març de 1474 se celebrara un certamen poètic en honor de la Mare de Déu va ser el detonant per a iniciar l'aventura editorial, ja que el primer llibre imprés, Els Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria, van anar precisament els poemes presentats al concurs. Després de Jakob Wissland i Lambert Palmart, s'establirien a València molts altres editors i tipògrafs, en la seua majoria alemanys, que arribarien a imprimir un centenar de llibres fins a 1500 (són els anomenats incunables) i convertirien a València en un important centre editorial.