La premsa va afavorir l’èxode de les infermeres espanyoles al Regne Unit durant l’última crisi econòmica

L’estudi en el qual participa Carolina Moreno-Castro, catedràtica del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV, juntament amb Miguel Rodríguez-Arrastia i Carmen Ropero-Padilla, professors de la Universitat d’Almeria, valora com els relats periodístics van impulsar l’eixida de les infermeres espanyoles cap al Regne Unit des del començament de la crisi econòmica, el 2007, i fins al 2015.

L’article, «Estudio de las noticias publicadas en prensa del éxodo de enfermeras españolas al Reino Unido», publicat en la revista Gaceta Sanitaria, exposa que la línia ideològica dels mitjans analitzats no va promoure cap mena de discurs diferenciat, ja que el to del 97% dels 77 textos analitzats era negatiu. És a dir, en aquestes peces periodístiques es va transmetre la idea que el col·lectiu de les infermeres era precari i que no tenia expectatives laborals dins d’Espanya.

Aquestes notícies presentaven els relats de vida de les infermeres emigrades, que cercaven millors oportunitats laborals fora del país, com a principals fonts d’informació dels relats periodístics. Va ser així com, segons els investigadors, els mitjans van emetre un missatge clar: emigrar era la solució. Solament 11 dels 77 articles periodístics remarcaven la bona formació acadèmica de les infermeres, com el motiu de l’èxode, la qual cosa Rodríguez-Arrastia, Moreno-Castro i Ropero-Padilla interpreten com el “discurs oficial”, majoritari en els articles.

“La imatge que projecten els mitjans de comunicació i les xarxes socials sobre un tema provoca reaccions diverses en l’opinió pública. En el cas de la salut i de la política sanitària té un major impacte, donades les implicacions humanes. Des de les ciències de la comunicació s’ha estudiat l’efecte crida dels mitjans de comunicació, però no hi havia estudis sobre l’efecte eixida del personal d’infermeria d’Espanya al Regne Unit”, afirma Moreno-Castro. Segons la catedràtica de Periodisme, “els testimoniatges arreplegats en la premsa, en un futur, amb visió diacrònica, podrien contribuir a la reconstrucció de la història de la infermeria a Espanya, com a font documental”.

ABC va ser el diari que més textos va publicar –entre els anys 2007 i 2015– sobre aquest tema, amb un total de 31 articles, seguit per El País, El Mundo i La Razón. Per a l’equip de recerca, “el volum de notícies publicades és bastant rellevant. Les notícies sobre les infermeres emigrants van tenir un lloc important en l’agenda mediàtica, més que l’emigració d’altres professionals”.

Solament un dels articles analitzats, i per tant amb molt poc d’impacte mediàtic, presentava l’eixida de les infermeres com un desig de cerca d’aventura. Va ser a partir de 2015, amb la incertesa del Brexit, quan els mitjans de comunicació van començar a introduir reflexions sobre les conseqüències que podia tenir l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea sobre el col·lectiu d’infermeres emigrades, en concret en tretze articles analitzats.

Metodologia

El País, El Mundo, ABC i La Razón van ser els quatre periòdics seleccionats per a realitzar el treball, ja que, segons l'Estudi General de Mitjans de 2007 aquests eren els diaris de major audiència de caràcter nacional amb edició impresa.

L’equip de recerca va seleccionar per al treball tres descriptores: “emigració infermeres”, “èxode infermeres” i “infermeres espanyoles Regne Unit”, que va donar com a resultat 9.559 textos periodístics. Eliminat el soroll i les duplicitats, el garbellat va donar 484 textos. D'ells, es va elaborar un nou filtrat, amb els termes “emigrants”, “infermeres emigrants” i “sanitàries emigrants”, dels quals es van analitzar 77 documents.

Aquest treball ha sigut desenvolupat en el marc del Grup de Recerca en Cultura Científica-ScienceFlows i s’inscriu dins del projecte Cultural Narratives of Crisis and Renewal, del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.