Sis premis Nobel de Física i de Química es reuneixen aquest dilluns amb científics i estudiants de la Universitat de València

L'Auditori Marie Curie del Parc Científic serà la seu per a la celebració de la trobada entre els tres premis Nobel de Química visitants –Lehn, Sauvage i MacMillan– i un públic format per estudiants i investigadors afins a la disciplina. És una activitat organitzada per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), centre d'investigació de la Universitat de València que compta amb l'acreditació d’‘Unitat d'Excel·lència María de Maeztu’ i que focalitza la seua recerca en els aspectes moleculars de la nanociència. L'acte, obert al públic, començarà a les 10:30H.

A la mateixa hora, en el Saló de Graus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE), organitzat pel Laboratori de Processament d'Imatges (IPL, per les seues sigles en anglés), tindrà lloc la trobada amb el físic estatunidenc Steven Chu, Premi Nobel de Física 1997. El científic, llorejat pel seu treball sobre refredament i atrapat d'àtoms mitjançant làser, visitarà prèviament les instal·lacions de l’IPL en el Parc Científic de la institució acadèmica, una ERI (Estructura de Recerca Interdisciplinària) de la Universitat dedicada a la creació d'imatges reals i de paràmetres geo-biofísics a partir de dades de satèl·lit i teledetecció. L'acte és també obert al públic.

Finalment, a les 10:30H començarà la visita a l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) dels físics Barry Barish i Sheldon Lee Glashow, premis Nobel de Física de 2017 i 1979, respectivament. Aquest centre mixt de la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques està dedicat a la investigació en Física Nuclear, de Partícules i d’Astropartícules, així com a les seues aplicacions tant en Física Mèdica com en altres camps de la ciència i la tecnologia. Després de la visita se celebrarà una trobada, a manera de taula redona, entre els dos científics i un grup d'estudiants de doctorat.

La visita dels premis Nobel a València es produeix dins el marc dels Premis Rei Jaume I per a la promoció de la investigació, el desenvolupament científic i l'emprenedoria a Espanya, que atorga la Fundació Premis Rei Jaume I, i en el jurat dels quals es troben nombrosos premis Nobel.

Durant els dies de la reunió del jurat a València, cada mes de juny, els premis Nobel s'involucren en diferents activitats –col·loquis, xarrades i visites – organitzades per centres d'investigació i altres organismes de la Comunitat Valenciana. Després de la deliberació dels jurats se celebra l'acte de proclamació dels guanyadors en el Palau de la Generalitat.

Jean-Marie Pierre Lehn (Nobel de Química 1987). El seu treball ha contribuït especialment al desenvolupament de la química supramolecular. Les investigacions de Lehn li van conduir en 1968 a la creació d'una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. Així mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar criptes. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules que interaccionen amb alta selectivitat.

Jean Pierre Sauvage, (Nobel de Química 2016). E un dels pioners de la química supramolecular. Va publicar en 1983 la primera síntesi eficient de les molècules cícliques entrellaçades denominades "catenans". Aquestes molècules van ser la base d'una de les primeres màquines moleculars en les quals el moviment dels anells de catenà va ser controlat a través de mitjans electroquímics i fotoquímics. Un dels anells girava al voltant del llaç creat per l'altre, d'una manera que es podia controlar. Acabava de construir la primera roda de la història de grandària nanomètric. En 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Bernard Feringa i Fraser Stoddart, pel disseny i la síntesi de màquines moleculars.

David MacMillan (Nobel de Química 2021). MacMillan és considerat pioner del camp de la organocatàlisi. Al costat de Benjamin List, encara que de manera independent, va desenvolupar en el 2000 la organocatàlisi asimètrica, un tercer tipus de catàlisi més simple, econòmica i ecològica al no utilitzar metalls. Des que es desenvolupara la idea, MacMillan no ha deixat de millorar-la duent a terme nombrosos estudis. Pel seu treball en aquest camp va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química en 2021.

Barry C. Barish (Nobel de Física 2017) és professor emèrit de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) i de la Universitat de Califòrnia Riverside. En el camp de la física de partícules, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrins d'alta energia en Fermilab i va formar part dels equips del Súper Col·lisionador Superconductor (SSC) i del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, a més de liderar entre 2006 i 2013 el projecte per a dissenyar el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC). Barish va obtindre el Nobel, al costat de Rainer Weiss i Kip Thorne, per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals.

Sheldon Lee Glashow (Nobel de Física 1979). Sheldon Lee Glashow és una de les grans figures de la física mundial. Va rebre en 1979 el Premi Nobel de Física (compartit amb Steven Weinberg i Abdus Salam) per la unificació electrodèbil, és a dir, per mostrar com dues de les quatre forces fonamentals de la naturalesa (l'electromagnètica i la força nuclear feble) són en realitat el mateix, una sola força. És un escèptic de la Teoria de supercordes.

Steven Chu (Nobel de Física 1997). Científic estatunidenc que al costat de Claude Cohen-Tannoudji i William Daniel Phillips, va rebre el Premi Nobel de Física en 1997 pel seu treball independent i pioner en el refredament i atrapat d'àtoms mitjançant l'ús de llum làser. Va ser secretari d'energia dels Estats Units amb el govern d'Obama.