La predel·la del Centenar de la Ploma arriba a València per a ser estudiada i restaurada per Cultura
La predel·la del retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma, una de les obres més representatives del gòtic internacional valencià, ha arribat a València, on serà restaurada per l’Institut Valencià de Conservació Restauració i Investigació, dependent de Cultura de la Generalitat.
El passat mes de desembre el president de la Generalitat, Ximo Puig, acompanyat pel conseller de Cultura, Vicent Marzà, va firmar un acord amb el director del Victoria and Albert Museum de Londres, Tristan Hunt, on es conserva el retaule actualment, pel qual s’efectuava el préstec de la predel·la perquè l’IVCR+i duguera a terme una investigació tècnica en profunditat així com la restauració de la peça.
La predel·la es troba dividida en dos panells de 191 x 56 i 193 x 56 cm que han sigut depositats en el departament de restauració del Museu de Belles Arts de València. Durant 15 mesos aproximadament es faran inicialment els estudis previs en què s’analitzaran en profunditat els materials utilitzats en l’elaboració de la predel·la i l’estat de conservació. Per a fer-ho, s’emprarà una metodologia mínimament invasiva que inclourà, entre d’altres, la fotografia visible i ultravioleta d’alta resolució, la reflectografia infraroja, la radiografia digital i la tomografia computada.
Una vegada obtinguts els resultats s’iniciarà el procés de restauració per personal de l’IVCR+i especialment dissenyat tenint en compte les característiques pròpies de l’obra, de manera que es duga a terme el procés amb les màximes garanties.
Finalment, es realitzarà una exposició de l’obra, en la qual es mostrarà l’última fase de restauració en la sala dels retaules del museu. En la predel·la es representen deu escenes de la Passió de Crist.
El procés d’intervenció de restauració de la predel·la es durà a terme amb una sèrie de tractaments, per a, d’aquesta manera, tornar a l’obra un estat de conservació adequat.
Aquests tractaments se centraran en la consolidació i fixació d’aquelles estructures debilitades o susceptibles de despreniment, tant en la pintura com en el daurat: estudi, neteja i estabilització del suport i estudis i assajos de neteja sobre la superfície pictòrica i daurada, per a la retirada de brutícia, repintades i vernissos oxidats o no originals.
Una vegada valorats els assajos de neteja es determinarà un protocol per a dur a terme aquesta fase de neteja, estucat de pèrdues i reintegració cromàtica. Com a fase final d’intervenció s’hi aplicarà un vernís de protecció.
A més de la restauració de la predel·la, l’IVCR+i està analitzant el conjunt del retaule de Sant Jordi dins d’un projecte d’investigació, en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid, l’objectiu del qual és establir un estudi comparatiu de pintors del gòtic internacional que van desenvolupar la seua activitat a València en aquella època, a través dels materials i tècniques utilitzats.
El projecte persegueix elaborar un patró d’identificació de materials i tècniques dels artistes valencians que els historiadors experts consideren que van participar en la confecció del retaule: Miquel Alcanyís i Marçal de Sax, a partir d’altres retaules valencians de la seua indiscutible autoria.
És una tasca d’investigació multidisciplinària que comprén tres aspectes: la història de l’objecte i l’estudi històric estilístic (historiadors) i l’estudi material (restauradors i científics de l’art).
Centenar de la Ploma
El Centenar de la Ploma, atribuït a Miquel Alcanyís i Marçal de Sax, i pintat al principi del segle XV, estava situat a la desapareguda església de Sant Jordi de València. Aquest retaule és un referent fonamental del gòtic valencià i representa en una de les escenes principals la batalla del Puig, que va obrir les portes a la conquista de València en 1238.
El retaule deu el seu nom a la milícia urbana creada en 1365 per Pere IV el Cerimoniós, que era coneguda com el Centenar de la Ploma perquè el centenar de ballesters encarregats de la salvaguarda de la ciutat de València anaven vestits d’hàbit blanc amb una creu de Sant Jordi i s’ornamentaven el cap amb una ploma d’agró.
El retaule del Centenar de la Ploma té unes dimensions de 6,60 per 5,50 metres. Està format per cinc carrers. El central exposa la lluita de Sant Jordi contra el drac davant de la princesa; dalt, la batalla del Puig de 1237 i a la cimera, la coronació de la Mare de Déu i Crist assegut en majestat dominant la composició del conjunt. Als carrers laterals se situen setze escenes al·lusives a la llegenda de Sant Jordi, coronades per les quatre figures dels evangelistes. Als entrecarrers es disposen vint-i-quatre profetes, la majoria identificats per una cartel·la; i al guardapols, els dotze apòstols, alternats amb l’emblema de la creu de Sant Jordi i una ballesta. Finalment, en la predel·la es representen deu escenes de la Passió de Crist, a falta d’una part central desapareguda.