El Port de València registra un pic d'importacions agroalimentàries

Els tràfics diaris de Valenciaport estan reflectint quines són les necessitats de la societat espanyola des de l'inici de l'Estat d'Alarma a conseqüència de l'emergència sanitària derivada del coronavirus (COVID-19). Així, els registres de l'Autoritat Portuària de València (APV) constaten un notable increment del tràfic de mercaderies del sector agroalimentari i de productes d'higiene; mentre s'alenteix el trànsit dels productes dels sectors industrials (químic, siderometal·lúrgic, fustes, etc.).

En concret, en l'última setmana, els tràfics de productes d'alimentació i d'higiene estan registrant creixements diaris mitjans superiors al 15%, amb màxims puntuals superiors al 40%. En tot cas, sempre increments de dos dígits respecte als mateixos dies de l'exercici 2019.

Es tracta de xifres que contrasten amb les dades dels tràfics de productes de consum de gran distribució no alimentària que acumulen notables descensos diaris, amb una mitjana de reducció diària superior al 60%. En el cas dels productes siderometal·lúrgics i d'altres materials industrials, la contracció mitjana diària respecte al mateix període de 2019 supera el 20%.

Esta tendència a l'increment de les importacions de productes del sector de l'alimentació ja va començar a albirar-se en les dades definitives del butlletí estadístic de febrer. En concret, les importacions d’este sector en contenidor van registrar un increment del 20,56% durant els dos primers mesos de l'any, amb un tràfic total de 242.729 tones. Dels subsectors alimentaris destacaven els importants increments de la fruites, hortalisses i verdures que, amb 65.171 tones, avancen un 37,49%; els vins, begudes, alcohols i derivats que, amb 38.730 tones, van créixer al febrer un 81,92%;  i  altres productes  que, amb 31.669 tones, augmentaven un 45,86%. Tabac, cacau, cafè i espècies que, amb 29.009 tones, van pujar un 14,40%; peixos congelats i refrigerats, amb 21.115 tones, van registrar una alça del 33,26%; i olis i grasses, amb 13.485 tones, augmentaven tràfics un 29,88%.

Les mateixes importacions de productes agroalimentaris i ramaders, presentats en format de mercaderia general no contenitzada registraren un augmentat d’un 45,94% en l'acumulat fins al mes de febrer, amb un total de 44.618 tones.

Esta reclassificació dels sectors dominants en els tràfics de Valenciaport és especialment notable en els contenidors d'importació, que estan registrant increments superiors als d'exportació. Això es deu al fet que l'economia espanyola està adquirint de l'exterior tot allò que ha deixat de produir a conseqüència de la caiguda de l'activitat empresarial i industrial.

L'Autoritat Portuària de València no disposa de dades que permeten vaticinar amb exactitud una previsió de tancament de tràfics del mes de març, donada la volatilitat de les xifres i dels efectes de substitució de mercaderies. No obstant això, sí que s'ha pogut constatar que hi ha hagut dies de l'actual mes en curs on s'han registrat moviments molt significatius de contenidors (com a exemple, el 23 de març es van gestionar 20.000 TEUs) i altres dies en els quals l'activitat ha sigut menor, amb tràfics que oscil·len entre els 10.000 i 15.000 TEUs (contenidors de 20 peus o 6,1 metres de longitud).

En qualsevol cas, es tracta d'un gran volum d'activitat, tant en trànsits de mercaderia general, contenitzada i en entrades i eixides de vaixells que exigeixen la plena operativitat de la totalitat de la cadena logística i de tots els serveis portuaris, ferroviaris, transport, duanes, serveis panaduaneros i de la pròpia APV.

Reconeixement als professionals

Tal com recordava ahir el president de l’APV, Aurelio Martínez, en un comunicat dirigit a la comunitat portuària, “el 70% del que Espanya no produeix i ha d'importar ho fa a través dels ports. Els nostres ports són la porta d'entrada i eixida de la major part del nostre comerç. En estos dies observem el paper crític que estan jugant a l'hora de garantir els productes de primera necessitat per a proveir els nostres mercats o portar aquests subministraments a les comunitats insulars”.

“Les mercaderies – explicava el president de Valenciaport, en un missatge d'agraïment a l'esforç que estan realitzant els professionals de la logística i de la Comunitat Portuària - no es mouen soles. Darrere d’eixos fluxos de béns hi ha persones que fan possible la seua recepció i trasllat als centres de consum, estibadors, camioners, pràctics, amarradors, remolcadors, policia portuària, manteniment, navilieres, transitaris i agents de duanes, serveis d'inspecció en frontera, personal de l’APV, etc., tots acostant el muscle en benefici de la col·lectivitat. I en alguns casos en condicions precàries. Des de falta de material protector, fins a absència d'àrees on descansar, menjar, endreçar-se, controls, cues i temps perduts. Esta també és la nostra primera línia de defensa enfront de les nostres necessitats de proveïment”

La normalitat amb la qual s'estan desenvolupant els treballs portuaris i logístics en el Port de València està sent possible per la professionalitat i experiència de tots i totes les agents, operadors i persones de les més de 800 empreses i institucions públiques que desenvolupen la seua activitat en relació amb Valenciaport; ja siga de manera presencial i física o interconnectades amb els serveis telemàtics de l'Autoritat Portuària de València.

Les garanties d'un “port digital”

A esta normalitat del Port de València amb la qual està treballant aquests dies la Comunitat Portuària de Valenciaport està contribuint també “ValenciaportPCS”; la plataforma tecnològica de l'Autoritat Portuària de València (APV) amb la qual estan interconnectades totes les empreses i organismes públics que treballen a través dels ports de València, Gandia i Sagunt.

Durant estes setmanes s'estan realitzant a través d’esta “taula virtual de transaccions comercials” més de 300.000 operacions al dia.

Entre els operadors que intercanvien documentació mitjançant este “cervell digital del port” hi ha registrats 92 agències marítimes, 352 empreses transitàries, 38 empreses carregadores, 406 companyies de transport per carretera, 10 empreses ferroviàries, 25 operadores de terminals i 38 depòsits de contenidors; a més dels serveis de l'administració i de l'Autoritat Portuària.