La Plataforma per la Llengua denuncia la ginecòloga que va amenaçar una pacient de no atendre-la si li parlava en valencià
Negar l'atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar el valencià és un cas de discriminació que vulnera la legalitat de l'Estatut d'Autonomia valencià, la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) i fins i tot de l'article 14 de la Constitució espanyola. Per això la Plataforma per la Llengua ha denunciat administrativament la ginecòloga Adriana Paredes davant del Síndic de Greuges i de la Generalitat Valenciana, i ha demanat l'obertura d'un expedient a la professional.
La Policia Nacional ha identificat a Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià, quan representants de l'ONG del valencià i amics i familiars dels pacients discriminats s'han concentrat davant del Centre de Salut Joan Llorens de València, després de presentar-hi la queixa formal, i han exhibit una pancarta amb el lema "Volem viure plenament en valencià".
El passat 28 d'agost, la pacient va entrar a la consulta ginecològica del centre de salut Joan Llorens. Quan la metgessa va preguntar com es trobava la dona, embarassada de 30 setmanes, li va respondre: «Bé, excepte l'hèrnia umbilical...». La ginecòloga no va deixar finalitzar la frase a la pacient i li va dir: «Hable en castellano». La pacient, acompanyada pel seu company i per la seua filla menor (6 anys), es van trobar en una situació incòmoda i violenta en què consideren que es va produir una vulneració dels seus drets. Tant la pacient com el seu company van explicar que tenien el dret a expressar-se en la llengua pròpia, oficial al País Valencià, si bé en cap moment van demanar a la dona que canviés de llengua.
La metgessa, en canvi, sí que va afirmar que els pacients tenien una suposada obligació de parlar en castellà i fins i tot va amenaçar-los que, en cas que no ho feren, no els atendria i haurien de demanar una altra cita. Davant de la situació tensa, el company de la pacient es va oferir a fer-li de traductor, per tal que ella poguera expressar-se en la seua llengua.
Finalment, la metgessa es va dirigir a la pacient perquè anara al poltre ginecològic per fer-li la revisió, durant la qual no va tindre comunicació de cap tipus amb la pacient. A l'acabar la revisió, va realitzar l'informe de la consulta i es va adreçar a la infermera perquè el donés a la pacient, sense dirigir-los en cap moment la paraula ni a ella ni al seu company. Quan el company de la pacient li va demanar a la metgessa l'ecografia, de nou en valencià, aquesta va respondre textualment: «No soy fotógrafa, soy ginecóloga». El fet demostra que no hi havia cap problema de comprensió del valencià per part d'ella, com assegurava, sinó una actitud vexatòria i prepotent.
En l'informe de consulta, redactat per la mateixa metgessa del centre de salut, s'afirma que «la paciente se niega a hablar en castellano, no la entiendo, se comportan de manera prepotente». La veritat és que la metgessa Adriana Paredes va ofendre de manera arbitrària la pacient i va inventar-se una obligació de parlar castellà inexistent per, seguidament, manifestar prejudicis lingüístics contra el valencià impropis d'una treballadora del sector públic de la Generalitat Valenciana.
"Un cas gravíssim d'incompliment de les obligacions"
Manel Carceller ha assegurat que «la discriminació en l'atenció sanitària a un pacient, pel fet de parlar valencià, és un cas gravíssim d'incompliment de les obligacions d'aquesta professional sanitària. Una discriminació per raó lingüística és tan greu com una per raó de raça, ideologia religiosa o política».
La Plataforma per la Llengua, més enllà de la denúncia davant el Síndic de Greuges i l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana per prejudicis ideològics en l'atenció sanitària, considera que la metgessa Adriana Paredes necessita rebre un curs de coneixement del valencià per facilitar el dret dels pacients a parlar en la llengua pròpia. Cal recordar que l'article cinqué de la Llei d'ús i ensenyament del valencià explicita que «l'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià». El valencià és llengua pròpia al territori de la País Valencià, i tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb instàncies públiques.
Un cas amb precedents
La Plataforma per la Llengua recorda que el cas té un precedent que va culminar amb les actuacions que ara reclama l'entitat. El 2017, la Generalitat va sancionar disciplinàriament una infermera que va increpar un pacient per usar el valencià en la consulta del centre de salut pública de Castelló de la Ribera i va obligar-la a rebre un curs de valencià.
