És perillosa la Intel·ligència Artificial per a la salut laboral?

Un estudi d’Adrián Todolí, professor de la Facultat de Dret i codirector de la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, posa en relleu els riscos per a la salut que poden provocar els algoritmes i la intel·ligència artificial derivats de la progressiva automatització de la gestió del treball. Publicat en la revista Labour & Law Issues, l’article adverteix que les màquines poden tractar els humans com si foren unes altres màquines i proposa que els algoritmes es dissenyen contemplant els riscos laborals existents.

L’ús de les noves tecnologies creix contínuament en l’àmbit laboral i tendeix a introduir algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial que formen part de la gestió del treball en l’empresa. Per optimitzar la productivitat, aquests programes analitzen dades i rutines que avaluen l’acompliment i l’eficàcia; estableixen torns i temps de producció; dissenyen i designen tasques; i fins i tot analitzen la informació d’aspirants a un lloc de treball i seleccionen les opcions que més s’ajusten al criteri de l’empresa.

En la seua investigació, el professor del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social Adrián Todolí detalla que el personal d’una empresa s’exposa a determinats riscos quan la gestió dels recursos humans i les relacions laborals s’automatitza. Així, el monitoratge constant mitjançant tecnologies com el GPS o dispositius wereables; o també la intensificació de l’esforç com a conseqüència d’un termini de temps marcat per l’algoritme, la qual cosa pot generar estrès, ansietat, descoratjament i fins i tot depressió.

“Les noves tecnologies han de programar-se per a previndre i reduir aquests riscos, tenint en compte factors concrets com la transparència del seu funcionament, l’adaptació a les capacitats de cada integrant del personal o el marge d’autonomia per a prendre decisions i autoorganitzar-se”, ha destacat l’investigador de la Facultat de Dret.

L’expert també analitza altres factors de risc com la possible discriminació mitjançant la utilització de dades no igualitàries preexistents o inferències estadístiques fora de l’ètica professional i el dret a la privacitat; o com les fallades en el funcionament i els ciberatacs. A més, cita la despersonalització i la falta d’empatia pròpies de les màquines, que exerceixen les seues activitats sense tindre en compte les circumstàncies personals. Entre altres casos, Todolí cita el big brother, o sensació d’estar sent observat en tot moment, o el burnout o síndrome de cremar-se pel treball, resultat de la falta de privacitat o el control tecnològic invasiu.

Per això, els algoritmes i la intel·ligència artificial en la gestió del treball poden provocar problemes de salut física i mental com l’increment de l’estrès, l’ansietat i la frustració; la disminució de l’autoestima i la depressió en casos més extrems; la reducció del contacte humà i l’empitjorament de l’ambient de treball. També poden provocar canvis en la personalitat relacionats amb la deshumanització que pot exercir l’algoritme.

Regulació

Per tot això, Todolí destaca la importància que els algoritmes es regulen, com una fase posterior al seu desenvolupament tenint en compte els riscos laborals. En aquest sentit, és important el respecte a la privacitat i la no discriminació, i la necessitat que una persona capacitada supervise les accions dels algoritmes i mantinga el contacte i les comunicacions amb persones emprades.

El professor de la Universitat de València recorda que aquestes noves eines, a més de la gestió eficient de l’empresa i els recursos humans, poden oferir aspectes positius com a millors avaluacions i mètodes de prevenció, detectar riscos mitjançant sensors audiovisuals i auditius, a més d’alertar i augmentar la protecció de les plantilles.