“El que pateix el sector del transport és una aberració i per això la mitjana d'edat està en els 55 anys”

El sector del transport va convocar aquest dijous, 17 de febrer, diverses manifestacions en fins a 25 ciutats espanyoles amb les quals pretenen reivindicar el seu dret a jubilar-se amb 60 anys a causa de la perillositat de la seua professió.

Durant la manifestació convocada a València vam poder parlar amb David Álvarez, un camioner de 42 anys que porta deu com a xofer de mercaderies, perquè conéixer en primera persona com és la problemàtica a la qual s'enfronta el sector en aquests moments.

Què voleu reivindicar a través d'aquesta manifestació?

La nostra intenció és poder jubilar-nos als 60, crec que és un ofici on pràcticament treballem una mitjana de 13-14 hores diàries i estem sotmesos a un estrés continu, tant en carretera com en condicions laborals. Creiem que és el més just, que el sector de transport igual que uns altres que el tenen ja, se'l reconega. Uns certs països de la Unió Europea ho tenen i és el més normal.

Quins són els principals problemes als quals s'enfronta el sector en aquests moments?

L'única cosa que ha millorat en el transport en els últims deu anys és el camió, la resta són problemes, en hores laborals, en la càrrega i descàrrega, en les condicions en les àrees de servei, jornades intensives de fins a 15 hores diàriament i no tenim conciliació familiar. Són mil coses.

En aquest cas, com és el teu dia a dia en el camió?

En el meu cas faig una nit fora i una nit a casa, faig una mitjana de dotze hores diàries, però el cap de setmana puc estar a casa. Abans vaig estar fent internacional i em passava dues setmanes fora, entrava 45 hores i altres dues o tres setmanes fora, i així tenim un munt de companys.

Els que fan nacional treballen de dilluns a dissabte, arriben a casa i el dilluns tornen a eixir, tenen com a molt dos dies per a estar amb la seua família. T'adones que se't va passant el temps, t'has de jubilar als 67 anys i la vida no dona per a punt.

Quin ha sigut l'evolució que has vist des que vas començar fins hui?

L'evolució positiva és en els camions que són més segurs i confortables, però d'ací es va acabar, s'han rebaixat molt els sous, podem parlar de 1.800 en nacional o 2.000 en el millor dels casos, amb pagues extres incloses, no es paguen les hores, tot va ficat en dietes, i al final l'assalariat té la vida d'un autònom.

Si aquestes reivindicacions no aconsegueixen el que preteneu, teniu pensat anar a vaga?

El problema d'aquest sector és la unió, si els companys no ens unim el tenim difícil, realment les condicions laborals són per a muntar una bona vaga, la qual cosa està passant en el sector del transport és una estafa.

Si que és veritat que anys arrere els sous donaven per a deixar-ho córrer, però ara mateix qualsevol ofici cobra més que nosaltres, perquè treballar fins a 15 hores tots els dies i que et paguen amb sort 2.000 euros és una barbaritat. A això cal sumar-li el problema de seguretat que hi ha en les àrees de descans, als companys ens roben i ens atraquen, fa poc van matar a un company a Barcelona.

I el paper de l'Administració?

Ens sentim desemparats perquè la situació és real i ells ho saben, però prefereixen mirar per a un altre costat, que passe el temps i els problemes se solucionen sols, és una mica complicat.

Entre els motius d'aquesta demanda es troba la seguretat en la carretera, considereu que una persona amb 67 anys pot no tindre totes aqueixes capacitats per a estar al capdavant d'un transport pesat?

Clar, però és que l'altre problema que tens és que, si et vols jubilar abans, tal com tenim les nòmines, ens paguen el salari base i les dietes, però cotitza el salari base, per la qual cosa et pot quedar 1.000 euros de pensió si et jubiles abans quan has estat treballant de dilluns a dissabte 14 hores.

És incomprensible que estiguem així i portem molts anys, la qual cosa pateix el sector del transport és una aberració i per això la mitjana d'edat està en els 55 anys, quin jove voldrà estar en aquestes condicions?

Això és un problema del país perquè si no hi ha xofers la mercaderia no es mou, és un problema de tots, què passarà quan arribes al supermercat i no hi haja menjada, o a les botigues no hi haja roba?, és que ho movem tot.

No volem que ens regalen res, només volem que el que treballem que se'ns pague i se'ns reconega, no es demana més.