Pablo Alaña: “Entrar en el món literari amb un premi d'aquest prestigi és un somni i el valore molt”

Pablo Alaña és un jove de 31 anys nascut a Castelló que des dels 8 anys resideix a Cantàbria, entorn en el qual ha ambientat la seua primera novel·la La sospita eterna, amb la qual ha guanyat el premi València Nova 2022 de narrativa en castellà.

Aquest jove, advocat de professió, ha aconseguit un dels reconeixements literaris més destacats a nivell nacional i el més antic que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana, promogut per la Institució Alfons el Magnànim i la Diputació de València.

La sospita eterna eixirà a la venda el pròxim 7 de novembre. Una novel·la negra en estat pur, que segons el jurat, «manté la intriga i genera sorpresa en els lectors a través d'una trama que suposa un viatge a les entranyes del sistema judicial».

Per a Pablo Alaña, “aquesta és una novel·la sobre les aparences, els prejudicis i la confiança», perquè les relacions es tornen fràgils quan cal prendre partit per algú a qui s'acusa d'haver matat”.

Què significa per a tu l'haver guanyat aquest premi?

Per a mi és una alegria immensa, un orgull i una injecció de confiança. Estic molt orgullós perquè entrar en el món literari amb un premi d'aquest prestigi és una cosa que valore molt i a més és complir un somni. Quan portes anys desitjant convertir-te en escriptor i comences així, a més de ser una alegria et dona una confiança per a seguir amb altres novel·les que pugues tindre pensades. És una situació immillorable.

D'on et ve la passió per la literatura? Quan et vas plantejar escriure un llibre?

Jo crec que per a escriure el primer cal ser un bon lector, és la base fonamental i jo llig molt des de xicotet, sobretot novel·la negra. I crec que a base de lectures des de xiquet va anar brollant aqueixa idea d'escriure i des que era adolescent ja tenia clar que volia escriure, i bo vas madurant-ho fins que se t'ocorre una història i et poses a això.

Ha sigut un procés laboriós, perquè costa, cal pensar molt, jo reflexione molt el que escriuré i estic molt content amb el resultat.

De què tracta el llibre?

El llibre és un thriller que combina el gènere policíac amb el judicial perquè la protagonista és una advocada. No és una història d'advocats a l'ús perquè la protagonista, és advocada d'una les principals sospitoses del cas, i arriba un moment en el qual es veu obligada a investigar pel seu compte. No és només la defensa judicial, sinó que gran part és la investigació paral·lela que aquesta advocada realitza i que li porta a entrevistar-se amb molta gent a afrontar perills, i a intentar descobrir qui és el responsable dels crims que s'han produït.

Es podria catalogar com domestic noir que és una categoria que està ara molt de moda, l'element principal de la qual és que qui investiga no és un professional, sinó que és algú que per determinat motiu es veu obligat a estar en aqueixa situació.

Pensant ja en la segona novel·la?

Tinc alguna cosa en ment, m'entren les ganes d'asseure'm a escriure ja el següent que tinc pensat, però em frene a mi mateix perquè vull gaudir del moment, que això no s'aconsegueix tots els dies i a poc a poc anirem pel següent.

Com a fan de la novel·la negra, quins són els teus referents?

El meu referent des que era xicotet perquè em va marcar molt és Agatha Christie, que és un clàssic, per a mi és algú inigualable a l'hora de generar misteri i de sorprendre que és el que jo també he pretés amb el llibre, i també Conan Doyle. En l'actualitat llig molt variat i m'agraden molts autors com Dolores Redó, Lorenzo Silva o José María Guelbenzu, m'agraden molt els autors de novel·la negra espanyola.