La Nau organitza un debat amb motiu del centenari de la mal anomenada grip espanyola

El Centre Cultural de la Nau, de la Universitat de València, organitza dimecres 14 de novembre, a les 18:30 hores (Aula Magna), la taula rodona 'La mal anomenada grip espanyola cent anys després'.

En la taula, que moderarà Carmela Moya, presidenta de l'Institut Mèdic Valencià, intervindran Josep Bernabeu-Mestre, catedràtic d'història de la ciència de la Universitat d'Alacant, que parlarà sobre les lliçons d'aquesta pandèmia, i María Isabel Porras Gallo, catedràtica d'història de la ciència de la Universitat de Castella-La Manxa, que abordarà l'epidèmia com un revulsiu científic i sociosanitari.

L'epidèmia de grip de 1918, el centenari de la qual es commemora ara, afectà un terç de la població mundial i moriren cinquanta milions de persones. La pandèmia plantejà molts interrogants, alguns dels quals encara no estan aclarits i des d'aleshores s'han estat estudiant des de diferents perspectives, de la biològica a la social i la cultural.

Estudiar i conèixer bé la grip de 1918 és fonamental tant per als investigadors de ciències naturals com per als de ciències socials i humanes, perquè pot contribuir a adoptar mesures de salut pública en altres situacions semblants. Hi ha hagut altres pandèmies molt menys greus: en 1957, en 1968 i en 2009.

Malgrat que es coneix amb el nom de grip espanyola, el seu origen no va ser Espanya. L'explicació d'aquest nom és que en 1918 el món estava en plena guerra i la informació tenia caràcter estratègic. Mentre a Europa se silencià l'epidèmia, a Espanya, que no participà en la guerra, van aparèixer nombroses notícies en la premsa. Això va fer que es creguera que s'originà al nostre país.

Se sap que la causa de l'epidèmia va ser el virus H1N1, d'origen aviari. Afectà sobretot els joves. Sembla que començà a les casernes, on els soldats estaven sotmesos als rigors de la guerra, vivien amuntegats i estaven mal alimentats i immunològicament deprimits. Aquests la van estendre després entre la població civil. Si bé al principi no es van prendre mesures, a poc a poc hi va haver la necessitat d'establir aïllaments i quarentenes, tancar escoles, prohibir reunions públiques, etc. El curs clínic era ràpid i greu. Evolucionava ràpidament a pneumònia i hemorràgies pulmonars per a les quals la medicina no disposava de terapèutiques adequades.