Objectiu: Salvar el garrofó valencià de la tempesta perfecta
És un dels ingredients imprescindibles en qualsevol paella valenciana que seguisca l'ortodòxia i la pertinència sobre la seua presència en el plat estrela d'estes terres no es debat (a diferència del que succeïx amb altres productes).
No obstant això, este producte es troba en perill, per la qual cosa una nova amenaça plana sobre la paella, que podria estar condemnada a perdre perdre part de la seua “valencianía”, a causa de la minva que travessa un aliment clau, tradicionalment de la nostra horta.
Es tracta del garrofó valencià (P. lunatus) -també conegut com bajocó o fessol de la pelaïlla- que viu un progressiu descens de la seua producció des de fa anys, a pesar que resulta impossible quantificar la seua producció de manera concreta.
Precisament, la dispersió de dades és un dels seus mals i provoca, entre altres qüestions, que no forme part de l'anuari d'estadística agrària del Ministeri d'Agricultura ni se li incloga en el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana. La poca informació que existix sorgix d'iniciatives molt particulars, com la que tracta de recollir l'Associació de Productors de Garrofó Valencià, sorgida en 2019 i amb tot just una desena d'afiliats.
Els factors desencadenants d'este minvament són múltiples, però se centren principalment en tres: l'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, la competència de productes similars procedents d'altres països -més econòmics- i la pervivència d'unes certes pràctiques culturals de cultiu, la qual cosa eleva els costos de manera ostensible.
Davant este panorama, des de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV) s'han proposat salvar la paella, i s'insistix a buscar solucions.
Entre elles, el nus gordià podria resoldre's cultivant varietats més resistents a les altes temperatures i modernitzar algunes de les pràctiques tradicionals en determinades fases del cultiu del garrofó valencià.
Varietats més productives i resistents
La investigació desenvolupada estos anys en la UPV s'ha centrat en la caracterització del germoplasma del garrofón, amb la finalitat de seleccionar i desenvolupar aquelles varietats que aconseguisquen un creixement determinat, i siguen més productives i resistents.
A més, un altre dels aspectes sobre els quals s'ha incidit ha sigut la disminució o, fins i tot, eliminació dels costos que comporta l'entutorado, una tècnica agrícola que consistix a dotar d'un suport físic al creixement de la planta i que comporta una inversió considerable de recursos i temps. Això passa per introduir en els camps de cultiu algunes varietats de creixement determinat, procedents de diverses localitzacions valencianes.
Segons explica Salvador Soler, investigador del COMAV i secretari de l'Associació de Productors, la intenció és “clarament” fer més competitiu el garrofó valencià, tant pel que fa al seu preu com als costos del seu cultiu.
A més, “s'haurà d'estudiar la manera de desplaçar els cicles de sembra i recol·lecció”, defensa Soler. El garrofó té dues èpoques de collita: de març a juny i de setembre a desembre, i este canvi en el calendari tracta de defugir els episodis d'elevades temperatures de l'estiu, dins del context de canvi climàtic.
Els avanços aconseguits en estos últims anys són “esperançadors”, indica l'investigador, “però s'ha de fer més, no sols en l'àmbit de la investigació”, afig.
Marca de qualitat
De manera concreta, eixe “més” es referix al fet que el garrofón valencià obtinga la marca de qualitat “CV” de la Generalitat Valenciana. Sobre aquest tema, l'Associació de Productors de Garrofó Valencià ha aconseguit com a pas previ i necessari que el Servici de Control de la Qualitat Agroalimentària done el vistiplau a la reglamentació necessària per a aconseguir esta distinció.
“Disposar d'esta marca de qualitat permetrà establir el Garrofó Valencià com un producte de qualitat diferenciada, certificat i secundat per la Generalitat i, per tant, contribuirà a blindar el seu preu respecte del judión d'origen peruà, el seu gran competidor”, sosté Soler.
Els núvols planen sobre este producte bàsic de la paella i, per això, tan benvolgut entre els valencians i valencianes. El garrofó sembla condemnat a adaptar-se a una realitat canviant i enfortir-se davant els nous reptes i amenaces. En cas contrari, deixarem de veure com creix i es desenvolupa en els nostres camps i hortes.