Una nova exposició de la Martínez Guerricabeitia mostra el compromís polític de la col·lecció de la Universitat de València
En el marc de les activitats organitzades pel seu 50é aniversari, la Universitat Politècnica de València inaugura aquest divendres, 17 de maig, a les 13 hores, l’exposició ‘Martínez Guerricabeitia. Col·leccionisme i compromís polític’, que es podrà visitar fins al pròxim 12 de juliol a la Sala Josep Renau de la Facultat de Belles Arts.
La mostra exhibeix una selecció de la col·lecció d’art contemporani de la Universitat de València, que gestiona la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General d’aquesta universitat, amb la “voluntat d’apuntar cap al futur en recuperar moments truncats del passat recent”, segons assenyala l’organització en un comunicat.
La col·lecció Martínez Guerricabeitia és potser la més important iniciativa privada dedicada a la pintura d’oposició al franquisme i compromesa amb els valors democràtics. Recull obres realitzades en els últims anys de la dictadura o la transició que ens retrotrauen a esdeveniments del segle XIX o la Guerra Civil, amb al·lusions directes a la repressió i la tortura.
Aquestes obres que es complementen amb unes altres, realitzades en els anys 80 i 90, insisteixen en la denúncia política; la major part d’elles adquirides al llarg de les biennals de pintura organitzades per la Fundació General de la Universitat de València. Després de 13 edicions, la Biennal que porta el seu nom dóna continuïtat al compromís social i cultural iniciat per Jesús Martínez Guerricabeitia (1922-2015) en defensa dels valors democràtics i del pluralisme polític.
En l’origen, la col·lecció va ser un projecte conjunt del matrimoni format per Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante, els qui durant dècades van dedicar part del patrimoni que van forjar en el comerç i l’exportació a la compra d’obres d’art. De la passió col·leccionista del matrimoni dóna idea el fet que es conserven hui unes 130 obres úniques, quasi 300 gravats i diversos centenars de cartells. A aquest llegat se suma la col·lecció de llibres i diversos materials d’arxiu donats a la Biblioteca Valenciana i composta per milers de documents.
En una terra poc acostumada al mecenatge cultural, la generosa donació de Jesús Martínez Guerricabeitia a aquestes dues institucions públiques és un exemple de generositat i compromís perquè, a través d’aquesta iniciativa, qui havia triomfat en els negocis venia a reconéixer que l’èxit mai és ple si no és compartit, que els esforços individuals de res valen si no són reconeguts socialment i que no es pot gaudir del triomf professional sense reconéixer el deute amb els qui no van ser beneïts per la fortuna.
La col·lecció Martínez Guerricabeitia ofereix testimoniatge de la resistència a la dictadura i és memòria viva dels somnis d’una generació frustrats per la Guerra Civil. A contrapèl de la cultura i la ideologia del franquisme, l’activitat empresarial de Jesús Martínez Guerricabeitia, com també l’obra dels artistes triats per a aquesta mostra, van donar sentit a una existència condemnada a la mera supervivència en la llarga nit de la dictadura i enfrontada després a una certa decepció durant el procés de reforma política.
És molt probable que amb el seu gest de generositat el donant aconseguisca passar a la història perquè, en compartir el seu èxit, qui dóna atorga sentit al que, d’una altra manera, hauria sigut una trajectòria vital marcada per circumstàncies més o menys atzaroses i particulars.
En el cas de Jesús Martínez Guerricabeitia, col·leccionar no va ser mai l’activitat capritxosa del comprador enlluernat per l’aparador, sinó que obeïa a una intenció històrica molt clara: la de formar un arxiu d’art que guardarà testimoniatge de la resistència política enfront del franquisme. És aquesta voluntat d’historiador la que fa que la col·lecció haja pogut generar diverses exposicions que han proposat relectures de la història cultural del país, descobrint itineraris llavors a penes esbossats i hui encara oberts.