Un museu valencià, premiat com el millor d'Europa en 2023

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València ha rebut el premi de millor museu europeu de l'any 2023 pel Fòrum Europeu de Museus, en una gala celebrada al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Els EMYA (European Museum of the Year Award) són els més coneguts reconeixements a la qualitat dels museus europeus, des de 1977 quan es va celebrar la primera edició.

El premi ha estat avalat pel projecte expositiu "No és fàcil ser valenciana / No és fàcil ser valencià", una aposta innovadora del museu amb museografies arriscades que descriu un diàleg entre allò que és global i local vinculat a la cultura tradicional i popular valenciana.

El director del museu, Joan Seguí, ha explicat que "el jurat ha justificat l'elecció al·ludint al museu com una institució que opera amb un fonament ètic i un compromís apassionant, confrontant el passat de forma coratjosa, a l'hora que el museu cerca donar resposta al dret de les comunitats locals d'entendre el seu passat i reconéixer les seues experiències".

El diputat de Cultura Xavier Rius ha felicitat tot l'equip de L'ETNO per l'exposició "que ens fa reflexionar sobre qui som, en una societat cada vegada més globalitzada i a la qual aportem la nostra singularitat, un valor que ens identifica i empodera. Cada vegada estem més ben situats al mapa del món i a més, ho som per les accions del museu respecte a la sostenibilitat, la solidaritat, el benestar i molt important, com a referent cultural ara reconegut internacionalment”.

Més d'una trentena de museus han participat des del passat dimecres al Museu d'Història de Barcelona defensat la seua candidatura als premis, en una autèntica festa internacional dels museus europeus. El Chillida Leku, el magnific espai expositu del artista basc en Hernani, ha aconseguit també un guardó important, el Premi Portimao.

Projecte expositiu

L'exposició permanent 'No és fàcil ser valenciana / No és fàcil ser valencià', comissariada per Joan Seguí, Asunción Garcia i Josep Aguilar amb la col·laboració de tot l'equip del museu, està oberta al públic des de 2020. Més de 1.500 metres quadrats de col·leccions vinculades a la cultura tradicional i popular valenciana amb un recorregut per tres àmbits: la ciutat, on es plantegen qüestions relacionades amb la tensió entre el que és global i local; les Hortes i la Marjal, on es tracten alguns dels imaginaris que se solen projectar en la cultura valenciana; i el Secà i la Muntanya, on són les invisibilitats, allò que no es veu o es coneix poc de les zones de l'interior del territori valencià, les que fan de fil conductor a la visita.

La idea base de l'exposició ha estat que en cadascun dels àmbits es tractara un tema força relacionat amb les qüestions d'identitat cultural (la valenciana en este cas) al món contemporani. Així, a la part de les Ciutats es desenvolupen qüestions relacionades amb la tensió entre allò Global i allò Local (Glocal); a la secció dedicada a Hortes i Marjals es parla dels Imaginaris relacionats amb estos espais (La Barraca, la Paella…) i que tan poderosament definix el "ser valencià". Finalment, al Secà i la Muntanya, el discurs ens parla de les Invisibilitats en referència a tot el que és propi o habitual a les nostres terres d'interior i que no obstant queda invisible als ulls de molts i moltes (valencians o no).

L'ETNO és un museu creat l'any 1982 per Joan Francesc Mira, que ha anat creixent, amb una permanent cada vegada més potent i que ha anat multiplicant les seues activitats ("Espanta la por", "Etnomúsic", itineràncies de temporals, una biblioteca especialitzada, jornades/conferències, publicacions, investigació, coordinació de museus locals...) i amb un equip humà excepcional, comandat actualment pel director Joan Seguí.

També ha posat en marxa una aplicació virtual ('CULTURA ACCESSIBLE') que permet fer una visita gamificada i autònoma per famílies -un joc de pistes- que es completa amb les habituals visites guiades per escolars i públic familiar.

Els premis

Després de tres dies de xerrades, debats, presentacions, tallers i rutes per la ciutat, la conferència de museus EMYA arriba a la seva fi amb la proclamació dels sis museus guanyadors dels premis més prestigiosos dels museus a Europa. L’ETNO Museu valencià d’etnologia, i Chillida Leku, d’Hernani, s’han endut dos dels principals guardons.

La conferència EMYA s’ha celebrat al Saló del Tinell del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), que durant tres dies ha acollit gairebé 300 inscrits de 33 museus de 18 països europeus. Als premis s’hi pot presentar qualsevol tipus de museu que reuneixi una d’aquestes tres condicions: que sigui un museu nou, que hagi obert en els darrers tres anys o bé que sigui un museu consolidat que hagi renovat la seva organització i completat un programa substancial de modernització i ampliació dels seus edificis i galeries.

El premi EMYA (European Museum of the Year Award) ha estat per a L’ETNO, Museu valencià d’etnologia, perquè “opera amb una sòlida base ètica i un compromís apassionat per aconseguir un canvi positiu a la regió. S'enfronta amb valentia al passat per navegar per un futur incert. El museu valora el diàleg obert i inclusiu i s'esforça per oferir un accés universal als visitants. Mitjançant l'intercanvi i la discussió d'històries ocultes, el museu busca honrar el dret de les comunitats locals a comprendre el seu passat i reconèixer les seves experiències doloroses”.

El Premi EMYA és el de més prestigi dins el món dels museus, i l’han guanyat en altres edicions centres com el Museu de la Ment (Haarlem, Països Baixos, 2022), el Museu de la història dels jueus polonesos (Varsòvia, Polònia, 2016), el Museu del Disseny (Londres, Regne Unit, 2018), el Museu de la Innocència (Istanbul, Turquia, 2014), el Museu Nacional de Dinamarca (Copenhague, Dinamarca, 1994), el Guggenheim de Bilbao (2000), el MARQ – Museo Provincial de Arqueología de Alicante (2004), CosmoCaixa (Barcelona, 2006) o el Museo de Medina Azahara de Córdoba (2012).

El Premi Museu de Portimão d'Acollida, Inclusió i Pertinença celebra un ambient d'inclusió amigable, on tots els elements del museu, el seu entorn físic, les seves qualitats humanes, les seves exposicions i programes públics, contribueixen a fer que tothom se senti valorat, respectat i pertanyent. al museu.

El museu que ha guanyat aquest premi, Chillida Leku, és un museu d'art amb una agenda social activa. El museu està dedicat tant a l'obra d'un artista com als seus valors fonamentals relacionats amb els drets humans, la justícia social, la música i la filosofia. Un veritable lloc de trobada dedicat a reunir la gent, ofereix una àmplia gamma de programes i activitats que utilitzen l'expressió multisensorial i multicreativa per promoure el diàleg i la tolerància.

El Premi del Consell d’Europa s'atorga a un museu que ha contribuït significativament a defensar els drets humans i la ciutadania democràtica, a ampliar el coneixement i la comprensió de les qüestions socials contemporànies i a crear ponts entre cultures fomentant el diàleg intercultural o superant les fronteres socials i polítiques. El premi té com a objectiu destacar el patrimoni cultural divers d'Europa i la interacció entre les identitats locals i europees.

Seleccionat per la Comissió de Cultura de l'Assemblea Parlamentaria del Consell d'Europa (APCE) el 5 de desembre de 2022 i atorgat en una cerimònia especial que va tenir lloc el 25 d'abril de 2023 al Palau d'Europa d'Estrasburg, el premi va ser lliurat al Museu dels Treballadors de Copenhaguen (Dinamarca), una institució i un museu que combina la història del seu edifici simbòlic i la història del moviment obrer danès amb les preocupacions actuals sobre com la cultura dels treballadors podria ser més rellevant per a la societat. A través de diferents programes i activitats, el museu contribueix a ampliar el coneixement i la comprensió dels visitants dels problemes socials contemporanis i les idees de ciutadania democràtica i a donar suport a l'activisme social i polític actual.

El premi Kenneth Hudson al coratge institucional i a la integritat professional l'atorga la junta directiva del Fòrum Europeu dels Museus a un museu, un grup o una persona, no necessàriament candidata a l'EMYA, per celebrar pràctiques de museus valentes, de vegades controvertides, que desafien i amplien les percepcions comunes. del paper i les responsabilitats dels museus en la societat.

Tot i que està arrelat i ancorat en l'experiència d'un individu particular i d'un grup minoritari cultural particular, el museu que ha rebut el premi Kenneth Hudson aquest any, 23,5 Hrant Dink Site of Memory, de Turquia, comunica que els drets humans són indivisibles i universals. Il·lumina el passat alhora que actua de cara al futur, fomenta l'empatia i la comprensió mútua, i contribueix a la transformació social i la democratització.

El Premi Silletto a la participació i el compromís comunitari celebra una implicació profunda, contínua i empoderadora entre un museu i els seus grups d'interès, que situa el museu com a punt d'orientació i referència al centre de les seves comunitats, ja siguin locals, nacionals, globals o definit d'una altra manera.

El Museu Arqueològic Otar Lordkipanidze Vani del Museu Nacional de Geòrgia és un museu gestionat per la comunitat amb una força poderosa per crear consciència sobre qüestions crítiques relacionades amb la societat, la cultura i l'educació. Mitjançant els seus projectes i programes de voluntariat, implica activament la comunitat local en la salvaguarda, la preservació i la revitalització del jaciment arqueològic de la ciutat. A més, ofereix una sèrie de programes comunitaris que prioritzen la participació del públic més jove i dels grups desfavorits. En adoptar la inclusió i la diversitat, el museu “crea un espai acollidor que fomenta el diàleg i anima els visitants a connectar amb el ric patrimoni cultural de la ciutat”.

El Premi Museu Meyvaert per a la Sostenibilitat Ambiental s'atorga a un museu que mostra un compromís excepcional per reflexionar i abordar qüestions de sostenibilitat i salut ambiental en la seva col·lecció, documentació, exhibicions i programació pública, així com en la gestió dels seus propis recursos socials, financers i recursos físics.

Al Museu Suís d'Agricultura, els visitants es relacionen amb la seva comunitat local mitjançant una varietat d'activitats d'aprenentatge pràctiques i divertides que il·luminen el viatge del menjar de la granja a la taula. En explorar els recursos necessaris per cultivar aliments i l'impacte del malbaratament d'aliments, els visitants aconsegueixen una comprensió més profunda de la nostra relació amb el medi ambient. Com a centre regional central, el museu connecta productors locals, treballadors agrícoles i empreses per crear vincles significatius que permetin als ciutadans comprendre les complexitats de la producció d'aliments i els actors clau implicats.

A banda d’aquests premis principals, els EMYAconcedeixen mencions especials als museus que han desenvolupat un enfocament nou i innovador en aspectes específics del seu servei públic i dels quals altres museus europeus poden aprendre. Enguany s’han fet sis mencions especials:

La primera menció especial va al Museu de Medicina Thackray, de Regne Unit, un museu que serveix no només com a espai d'aprenentatge per explorar les pràctiques sanitàries passades i el patrimoni mèdic, sinó també com a força transformadora per reunir persones de diferents orígens. Situat en una de les zones més desfavorides pel que fa a ocupació, educació i habitatge, pren mesures proactives per relacionar-se amb comunitats desfavorides, buscant maneres de crear connexions significatives i promoure la cohesió social.

La següent menció especial s'adreça al Ilia Chavchavadze Literary Memorial Museum de Tblisi, Geòrgia, un museu que ret homenatge a una de les figures nacionals més destacades del segle XIX, les accions de la qual se celebren com a símbols de la llibertat nacional, l'alliberament i el progrés. Amb l'esperit d'aquest llegat, el museu convida els seus visitants a reflexionar sobre les lluites històriques i s'inspira en elles per afrontar els reptes contemporanis de la societat.

També obté una menció especial el Museu de Graz Schlossberg, un museu arqueològic que serveix com a component vital de la identitat de la ciutat, oferint als visitants l'oportunitat de reflexionar sobre la seva història cultural, les ciències naturals i l'arqueologia des d'una perspectiva multi-perspectiva i interdisciplinària del museu. Els seus esforços per garantir la plena accessibilitat a tots els visitants, fins i tot mitjançant connexions de transport públic dedicades, vies subterrànies i models tàctils i relleus de la ciutat, són admirables.

El FeliXart Museum de Bèlgica obté una altra menció especial perquè és un museu comunitari que trenca les barreres entre l'art, les cultures i les llengües. Proporciona maneres de construir comunitat a través de les diferències creant oportunitats perquè la gent s'uneixi, construeixi, repari i creï alhora que reclamen un espai compartit de pertinença. El Museu FeliXart serveix de plataforma per fomentar les connexions i promoure el sentit de comunitat entre els seus visitants.

La cinquena menció especial va a l'església abacial de Payerne, a Suïssa, un museu que es troba en una obra mestra de l'arquitectura romànica i la tecnologia de la construcció de la seva època. Aquest museu ofereix als seus visitants una experiència sensorial, viva i emocional del passat i de les persones que hi van viure. Mitjançant un enfocament innovador d'utilitzar històries breus i, de vegades, humorístiques explicades per individus relacionats amb els objectes exposats, revela amb èxit la complexa història de l'edifici mil·lenari.

L'últim elogi especial és per al dispòsit Boijmans Van Beuningen, de Països Baixos, un museu que es compromet a promoure l'obertura, l'accessibilitat i la transparència mitjançant el seu enfocament innovador i els seus esforços per fer que la seva col·lecció sigui accessible al públic. En fer-ho, desafia la noció tradicional de museu d'art i a qui va destinat. Els visitants poden experimentar les seves col·leccions d'art, les pràctiques de conservació i el concepte d'emmagatzematge obert de la ciutat d'una manera completament nova.