El Museu de la Ciutat oferix l'exposició col·lectiva “Vida i color” fins el pròxim mes de novembre
Es tracta d'una col·laboració entre l'Ajuntament de València i la Fundació Chirivella Soriano
La mostra està ja oberta al públic a la sala d'exposicions temporals del museu
L'exposició reunix obres d'un total de 25 artistes que plasmen la seua mirada sobre el color com a element comunicatiu
El Museu de la Ciutat acull l'exposició “Vida i color”, una mostra col·lectiva que pot visitar-se ja a la sala d'exposicions temporals de l'espai museogràfic, on romandrà oberta al públic fins el mes de novembre pròxim. Es tracta d'una iniciativa impulsada des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni amb la col·laboració de la Fundació Chirivella Soriano.
La mostra, que va ser inaugurada divendres passat, 15 de setembre, forma part de la programació i les activitats previstes en el marc del conveni de col·laboració entre les dos institucions. En total, es presenta l'obra de 25 artistes que plasmen la seua mirada particular sobre el color com a element plàstic de comunicació i d'elaboració artística.
Els noms que protagonitzen l'exposició “Vida i color” són els dels artistes Manuel Quejido, Gustavo Torner, Ramón Vallés, Darío Urzay, Xavier Grau, Gerardo Rueda, Jordi Teixidor, Juan Narciso Navarro, Fernando Lorite, Martin Noguerol, Fernando Peiró Coronado, Jordi Pallarés, Sam Francis, Vicente Esteban, Manuel Navarrete Patiño, Albert Rafols Casamada, José Guerrero, Mompó, Daniel Verbi, Antonio Saura, Alberto Peral, Juan Antonio Toledo, Federico Guzmán, Nico Munuera i Rafael Canogar.
El color i l'art “no representacional”
Tal com s'assenyala des de l'organització de la mostra, el color com a motiu de creació, es va convertir, des de finals del segle XIX i fins a principis del XX, en la preocupació central de les pintores i pintors europeus. Això es va concretar en el desenvolupament d'una nova era de llibertat visual, que va aplanar el camí per a l'anomenat “art no representacional”.
L'instrument per a això és l'abstracció, “com a eina per a l'alliberament de les formes de tot contingut superflu per a poder percebre les realitats essencials”. De fet, el formalisme en l'abstracció es va basar en el color com un dels eixos centrals. En la dècada de 1960, el col·lectiu d'artistes més joves va començar a percebre l'abstracció formalista com una concepció convencional i conservadora de l'art. I hui dia, el color concernix tant a la filosofia de l'art com a les tecnologies associades.