El Museu de Ciències Naturals presenta una nova exposició permanent d'icnites que inclou un rèptil extint del triàsic

El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha qualificat la recreació del Chirotherium d'“un descobriment i una oportunitat per a poder veure com eren estos rèptils del Triàsic, ja que en la Comunitat Valenciana hi ha molt pocs jaciments que tinguen les seues petjades fòssils i fins i tot en tota la península, per la qual cosa és molt difícil veure este tipus de reconstruccions”.

Amb estes paraules, Moreno ha animat a tota la ciutadania a visitar la nova exposició permanent d'icnites del Museu de Ciències Naturals de València, que inclou la reconstrucció d'este rèptil extint, juntament amb les rèpliques de les petjades que va deixar fa 240 milions d'anys. La inclusió d'este model, elaborat a partir de les troballes més recents (jaciment de La Badina de Bejís), permet als visitants gaudir d'una representació visual i educativa d'este animal i del seu entorn natural.

La presentació ha comptat també amb la presència de l'alcaldessa de Bejís, María José Madrid, de representants de la Universitat de València, així com de la directora del Museu, Begoña Poza, qui ha contextualitzat la nova museografia.

El regidor de Cultura ha assenyalat que este museu “és un referent en esta matèria i dels més visitats pel públic, sobretot per grups escolars, així que el que volem és millorar les seues instal·lacions amb les noves tecnologies i fer-ho més atractiu per a tota mena de públic”.

En concret, amb esta renovació d'una part de la museografia del Museu de Ciències Naturals es busca reflectir estos descobriments recents a les seues sales d'exhibició, acostant al públic els últims coneixements paleontològics.

“D'esta manera, s'han integrat els avanços més recents en el camp de la paleontologia a les seues sales d'exhibició i s'ha assegurat així que els visitants puguen gaudir d'una experiència enriquidora basada en informació actualitzada i rellevant”, ha explicat José Luis Moreno.

Per part seua, Begoña Poza, ha afirmat que esta mostra “completa l'itinerari de jaciments dedicats a la Comunitat Valenciana i fomenta la visita de l'entorn real on es van trobar les petjades per a culminar l'experiència, ja que són dels més antics que tenim. A més, l'exposició no sols respon a la necessitat de mantindre els seus continguts al dia amb els últims descobriments científics, sinó també a la intenció de transmetre'ls de manera didàctica i visualment atractiva, fomentant l'interés per la paleontologia entre públics de totes les edats”.

“Així -ha continuat la directora-, el Museu de Ciències Naturals “reforça la seua connexió amb el patrimoni natural local, en este cas el de la localitat de Bejís, en exhibir descobriments realitzats en la Comunitat Valenciana, s'enriquix la col·lecció del museu i es fomenta la investigació i la conservació del patrimoni paleontològic de la nostra Comunitat”.

Esta actualització ha sigut desenrotllada per l'Ajuntament de València gràcies a una subvenció de 7.163,20 euros atorgada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, destinada a museus, col·leccions museogràfiques permanents i béns mobles de la Comunitat Valenciana.

El Cheirotherium: característiques i petjades

El Cheirotherium, el nom del qual significa “bèstia-mano”, era un arcosaure relacionat amb els ancestres dels cocodrils. Este rèptil carnívor, tetràpode i de postura semi erecta, va deixar petjades fossilitzades pentadàctiles (amb cinc dits). Una de les particularitats d'estes petjades és que el dit més extern estava més desenrotllat que els altres, la qual cosa probablement millorava l'agarre en superfícies fangoses.

Les primeres petjades de Cheirotherium es van descobrir en 1834 en gresos del Triàsic Inferior (Buntsandstein) a Turíngia, Alemanya, i s'han datat en uns 243 milions d'anys. Durant eixa època, gran part d'Europa Central estava coberta per la mar Muschelkalk, una mar epicontinental poc profunda.

En estos ambients, també s'han trobat petjades d'altres animals, com els primers crancs ferradura, que utilitzaven la zona intermareal per a reproduir-se. El Cheirotherium probablement els caçava durant la marea baixa, aprofitant els moments en què quedaven exposats.

El jaciment de La Badina de Bejís

La Comunitat Valenciana és un territori destacat per la presència d'importants afloraments de l'Era Mesozoica i Cenozoica. En els últims anys, els estudis relacionats amb restes fòssils en esta regió han experimentat un notable auge, abastant diverses disciplines paleontològiques.

Un exemple significatiu d'estos avanços és la troballa d'icnites del Triàsic (petjades fossilitzades de rèptils) en el jaciment d'en La Badina de Bejís. Estes petjades fòssils han proporcionat informació valuosa sobre la fauna i flora d'aquell període, ajudant els científics a comprendre millor la biodiversitat i els comportaments dels organismes que van habitar la Terra en eixe temps crucial.

Van ser descobertes l'any 2000 per Carlos Santisteban Bové, geòleg de la Universitat de València. A més, es van identificar dotze noves petjades i un fòssil d'una planta gràcies als treballs de prospecció realitzats pel geòleg Andrés Santos del Grup Guix. A causa de la seua rellevància científica, les petjades descobertes en La Badina van ser declarades Bé d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana l'any 2006. Este reconeixement posa de manifest la importància de protegir estes restes fòssils o petjades.