El Museu de Belles Arts de València inaugura ‘Ni clàssics ni moderns’ amb pintures que ofereixen una nova mirada del segle XIX
L’exposició mostra un període de la història de l’art que no s’exposa actualment en la col·lecció permanent del Museu
El comissari de la mostra és el director del Museu, Carlos Reyero, la línia d’actuació del qual és mostrar els valuosos fons que allotja el Museu als seus magatzems
El Museu de Belles Arts de València inaugura l’exposició ‘Ni clàssics ni moderns. Buscant la veritat al Museu de Belles Arts’ que mostra obres que no estan enquadrades amb claredat en un període artístic concret, que transiten entre els anys cinquanta i huitanta del segle XIX i que ofereixen una nova mirada sobre la pintura del segle XIX.
Les pintures d’aquesta exposició es podrien denominar ‘clàssiques’ perquè remeten a models antics, tant pel tema com per la forma, i encarnen un cànon estètic i ideològic codificat, d’arrel acadèmica; i segueixen pràctiques consolidades per l’ús, quant a la creació, contemplació i destinació com a obres d’art. Però alhora, podrien ser ‘modernes’ perquè són pintures del seu temps, pel missatge d’actualitat, per la destresa en l’execució o pel coneixement dels recursos representatius.
‘Ni clàssics ni moderns’ analitza com el desig de representar de manera sincera el món conegut va començar a qüestionar les convencions de la bellesa acadèmica. Es tracta d’un moment de possibilitats obertes, en què els principis tradicionals no han desaparegut, però ja es detecta una gran autenticitat expressiva.
L’exposició es compon de trenta nou peces seleccionades dels fons del Museu i una de la Diputació de València i està dividida en quatre seccions titulades ‘Passat i emoció’ (pintura històrica, religiosa i decorativa), ‘Individu i aparença’ (retrats), ‘Escenari i lloc’ (paisatge) i ‘Poble i progrés’ (tipus i costums).
S’hi exhibeixen obres d’Ignasi Pinazo, Francesc Domingo, Salvador Martínez Cubells, Antoni Gisbert, Raimundo de Madrazo, Francisco Pradilla, Martín Rico, Antoni Muñoz Degrain o Bernat Ferrandiz, entre d’altres.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director del Museu de Belles Arts de València, que és el comissari d’aquesta exposició, Carlos Reyero, han presentat els detalls d’aquesta mostra que estarà oberta fins al 24 de maig.
Carmen Amoraga ha considerat que aquesta exposició compleix un doble objectiu “d’una banda es mostra un període de la història de l’art que no s’exposa actualment en la col·lecció permanent del Museu i d’altra ixen a la llum fons valuosos que guarda el Museu”. Ha recordat que la difusió del que el Museu conté als seus magatzems és una de les línies d’actuació de l’actual director del Museu de Belles Arts.
De les obres exposades, només una d’aquestes es trobava en la col·lecció permanent: ‘Retrat de senyora vestida de negre’ de Raimundo de Madrazo, la resta han eixit dels magatzems del Museu. Algunes de les obres d’aquesta exposició s’han exhibit amb anterioritat en exposicions temporals però n’hi ha dues que no s’han exposat mai: ‘El Clavari’, de Josep Benavent Calatayud, i ‘Captaire’, de Josep Bru Albiñana.
Les obres han necessitat la revisió corresponent de les restauradores del Museu. De les 38 obres inspeccionades i condicionades per a aquesta exposició, dues d’aquestes han requerit una restauració més profunda: ‘Retrat de xiquets’, de Francesc Domingo Marqués, i ‘Captaire’ de Josep Bru Albiñana
El director del Museu i comissari de l’exposició, Carlos Reyero, ha destacat la necessitat de “diluir, amb una mirada allunyada de prejudicis estètics, la frontera que s’acostuma a traçar entre academicisme i modernitat, entre tradició artística i realitat visual. A través d’un terme més ampli, com és la recerca de la veritat, que cada artista persegueix a la seua manera, l’exposició invita a reflexionar sobre conceptes de plena actualitat, com ara tradició, memòria, identitat, emoció, grup social, poble o pàtria, que són angulars en l’àmbit cultural i artístic de la segona meitat del segle XIX”.